LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot.

Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-plaure: Agradar. Voler fer bé les coses.

-ple -plena: Quan ja no cap res més.

-Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació.

-plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important.

-ploma: Cada una de les parts allargades que cobreixen el cos dels ocells.

-Braç d'una grua.

-Estri per a escriure.

-plomall: Conjunt de plomes juntes que alguns ocells tenen al cap.

-Estri per a treure la pols que té un mànec amb un conjunt de plomes lligat.

-Feix de plomes que porten alguns cascos o barrets com a adornament.

-pluja: Aigua que cau dels núvols en condensar-se el vapor que contenen.

-pneumàtic: Part de la roda dels cotxes i d'altres vehicles que és de goma i va inflada d'aire.

-La pneumàtica és la part de la física que estudia l'aire i els altres gasos i el seu moviment.

-pocavergonya: Persona desvergonyida que enganya a la gent.

-poema: Qualsevol obra escrita en vers o segons l'art de la poesia.

-Persona o cosa extraordinària, estranya o fora del que és normal.

-poeta -poetessa: Persona que escriu poesies.

He trobat els vocables poema i pluja en uns preciosos versos del poeta nord-americà del que parlàrem fa poc de temps Walt Whitman. Es tracta d'uns versos d'una gran bellesa, en què el poeta ens parla d'una conversa amb l'aigua i de la resposta que aquesta li dóna quan s'interessa per la seua identitat. Un poema d'una gran sensibilitat i qualitat per a delectar-nos i per a conscienciar-nos de la vital importància d'aquest element per al planeta i per als que l'habitem.

Walter Whitman (West Hills, Nova York, 1819 – Camden, Nova Jersey, 1892).

LA VEU DE LA PLUJA

“I qui ets tu?, vaig dir-li a la pluja que queia suaument,

i, cosa estranya, em va donar la resposta que així traduïsc:

Sóc el Poema de la Terra, va dir la veu de la pluja,

eternament m'eleve impalpable des de la terra i des de la mar sense fons,

cap al cel, d'on, formada vagament, canviada del tot i, no obstant això la mateixa,

descendisc a banyar les sequeres, àtoms, acumulacions de pols del globus,

i sempre, de dia i de nit, retorne la vida al meu propi origen i el purifique i l'embellisc

(perquè la cançó, brollant del lloc del seu naixement, ja complida, errant,

atesa o menyspreada, torna al seu temps amb l'amor)”.