La Mar de Paraules

          L’idioma li posa nom i referència, mitjançant dos dels vocables de la selecció següent, a alguns aspectes de la situació que ens ha tocat viure a hores d’ara degut a la pandèmia que ha provocat el COVID-19, el virus que està colpejant-nos amb cruesa. Els carrers buits del poble reflecteixen la por que tots tenim en sortir de casa. Avui, per exemple, en un trajecte curt que he de fer cada dia, m’he creuat amb una persona amb la que tinc bona amistat. Anava ell per la vorera d’enfront. En veure’l l’he dit: “Bon dia”. No ha badat boca, només, amb un moviment lleuger de la mà ha respost a la meva salutació, i ha apressat el pas. M’he creuat amb dues persones més que no coneixia. Totes, en veure’m han canviat de vorera. Es reflecteix la por que tots tenim de ser infestats. Els poquets que, per alguna raó, surten al carrer, generalment duen mascareta, i caminen amb el cap acotat a la recerca d’un refugi os es puguen sentir segurs, allunyats del perill d’un hipotètic contagi. A

          El nostre idioma li dóna nom a la situació que estem vivint: recer . El Corona Virus que sacseja a hores d’ara a tot el món ha fet que les autoritats declaren l’estat d’alarma, i per tant la població hem d’estar reclosos a casa, a recer . És una situació estranya, coneguda potser per haver-la vist en alguna pel·lícula d’ambient catastròfic, però que mai no ens havíem imaginat que viuríem. Una situació que, a més de pànic en la majoria, ha provocat diferents reaccions. Persones solidàries que posen el seu talent i el seu treball per tal de cercar una solució. Persones agraïdes que mostren, quan poden fer-ho, el seu sentiment de gratitud i recolzament. Persones que esperen amb temor i amb esperança el que puga venir. Persones que es senten gracioses i fan acudits i promouen notícies falses per tal de crear confusió en la gent. Hi ha de tot: gent amb cor, i gent amb mala bava. Nosaltres, entre tant, ací estem, com diu el nostre diccionari, mantenint-nos a recer , amb temor, és

          Escric avui sota la pressió d’una situació insòlita i esfereïdora: hi ha una infermetat que ens té sotmesos, i en bon grau, espantats. Es tracta del Corona-Virus. Les autoritats ens ordenen que no sortim al carrer, i la població ho accepta amb resignació, esperant que el contagi no ens arribe. Els mitjans de comunicació, donant-hi compliment a la seua tasca d’informar, ens repeteixen tossudament les xifres de morts i infestats, deixant-nos clar que ens trobem sota la possibilitat de que el nostre nom, abans o després, es trobe també inclòs en eixes llistes d’infestats. Un panorama horrible que mai no ens havíem imaginat. Per descriure la situació que vivim, té l’idioma les paraules adequades. Centrant-nos concretament en la “r”, i en el tram que hem repassat d’ella, trobem, per exemple el vocable rabent per a explicar-nos que té un moviment d’expansió, aquesta infermetat, molt ràpid . Que afecta a tot el món humà, sense tindre en compte cap diferència de raça . Que el raci

En la selecció d'avui hi ha un vocable amb un contingut especial que em mou a la reflexió: raó . Fonamentalment la raó consisteix en la facultat que tenim per a discórrer per mitjà de la intel·ligència; però ens diu moltes coses més, aquesta paraula. Cadascuna de les maneres en què intentem resoldre qualsevol cosa, són les raons que esgrimim per a fer-ho. Perdem la raó si ens tornem bojos i no podem raonar de manera coherent. Quan hom és responsable dels seus actes amb totes les conseqüències, és perquè està en ús de raó . Allò que explica, justifica i fa entenedora una cosa és la raó de ser d'eixa cosa. Si una cosa es fa sense justificació, és feta contra raó . Em podria estendre més, però em pense que n'hi ha prou. Per a mi queda clara la fusió que hi ha entre raó i intel·ligència . És clar que sense aquesta última no hi ha possibilitats de raonar . I això em duu a mirar-me a mi i a sentir pànic de que un dia es done aquesta situació. Ha de ser terrible, perdre

r: Divuitena lletra de l'alfabet. Pot representar dos sons: el so de “r”, com a pare, o el so de “rr”, com a roca o carro. Quan té el so de “rr” i va entre vocals, s'escriu “rr”, com a arròs. Comencem a parlar d'una altra lletra, en aquest cas la r , i de segur que anem a gaudir de l'oportunitat de tractar amb un bon nombre de paraules, més o menys conegudes, però que ens amenitzaran i donaran vida a un nou paisatge ple de sorpreses. Parlarem, per exemple, de la raça , paraula que representa cada un dels grans grups en què es dividien tradicionalment els habitants de la Terra. Un concepte controvertit que ha omplit els llibres d'història de esdeveniments diferents. La raça blanca ha estat posseïda d'un sentiment de domini evers d'altres races, a les que ha considerat inferiors. L'esclavisme representa un fet horrorós que es donà fonamentalment en nord-Amèrica, però també en altres països que es deien civilitzats. Sud-Àfrica visqué uns anys at

En aquesta selecció tancaré aquesta visita pels indrets de la “q”, i no podré dir que no ha estat profitosa, malgrat no haver-ne fet més que dues seleccions. Se n'hagueren pogut fer més, és cert, però crec que ha estat suficient per assabentar-nos de la la seua personalitat i de la qualitat que aporta a l'alfabet. Hi ha una paraula que no utilitzem massa en la nostra parla habitual i, potser per això, em sembla curiosa: quelcom . “Hauré de fer alguna cosa per tal de finalitzar el projecte”, “Hauré de fer quelcom per tal de...” Jo, personalment, no he utilitzat mai aquest mot. És un dels descobriments que he fet en endinsar-me en l'alfabet, i m'agrada. Estem massa acostumats a pensar en castellà i a traduir de la manera més aproximada. És el nostre defecte -el meu defecte-. Per això, trobar un vocable que ens és propi, m'ompli de satisfacció. I n'hi ha més, perquè tenim un idioma que no és el capritx de quatre intel·lectuals total o parcialment embogits, sinó