La Mar de Paraules

És bonic parar-se a pensar en la quantitat de paraules que arreplega qualsevol idioma, totes tan diferents entre elles i, d'altra banda, tan necessàries per a donar-hi sentit al conjunt. És immens el bagatge que tot plegat representa. L'esforç de reflexió, d'estudi i d'adequació que ha hagut de fer-se per què cada una d'elles expresse exactament una definició. Em pense jo que és una tasca semblant a la que fa la Natura. Cada element d'ella té una funció per tal de contribuir al desenvolupament de la vida. Escric tot això mentre ho pense i el fet de fer-ho d'aquesta manera pot ser motiu de que alguna cosa resulte inconnexa, mancada de solvència, però crec que l'afegeix el valor de l'espontaneïtat, que no és poca cosa. El vocable posseir seleccionat avui, per exemple, ¿què ens dóna a entendre? ¿Potser que quan expressem un pensament ho fem sentint-nos posseïdors de la veritat? Potser sí. Però tanmateix podem fer-ho posseint un sentiment d'hum

De vegades, quan ens estenem parlant o escrivint és fàcil incórrer en l'excés. Deixar-se dur tant per l'amor com per l'odi és un defecte en que sovint solem caure. Jo, quan parle de l'idioma, tinc tendència a comparar-lo amb alguna cosa idíl·lica per a mi. En ocasions he dit que cada vocable forma part de l'onatge d'una suposada mar de paraules. També l'he comparat amb els pètals d'una flor i no sé quantes coses més. En fer-ho no cercava jo frases brillants, no. És el que sentia -el que sent- en dir-ho. Són frases que naixen del cor, de l'estima, i en elles hi ha sinceritat. Vejam: parle de l'idioma que es parla en el lloc on he nascut i on he viscut i visc. Els primers sons que van percebre les meves oïdes van ser en aquest idioma. Més tard, en anar creixent, vaig descobrir que no sempre era ben atès jo, si el parlava, i no me'n podia imaginar perquè i, ¿sabeu?, encara no n'estic segur de saber-ho. Més endavant vaig conèixer persones

Un idioma té les mateixes qualitats que qualsevol altre element: naix, es desenvolupa, i també pot morir, malgrat que té la possibilitat de no fer-ho. No depèn d'ell, però, aquesta possibilitat, ni tan sols les altres. ¿Com naix, un idioma? Podem considerar que és per la necessitat, d'un grup humà, de comunicar-se d'una manera fluïda. Fos com fos, una vegada ha nascut, si va progressant, a poc a poc creix i s'estabilitza. Així s'acompleix la primera funció. Una vegada estabilitzat creix i s'expandeix fins fer-se imprescindible. La seua vida quedarà fermament lligada al grup humà que l'utilitza. Però pot ocórrer també que la gent que en fa ús d'ell prescindisca d'utilitzar-lo i vaja deixant-lo de banda. En eixe moment l'idioma començarà a debilitar-se i pot córrer el perill de quedar com una cosa marginal, pràcticament inútil, i inclús pot morir. El nostre idioma ha passat, i està passant, per moltes d'aquestes situacions, i de nosaltres de

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p

Per als que ens agrada fer-ho, escriure o llegir ens crea una sensació especial que l'alfabet sap donar-hi nom: plaer . Aquest vocable, encapçalat per la lletra “p”, es troba inclòs en la selecció d'avui. Es tracta d'un vocable d'ample recorregut, doncs en sentim, de plaer , de moltes i diferents maneres. Es tracta d'una emoció que ens afecta en estar amb una persona estimada, en veure la bellesa d'un paisatge, en assaborir un aliment, en acomodar-nos per a dormir, en veure un espectacle i en infinitat d'altres situacions. És per això que plaer , a més de ser essencial per a la vida, és un vocable força important del nostre alfabet. N'hi ha altres, de vocables, com per exemple platja , que podem associar-los a plaer . Eixa satisfacció que ens ompli, cada dia que mirem la mar es això: plaer . Desena selecció de paraules amb la lletra “p”: -pila: Quantitat de coses posades les unes sobre les altres. -Pica de pedra que hi ha a les esglés

Les paraules de l'alfabet són com els pètals d'una flor; cada una d'elles és independent de les altres i, sent molt poca cosa en l'àmbit individual, totes plegades formen l'idioma: la flor. Es tracta, sens dubte, d'una concordança comú. No existiria pas la flor sense els pètals, però aquests mancarien de valor fora del conjunt. Pètal és un dels mots arreplegat avui, un mot que em sembla important. Però n'hi ha un altre al que també li done una categoria especial: petó. Ens fem petons en molts moments de la nostra vida: com a salutació quan coneixem algú; en acomiadar-nos; quan ens anem a dormir, quan ens llevem pel matí; quan felicitem algú; quan volem donar consol; i fonamentalment quan estimem. El petó és un símbol, un llenguatge, una institució en la nostra cultura que cada dia està present en les nostres vides i que, tant de bo, ens acompanye sempre. Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -perxa: Estri que utilitzem