La Mar de Paraules

La selecció d'avui s'enriqueix altra vegada amb un poema del poeta de Granada Federico García Lorca. “Ànima absent” forma part del poema fúnebre “El plor per Ignacio Sánchez Mejías”, escrit l'any 1934, motivat per la mort del seu amic torero. Ignacio Sánchez Mejías fou un afamat torero nascut a Sevilla l'any 1891. La generació de poetes que tots coneixem com Generació del 27, es va formar sota el mecenatge de Sánchez Mejías que va propiciar la reunió per tal de celebrar el 300 aniversari de la mort de Góngora. L'any 1934, als quaranta-tres anys el torero va ser banyegat en una correguda de toros, i a conseqüència d'això va morir passats uns dies. Federico García Lorca escrigué aquesta sentida elegia en la seua memòria. Tercera selecció de vocables amb la lletra “g”: -garlanda: Cadena de flors, de fulles o de papers de determinades formes que es fa servir com adornament. -gat: Mamífer felí. -Aparell mecànic per aixecar objectes molt pesats

El mot garbí que apareix en la selecció següent, el fem servir per a donar-hi nom a un vent que bufa del sud-oest. Aquest nom deriva de l'àrab gharbi , que vol dir occidental. Degut a eixa derivació en algunes comarques l'anomenen morisc. És també conegut amb el nom de llebeig , que deriva de l'italià “libeccio”. La denominació llebeig és tan antiga que ja la trobem en la Crònica de Jaume I. Es tracta d'un vent força irregular, bufa fort de vegades a darreries d'hivern o d'estiu. Porta sovint tronades i alça molt la maror. (He tret aquestes dades del llibre “Els vents del món”. Segona selecció de la mar de paraules dirigides per la lletra “g”: -galleda: Recipient que serveix per a transportar o guardar líquids. També fem ús d'ella per treure aigua d'un pou, o per a fregar el paviment. -gallejar: Fer-se important, presumir. -gallet: Palanca petita que hi ha a les armes de foc per a disparar-les. -galopar: Manera més ràpi

g: Setena lletra de l'alfabet. A final de paraula, la g i la c sonen igual ( càstig i fàstic . Quan va davant de a, o, u, el so és ga, go, gu. Davant de e , sona com a ge : gel. El dígraf gu , sona com a guerra. També pot for mar part dels dígrafs ig : passeig o tg : formatge. Una lletra, aquesta, amb molt de recorregut, amb significats tan diferents com gaudir o guerra . Ens serveix per anomenar bestioles de companyia, com gat i gos . I també per posar-nos aigua o quelcom beguda en un got . Ens serà molt útil cada vegada que ens passem alguna cosa per la gola , o si quelcom ens sorprèn, per fer-hi una ganyota que mostre el nostre desconcert. De tots aquests vocables i molts altres n'anirem parlant endavant i veient els diferents indrets que ens proposa l'idioma vers aquesta lletra. I gaudirem, i ens anirem enriquint en aquesta apassionant aventura. Primera selecció de la mar de paraules encapçalades amb la lletra “g”: -gàbia: Caixa tanca

Almenys hi ha dos vessants en cada ésser viu: la imatge que mostrem de cara als demés i, d'altra banda, allò que en realitat fem. De vegades, els dos vessants són contradictoris malgrat ser propis d'un mateix ésser. Altre tant ocorre amb les paraules. En ocasions la rotunditat d'un vocable s'esmicola en donar-li un significat diferent. Per exemple: fracassar. Rotundament ens indica aquest vocable que allò que preteníem no ho hem pogut realitzar. Pensar d'eixa manera, ens pot dur a una conclusió errònia. Sabem que una utopia està irremissiblement condemnada al fracàs ; mai no es pot realitzar. I, malgrat saber-ho, la utopia es tan necessària per a la vida com el Sol. La història de la humanitat està atapeïda d'exemples en aquest sentit i mai no s'ha considerat un fracassat aquell utòpic que es proposà una meta inabastable, dons de segur que malgrat no aconseguir pujar tots els graons, el nivell abastit pot ser suficientment important per produir efectes al

La força és una facultat que sempre ens agradaria tindre, però de vegades el cos se'ns afluixa, i això ens causa problemes físics. Potser és aquesta la principal funció que li donem a aquest vocable. Però també en té altres. Quan fem una cosa forçats per les circumstàncies, diem que ho hem fet per força , no ho hem pogut evitar. A força de, vol dir que una cosa s'ha fet servir moltes vegades per aconseguir un determinat resultat. També la paraula força s'utilitza per a indicar que d'una determinada cosa n'hi ha una gran quantitat. Utilitzem aquest vocable en referir-nos a les forces de l'odre, que son els cossos de policia. Es tracta, com podem veure, d'una paraula força útil en la nostra vida diària. Quarta selecció de paraules amb la lletra efa: -fleca: Forn de pa. Botiga on es ven pa. -flegmó: Inflamació dolorosa on es forma pus. Sobre tot es produeix a les genives. -fletxa: Arma que es llança amb un arc o una ballesta. -f

La primera paraula que he seleccionat avui, fiblada , em serveix de base per iniciar el comentari. Considere que és un mot que, constantment, s'acobla a les nostres vides en diferents circumstàncies, i és per això que, segons el context, en té diferents, de significats. Quan un mosquit s'entesta en molestar-nos, la seua fiblada pot tenir conseqüències, almenys se'ns fa una fava força gran, que ens cou a base de bé. Però n'hi ha, de mosquits, que ens deixen un verí que ens pot crear inflamacions greus. Altre tant ocorre amb les abelles. El nostre cos, però, sense influències externes, també, de tant en tant, ens emet, amb una fiblada intensa, el senyal provinent d'alguna part més o menys malmesa. Les articulacions, l'estómac, el cap, i encara més greu, el cor, amb una fiblada solen dir-nos que alguna cosa no funciona massa bé. La fiblada és el senyal d'alarma que disposem a dintre nostre, i que sempre està activat, per fer-nos aquest tipus de comunicaci

El recull d'avui ens ofereix indrets totalment contradictoris o, si més no, diferents. El be i el mal perfectament poden trobar-se encapçalats per la mateixa lletra, tots dos íntimament units al mateix feix. D'eixa manera, caminen junts, i també amb altres mots, feixisme i felicitat , feina i ferum , febre i fèrtil . Cap d'aquests vocables és sinònim dels altres, però tots viuen en un espai comú. És fèrtil un terreny on creixen fecundament arbres i tot allò que el camperol conrea. Són fèrtils els arbres que produeixen molts de fruits. És fèrtil la dona que engendra fills, i també tots els éssers vius, de qualsevol espècie, que fan el mateix. És fèrtil la persona capaç de fer moltes coses, d'aportar moltes idees, d'aprendre en tot allò que estudia, de convertir en or tot el que passa per les seues mans. I en totes les persones i altres éssers vius que comparteixen eixa situació, es produeix, d'una manera o d'altra, un sentiment de felicitat . Perqu