Entrades

LA MAR DE PARAULES. EPÍLEG

          “Per a que tu les sentes, / les meues paraules / s’aprimen a vegades / com les petjades de les gavines a les platges”. Aquests versos del poeta xilè Pablo Neruda (Premi Nobel de Literatura 1971), em serveixen de justificació a l’hora de fer l’epíleg de la mar de paraules. Soc conscient que el context del poema, que pertany al poemari més afamat d’aquest autor: Vint poemes d’amor i una cançó desesperada , és molt diferent del que em mou a mi a cercar paraules, però em prenc la llicència d’adaptar-lo a la meua motivació, que també és d’amor, en aquest cas si no a una dona sí a un idioma. I l’amor, en pense jo, és sempre semblant, apassionat, intens. I sempre deixa, quan hi ha un cert aturament en la relació, un regust amarg a la gola i una buidor immensa al cor. Han estat dos anys que m’han proporcionat una experiència meravellosa. He treballat, fonamentalment, amb dos diccionaris: Tabarca (Valencià-Castellà) i Diccionari de la Llengua Catalana. En seleccionar mots, he hagut d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA "Z" EN LA MAR DE PARAULES

            -z: Vint-i-sisena, i última, lletra de l’alfabet. Aquesta lletra no es troba mai a final de paraula: es troba al començament de paraula com a zona i zero o entre consonant i vocal, com a colze.           Hi ha un mot en la selecció d’avui que em duu a la reflexió: zero , carència de tot, final d’un trajecte. Vol dir això que el viatge que vaig iniciar per l’alfabet ha arribat a l’estació final. Caldrà, més endavant, fer un resum de l’experiència viscuda, ara només hi deixe constància de què hem arribat al mot que tanca aquest meravellós viatge, i amb aquest, la relació d’avui ens deixa altres mots suggeridors, com ara zel , que considere representa, modèstia apart, la dedicació i interès que, per sobre del resultat obtingut, he posat en aquesta feina. O zenit , que vol dir que aquest treball ha arribat al seu moment clau, a la concreció de la proposta iniciada. Són tantes les satisfaccions aconseguides... L’idioma ha estat generós   i ens ha obert un gran nombre de por
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA "Y" EN LA MAR DE PARAULES

             -y: Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet. Només la trobem en noms de lloc i en altres paraules d’origen estranger, com a Nova York , i en el dígraf ny , com a canya o company.           Hem tractat en altre moment d’una lletra afegida però que trobà un lloc en l’alfabet i es va incorporar a ell: la ve doble (w). Ara en tenim una altra: la y . Aquesta és la segona i definitiva, ja no n’hi ha més. La y s’ha incorporat arribant-nos des d’altres idiomes i també ha trobat un lloc en el nostre, aconseguint incorporar-se de ple dret, com la vint-i-cinquena lletra de l’alfabet. Amés d’incorporar paraules d’altres idiomes, en té altres tasques molt particulars, exclusives per a ella. D’eixa manera, s’ajunta amb la ena (n) per a donar-hi so i grafia a vocables com any o bony, que d’altra manera, en no disposar-se d’una lletra específica, no podien tenir sentit. Com a protagonista, la “Y” majúscula, és molt utilitzada quan parlem de Nova York , però també quan parlem d’una cosa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA IX (X) EN LA MAR DE PARAULES (II)

            Sempre que opinem d’un tema ho fem, generalment, convençuts de què el nostre raonament és el correcte i fem tot el possible per convèncer als demés. De vegades el raonament no té volta de fulla i és fàcil defensar-lo. Altres vegades, però, tractem d’imposar-lo per la força, a crits o amb altres formes violentes, encara que el tema ens presente dubtes també a nosaltres. Sol ocórrer molt sovint, això, en converses esportives i polítiques. Hi ha defensors, a capa i espasa, de polítics i governants, la gestió dels quals no ofereix cap benefici a la majoria, però que a ells els semblen els defensors de la pàtria i no suporten que ningú pose en qüestió llurs controvertides gestions. D’altra banda, no falta qui pensa que tots els polítics, tots sense excepció, són uns xoriços, uns malnascuts, una xusma. Amb aquest vocable, que reconeix el nostre idioma, fiquen en el mateix sac a bons i a dolents. Els raonaments d’uns i d’altres, en aquest cas, manquen de consistència, no tenen tr
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA IX (X) EN LA MAR DE PARAULES (I)

            X (ix): Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet. Pot sonar de diferents maneres: com a xic o planxa; com a màxim o índex; també com a examen. Pot formar par del dígraf ix, com a caixa i fluix, i del dígraf tx, com a fletxa i escabetx .           Com podem veure es tracta d’una lletra que no se ocupa d’un gran nombre de paraules, però que té vàries aplicacions. En té molta, de feina, la ix, amb funcions força diferents, com anirem veient, Per exemple, si ens trobem malament de salut, el metge ens dirà que prenguem un xarop ; si sortim a fer esport, ens vestirem amb un xandall ; ara que l’estiu s’ha acabat, ja no fan tanta xafogor ; xiuxiuegem en parlar de veu molt baixa, i malgrat que pensem que totes les persones tenim els mateixos drets, de vagades hi ha un sentiment de xenofòbia que contamina una correcta relació entre persones. En vorem altres, d’exemples, per a tenir-ho més clar. Es tracta d’una lletra solidària, doncs apart del seu so normal en té altres, cosa que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA VE DOBLE (W) EN LA MAR DE PARAULES

            -w: Vint-i-tresena lletra de l’alfabet. Aquesta lletra només es fa servir en paraules estrangeres, sobre tot en les que vénen de l’anglès i de l’alemany, com whisky i western .           Quan una persona emigra a un altre país, ho fa amb la intenció –en pense jo- d’obrir-se camí en una societat diferent a la seua, de trobar un lloc on integrar-se i conviure i, en un moment determinat, si les circumstàncies ho permeten, poder sentir-se reconegut com un membre més, de ple dret, d’eixa comunitat que l’ha rebut. Un cas semblat en podríem pensar que es dóna amb ve doble (w), una lletra que ens arribà des del estranger sense tenir cap de vinculació amb el nostre idioma. Què hi fa, ací, eixa lletra que no intervé en cap de les paraules que coneixem? Però sembla que l’idioma és generós i hospitalari. Potser valorà les qualitats de la nouvinguda i decidí incorporar-la amb tots els drets a l’alfabet, oferint-li la possibilitat de que s’integrara al conjunt per tal de contribuir a
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA "V" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

            Després de tancar formalment l’itinerari amb la ve baixa, trobe la necessitat d’obrir-lo de bell nou. No és seriosa aquesta actitud, és clar. No té una raó que la justifique adequadament. El cas és que la selecció següent estava feta d’antuvi i me n’havia oblidat d’ella. En adonar-me’n he pensat que mancava d’importància, que el treball no anava a ressentir-se per donar-lo per acabat abans d’hora. Però no ha pogut ser. Una mena de recança, com un corcó tossut, m’ha fet retornar al camí de la ve i rectificar. Podem dir, fent una equivalència més o menys acceptable, que una vegada fet l’equipatge i ja viatjant en el tren que m’emportarà cap a altre lloc, veig per la finestra del vagó, en els darrers vestigis del territori visitat, mots en els no havia reparat i que sembla que van esvaint-se com si foren bandades d’ocells juganers que apareixen i desapareixen sobtadament donant-hi altre sentit al paisatge, omplint-lo de vida, deixant-ne clar que en queden moltes, de paraules,
Publica un comentari a l'entrada
Més informació