La Mar de Paraules

Diu el diccionari que una persona té clarividència quan veu clar el que pot passar, les conseqüències d'una acció, els resultats d'un negoci... Jo crec en el talent de les persones, gràcies a ell la societat avança. No crec, però, en la clarividència total. Crec que sempre hi ha, inclús en la gent més lúcida, espais d'ombra. Crec en el dubte; i és per això que algú va inventar el refrany que diu que equivocar-se és d'humans. D'eixa manera queda resolt el problema. No és bo posar categories, però crec que n'hi ha. Categories on catalogar les diferents aptituds i actituds de cadascun de nosaltres. Hi ha gent de molt talent que aprofita la seua aptitud per tal d'assolir un lloc de privilegi en la societat. Hi ha qui posa eixa aptitud al servei d'eixa societat. N'hi ha altres, sense aptitud, que intenten obrir-se pas d'una manera grollera o violenta. I altres, sense aptitud ni actitud que viuen immersos en la misèria. Tot això, explicat en quatr

-p: Setzena lletra de l'alfabet. El primer vocable que arreplega el diccionari de què faig ús, es pa , l'aliment fonamental, en la nostra cultura, per a nodrir-nos. I no és casual, això, que també la lletra p utilitze aquesta paraula com la primera a l'hora de proposar-nos un itinerari pels seus indrets. Jo mai no mire el que ve a continuació. Em deixe dur, tranquil·lament pel camí que les lletres proposen perquè m'agrada trobar-me sorprès per paisatges inesperats. La sorpresa és una mena d'emoció que no hauríem de perdre mai, doncs ens nodreix d'humanitat. Avui, em pose a treballar amb el vocable pa , i espere que aquest supose un bon aliment que em permeta continuar endavant meravellant-me d'un munt de sorpreses, de vocables que em permetran conèixer millor aquest idioma que estime. Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -pa: Aliment cuit al forn, fet amb farina de blat o altre cereal, aigua, sal i llevat. -pa

Mirant enrere i avant, és curiós comprovar la relació que tenen entre si les paraules. Obria el primer recull relacionat amb la lletra “o” utilitzant el vocable oasi , que és un lloc en ple desert on la natura s'ha pres la llicència de posar-hi vegetació i aigua. Un miracle sens dubte, de la natura. Ara, per tancar el recorregut amb aquesta lletra, he utilitzat els vocables oxigen i ozó . No existirien, sense l' oxigen , els oasis , els deserts serien només que això: deserts. Tampoc no existiríem nosaltres per a poder-ho comprovar. L' oxigen és part de la vida, és a l'aire que respirem i forma part de l'aigua, elements aquests indispensables per a subsistir no sols nosaltres, sinó també la vegetació. I està l'altre element: l' ozó , que s'ocupa, en les parts altes de l'atmosfera, de protegir-nos de les radiacions solars. Tot aquest conglomerat de coses són arreplegats per l'idioma en els noms esmentats. I són estudiats i explicats per tal qu

Ens podem trobar en alguns moments amb paraules que es diuen i escriuen igual en diferents idiomes. Per exemple: pesseta o, en castellà peseta (llevant-li una s). Capicua s'escriu exactament en ambdós idiomes, malgrat que com es pot veure sona més a valencià que a castellà. En la selecció d'avui n'he trobat altra que té les mateixes característiques: oriflama . L' oriflama és l'estendard, la bandera, i és curiós que dos idiomes diferents utilitzen aquest mot de la mateixa manera. Les raons no les sé, segurament n'hauran. En un diccionari antic de la llengua espanyola he trobat aquesta definició: “Estendard de l'abadia de Sant Dionís, que fou penó de guerra dels reis de França”. Sent d'aquesta manera, el vocable ha estat adoptat de França. Com que tots aquests idiomes gaudeixen dels mateixos arrels, no sembla extrany. Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”: -orfe. -òrfena: Menor que no té pare, o no té mare, o no té ni pa

