La Mar de Paraules

          Amb aquest, completem el   nostre recorregut pels indrets de la lletra “r”. Han estat dotze capítols a través dels quals hem pogut gaudir de cent vint vocables, que com he dit altres vegades, només són una mostra molt petita d’allò que una lletra pot oferir al conjunt de l’idioma. Si hom agafa un diccionari mitjanament qualificat, potser es podria ruboritzar en descobrir que el treball realitzat és tan poca cosa en referència a l’extensió que en realitat disposa una lletra, i hom sentiria ràbia de ser incompetent, de no disposar de qualitats per a donar-hi cabuda a tantes i tantes paraules que han quedat relegades. Però és la mar... immensa, misteriosa, plena de vida... i de sorpreses. És la mar de paraules.           Dotzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:           -rovelló: Bolet que té el barret pla, en forma una mica d’embut.           -ruboritzar-se: Tornar-se vermell, sortir-li, a algú, el rubor a la cara.           -ruc. –ruca: Ase

          Hi ha un vocable en la selecció d’avui que mou a l’optimisme, al bell record d’un camp on les roselles ofereixen una tonalitat vermella intensa que destaca molt per sobre d’altres colors que la natura ens proposa. En camps de cereals on el groc pàl·lid ocupa una gran extensió, apareix la rosella i trenca la monotonia general, posant un to diferent, d’una força extraordinària i fent-se, malgrat trobar-se en minoria, protagonista del paisatge. He vist també les roselles en indrets més abruptes, en racons de la serra, agafades als terrossos, donant-hi companya a altres plantes autòctones, enriquint l’extensa gama de colors de l’entorn i posant-hi un detall meravellós de delicadesa. És, la rosella una flor digna d’admiració malgrat tractar-se d’una planta silvestre que no té més aliment que la terra, l’aigua –si plou- i el sol. És per això que em sorprèn. I també és per això que m’agrada aquest vocable, diferent d’altres idiomes, i que arreplega el nostre.           Onz

Quan es fa una selecció de qualsevol cosa es comet, d’una o d’altra manera, una injustícia. És molt estrany –encara que pot passar- que alguns elements o persones destaquen molt per sobre de les altres que s’han sotmès a la tria. Sempre en quedaran fora de joc alguns que mereixien formar part de la selecció. Però quan aquesta no dóna per a més, no hi ha altre remei que cometre eixa injustícia. És una llei contra la que no cap altra actitud que el conformisme. Ocorre també això en fer aquestes petites seleccions de deu mots que faig cada vegada. Per exemple entre el mot reviscolar que obre la selecció i el mot rodolar que la tanca, n’han quedat moltíssims altres que mol bé hi podrien haver estat inclosos sense que la selecció perguera qualitat. És per això que sempre dic que l’idioma és ric, molt ric en contingut. Els vocables seleccionats no són una mostra exclusiva del què representa l’idioma, sinó només un petit exemple, un aperitiu per a fer boca que ens puga induir a aprofundir

Quan parle de mots, i, en general, de l’idioma, m’agrada basar-me exactament en això sense tenir en compte els esdeveniments que cada dia duu. En aquest moment, però, ens trobem vivint una situació força especial que m’indueix a centrar en ella aquesta petita reflexió. El virus COVID-19 que està sacsejant amb cruesa tots els pobles del planeta, ha canviat la vida de llurs habitants. En el que respecta a nosaltres, ja duem un mes de confinament i, malgrat això, les xifres d’infestats i de morts són horroroses. La industria es troba pràcticament aturada, el comerç –llevat de les botigues de queviures- tancat, la cultura i l’esport desapareguts. Passat un temps, en llegir de nou aquesta reflexió, m’agradaria veure que tot ha tornat a la normalitat, entenent per normalitat la situació anterior a l’arribada del virus. Però jo no sóc optimista. No sé que va a passar, no sé si passarà. Tant de bo sí que passe. Jo només mire i espere. Induïts pels mitjans de comunicació, molta gent s’agafa a

          Res és un vocable inquietant en moltes circumstàncies. No tenir res , patir la carència d’allò que ens és vital per a viure. Però també podem agafar l’efecte contrari i dir que tot el que posseïm es bo, que no hi ha res de dolent que ens afecte. És, per tant, un vocable que podem utilitzar en les bones i en les males circumstàncies de la vida. Pot ser inquietant, és cert, però també molt positiu. El fem servir també quan volem tancar una conversa i no diem res . O si ens perdem en un lloc immens, al bell mig del no-res . O si ens ocorre una cosa de què no volem fer cas, com si res passara. Es tracta d’un vocable de tres lletres però amb molt de contingut i amb una força especial, fonamentalment si en mirar la mar o el cel o l’extensió d’un desert pensem en el no-res : allò inabastable i immens. Un vocable tan petit i al mateix temps tan gran. I si li posem accent: rés significa resar , que també és una activitat important, no sé si útil, per a molta gent.          

          La formació d’un alfabet no és poca cosa. Imaginem els principis: van néixer totes les lletres al mateix temps? Segur que no. De la mateixa manera que les persones, abans de parlar, s’entenien fent determinats gests que anaren ampliant-se segons les circumstàncies exigien, quan l’oralitat s’estengué i cada cosa requeria un nom i unes funcions, feren falta cada vegada més lletres per completar paraules que donaren sentit als pensaments de tothom. D’eixa manera a l’exigu alfabet anaren eixint-li noves branques, tal com sol ocórrer als arbres, i a les branques fulles, i l’arbre va anar creixent fins fer-se immensament gruixut, alt, inabastable, imprescindible per a donar-hi sentit a la vida. Potser en eixe moment prengué cos i fou fonamental el vocable requeriment . En qualsevol relació humana requerim o som requerits . Per exemple, requerim als nostres governants, o als caps de les empreses on treballem, millores en el nostre sou o en les condicions de treball, en les ciut

          El vocable remei , que és un dels seleccionats avui, té molt a dir en la situació de pandèmia que, arreu del món, ens trobem immersos. Malgrat els esforços que estan fent-se, no hi encara cap producte que pose fre a la devastació que el virus està produint. No hi ha solució. No hi ha remei . Paraules com aquesta, dintre del context general de l’idioma, de vegades passen desapercebudes, semblen tenir poca importància. Fins que arriba el seu moment i assoleixen el protagonisme. Si pensem en aquest vocable veurem que, malgrat el què he dit abans, si que es troba present en la nostra parla diària en frases com és pitjor el remei que la malaltia o quan ens veiem obligats a fer alguna cosa, diem no he tingut més remei . Com he dit al principi, ens pertoca ara esperar i confiar que la ciència, més prompte que tard, trobe el remei adequat per tal de remeiar aquesta espantosa situació.           Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:           -rella: P