La Mar de Paraules

Il·lusió es un vocable que m'agrada especialment. Em pense que la vida, sense il·lusions , quedaria buida, sense sentit. Ens il·lusionem , i de quina manera!, quan ens enamorem d'altra persona. Al llarg de la vida en tenim moltes altres, d' il·lusions , utopies, somnis que son el carburant per engegar el motor del nostre cos, per què es mantinga viu i no perda la força. No sempre aconseguim allò que cobegem, però tampoc importa massa. El nostre cervell està preparat per a inventar-se propostes noves que no ens deixaran indiferents. Jo, en vull tenir sempre, d' il·lusions , malgrat em diguen que sóc un il·lús . No em sentiré ofès, per això, sinó tot el contrari. Segona selecció de paraules amb la lletra “i”: -il·legal: Que és contrari a la llei. Que no és legal. -il·legible: Cosa mal escrita, que no es pot llegir. -il·lusió: Alegria i ganes de fer una cosa que ens agrada. -Equivocació dels sentits en veure coses que no són. -imam: Persona

-i: Novena lletra de l'alfabet. Pot representar-se com a vocal en paraules com oli , o com a consonant en paraules com iogurt o ianqui . M'és especialment simpàtica, aquesta lletra. Potser perquè dóna la impressió de ser feble, tan fineta ella, com si fos una ela baixeta a qui l'han afegit un puntet dalt per tal de donar-hi l'altura adequada. Però no hem de deixar-nos enganyar pel seu aspecte: és tot nervi i potència. Com he dit al principi, pot fer funcions de vocal i de consonant i, a més a més, quan cal, pot formar part dels digrafs ix (per a dir caixa , pe exemple), i ig (per dir, per exemple, passeig ). Es per això - això és un altre exemple- que és força important dintre de l'alfabet. Primera selecció de paraules amb la lletra “i”: -iaio -iaia: Manera informal i afectuosa d'anomenar l'avi o l'àvia. -ianqui: Persona nascuda als Estats Units d'Amèrica. -icona: Imatge religiosa pintada sobre fusta. -Imatge qu

RECORDS D'INFANTESA: EL LLENGUATGE DE L'HORT Els primers anys de la meua vida transcorregueren en un hort de palmeres, a Elx. D'aquells dies tan llunyans m'ha quedat en la memòria un determinat lèxic que, de vegades, no té res a veure amb la gramàtica. Són un conjunt de paraules de les què, d'algunes d'elles, no tinc cap referència escrita. Només queda el so, l'oralitat, potser distorsionada. Comencem pel principi: la definició d' hort , que pertany a la selecció d'avui, el diccionari ens diu que és un tros de terra on es cultiven verdures i llegums. Res més lluny que el concepte que hem tingut sempre per aquestes contrades. A Elx diuen hort al terreny poblat de palmeres. I “palmerar” al conjunt d' horts del terme municipal (avui Patrimoni de la Humanitat). El terreny de l' hort on jo vivia es dividia en “bancals” -rectangles bordejats per palmeres, on al centre es cultivaven magraners, pels costats estaven les “séquies” per l

-h: Vuitena lletra de l'alfabet. No es pronuncia, per tant no representa cap so. Excepcionalment es pronuncia en algunes paraules estrangeres, en forma d'aspiració, com “hobby” o “hàmster”. Per als que som aprenents, la hac (h) és una lletra estranya, sense aparent sentit. Una lletra muda, sense un so que la identifique. No em cap a mi explicar el seu significat, la necessitat de la seua presència en l'alfabet. No sóc jo filòleg. La meua qualificació no m'hi atorga res més enllà del títol d'aprenent. I no és poca cosa, en les meues circumstàncies. Però el cert és que al lloc vuitè de l'alfabet, fent costat amb la “g” i amb la “i”, es troba ella, muda però activa, amb unes funcions determinades per la gramàtica i que la hac sap resoldre adequadament. Hi ha la mar de paraules amb les que participa. La seua presència no és sonora, no, però és visual. Si la gramàtica, o els gramàtics, han tingut raons de pes per incloure-la, no seré jo qui pose en dubt

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci

Fent ús del vocable glossar , primer de la selecció d'avui, em permet reflexionar una mica més vers les paraules seleccionades. Em fa goig referir-me a elles, pensar en elles, trobar-hi el sentit, el que expressa cada mot i altres que es deriven d'ell. Tot plegat es meravellós descobrir que teníem un idioma, i que tot i parlar-lo, no n'érem conscients. A hores d'ara, aquest idioma s'obliga a aprendre'l en els centres educatius del País Valencià. Això és important, però no sé si és suficient. Les coses que els governs imposen no sempre arriben al cor, que és on es couen tots els sentiments. Per a que el nostre idioma progresse, és necessari sentir-lo, estimar-lo, fer-lo viu. És molt bo que es conree a les escoles, però a més de la tècnica, hi ha que fomentar l'emoció d'estimar-lo, que és, en definitiva, el que li donarà vida. La meua generació en tinguérem prou parlant-lo a casa, sense tècnica, sense gramàtica, patint les estrebades que l'autorit

Glòria és un dels vocables seleccionats avui. Es tracta d'un vocable esplendorós que li dóna cos a tot allò d'important que ens ocorre en la vida. És motiu d'admiració i prestigi. És el sentiment que experimentem en guanyar un premi o en millorar el nostre palmarès esportiu. Trobar-nos en la glòria es estar en un lloc, o en una situació, que ens causa una gran satisfacció. Aquest vocable, però, adquireix una dimensió de caire contrari quan l'associem a un altre que l'és antònim, com pena. D'eixa manera fem determinada cosa, o passem per la vida sense pena ni glòria. És una expressió que utilitzem sovint per tal de trivialitzar quelcom que no ens afavoreix gens ni mica, o per vulgaritzar el comportament d'altres persones, o simplement per donar a entendre que alguna persona ha passat per la vida sense cap d'activitat notable, sense fer-se notar, sense alçar ni pols ni remolí , que és una altra frase força semblant. Cinquena selecció de la mar