Hi ha un mot en la selecció d'avui que em duu a reflexionar: ordinador . Pel meu ofici, he tingut l'oportunitat de seguir el desenvolupament d'aquest aparell en la nostra societat, i com, a poc a poc, ha anat ocupant un espai en les nostres vides, arribant a fer-se imprescindible. Jo vaig ser tipògraf, imagine que un ofici que ja no existeix, sinó és en els museus. Em sent afortunat d'haver treballat, donant-hi forma en lletres de plom a les idees que ens sorgien per a fer una tarja de visita, el membret d'una carta, la portada d'un llibre. O els mateix llibre, utilitzant les línies de paraules foses amb plom que feia el linotipista. Aparegué, però, l' ordinador i tot canvià. Primer foren unes màquines especials per compondre texts. Es deien màquines de fotocomposició. Eren grans, com una taula de despatx. Duien 8 tipus de lletra en els que podies jugar combinant-los entre ells i amb un assortiment de grandàries. Però aviat s'hi va veure que aquella

Ombra: Figura fosca que projecta un objecte quan tapa la llum: això és el que diu la definició. Però el vocable ombra en té molts altres, de significats, fonamentalment quan l'apliquem a la nostra vida quotidiana. Està present quan no aconseguim el que desitgem, projectant, davant la llum que anhelàvem, l'ombra del desengany, de la desesperança. D'eixa manera, la nostra vida es troba envaïda de llums i d' ombres . Res no és perfecte. Habitualment hi ha una ombra que impedeix que la felicitat fos completa. Però ho sabem i ho acceptem, perquè d'altra manera la vida no seria suportable. Són les regles que ens imposa, potser perquè no fem de l'optimisme una norma irrevocable. Per compensar una llum excessiva apareix una ombra que, com a parella inseparable, conviu amb ella. I també al contrari, és clar. Quarta selecció de vocables amb la lletra “o”: -ombra: Figura fosca que projecta un objecte quan tapa la llum. -ombrel·la: Mena de paraigua

LA “O” EN LA MAR DE PARAULES (III) Oïda i Olfacte , dos dels mots seleccionats avui, representen dos dels sentits essencials que tenim els éssers vius. Amb ells podem percebre els sons i les olors. El nostre idioma els té enregistrats en aquests noms i són la eina que posa al nostre abast per tal que puguem, en parlar o escriure, explicar les característiques, bones o dolentes, de les coses que ens envolten o d'allò que podem escoltar o olorar. L'aroma d'una flor, el soroll del vent, la remor de la mar, les paraules que ens diu una persona, la música... i la gran quantitat d'olors que envaeixen el nostre planeta, el lloc on vivim, on treballem, on gaudim o on patim. Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”: -oïda: Sentit que ens permet sentir els sons. -olfacte: Sentit que ens permet sentir les olors. -oli: Greix que a temperatura ambient és líquid. -Tipus de pintura feta amb colors barrejats amb oli. -oligarquia:

Dels vocables seleccionats avui en relacione dos: obstinar-se i obtenir . En tots dos podem trobar connotacions positives i negatives, depenent de la vesant que ocupen. Ens obstinem quan volem obtenir una cosa que desitgem, que ens agrada, que ens pot fer feliços. I posem totes les nostres forces en acció per tal d'arribar al resultat desitjat. Sempre i quan no envaïm els drets d'altres i fem cap acte delictiu, la nostra obstinació no té cap connotació negativa. És més: pot servir d'exemple per a altres. De vegades, però, ocorre que eixa obstinació es nodreix d'un sentiment incontrolat d'egoisme que fa que hom pretenga obtenir per qualsevol mètode, incloent-hi la violència, allò que pertany a altres. D'eixa manera, un mateix vocable pot ser bo o dolent, segons l'ús que fem d'ell. Tot depèn de nosaltres, en definitiva. Com sempre, l'idioma queda al marge. Ell posa el vocable. Nosaltres li donem el sentit que estimem oportú. Segona selec