Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2019

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

És cert que el diccionari li dona a cada paraula un significat precís, però moltes vegades, els usuaris, en fem d'elles una utilització diferent. No som transgressors, en fer això, sinó que afegim aspectes que, lluny de desvirtuar el vocable, li afegeix aspectes propers a la sensibilitat de les persones. Quan un nen agafa una pinta i diu que vol pentinar -nos, si el deixem fer-ho, veurem que no ens posa bé els cabells, sinó pas tot el contrari, però eixe fet ens dona plaer, ens acaricia, més allà de fer-nos algun embolic. De vegades el fet de pentinar , més que una necessitat és una teràpia que ens tranquil·litza. També es diu pentinar a l'acte de revisar pam a pam un terreny per tal de cercar algú o alguna cosa que s'ha perdut. Deixa manera, els vocables, tenen un significat exacte i un altre afegit, tots dos igual d'importants. Quan més significats afegits tinga un vocable, més enriquidor serà l'idioma. Potser serà un bon exercici el descobrir els diferents si

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

Avui, dia 24 de desembre, es celebra per aquestes contrades la Nit de Nadal, i per tot arreu sorgeixen missatges de pau, d'amor, d'alegria, de bons auguris. Sembla que en aquests dies no tinga cabuda la pena . Despús-ahir es feu el sorteig de la loteria de Nadal i encara, als telediaris, apareixen les imatges de la gent que ha aconseguit un premi. No hi ha cabuda, o a penes n'hi ha, per a notícies diferents, tot és cordialitat. No vaig a ser jo qui s'hi manifeste en contra d'aquest sobtat, i programat, esclat d'amor i bon rotllo, no. També jo l'he viscut des de petit i ho he celebrat el millor que he pogut. Però és que, en tot i això, he trobat en la selecció d'avui la paraula pena i no he pogut deixar de pensar que potser els pobres, els marginats de la societat, son avui més pobres i més marginats, perquè nosaltres, desitjant-nos tanta felicitat, els fem a ells més invisibles. I en tant que compartim àpats i regals, de vegades inútils, ens oblidem

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

Què bonic que és el nostre idioma!! Segurament tan bonic com qualsevol altre, però a mi m'emociona especialment aquest. Per què? Perquè abans, quan només el parlàvem a casa, o en cercles molt reduïts, no érem conscients de la seua força, de la seua vitalitat, de les possibilitats que ens oferia d'expressar tot allò que la imaginació fos capaç de traçar. Un dialecte d'estar per casa: rotundament NO! Un idioma que ofereix totes -rotundament totes- les possibilitats per a parlar, per a escriure, per a viure'l. És això, el nostre idioma: un aport valuós a la cultura. I és nostre. Podem gaudir-ne d'ell en voler, i hem de donar-li el tracte que veritablement es mereix. I és per això que, utilitzant un dels vocables seleccionats avui, hem de fer-ho amb passió , orgullosos de tenir-lo i de poder oferir-lo a tota la comunitat de pobles que formen la nació on vivim. No és gens fàcil, ho sé. La dificultat, però, no es troba generalment en el poble sinó en la classe política

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (V)

De la selecció d'avui, he triat un vocable que me és proper no només pel seu significat, sinó també pels diferents records que em duu al pensament: Pasqual , com a nom de persona -n'hi ha algun molt estimat- però també, com a commemoració, dintre de la nostra cultura, de festes que fonamentalment de petit eren molt celebrades en la meua família. Recorde especialment la Pasqua de resurrecció. Cada any acudia amb ma mare a la basílica de Santa Maria on es celebrava la missa de glòria. En aquest ritu, l'altar major estava presidit per un ciri gruixut que es deia el ciri pasqual , la llum del qual sembla que significava la llum de la vida. En aquells anys del segle XX, quan el celebrant cantava la resurrecció de Crist, la gent del poble llançava al carrer, rebentant-los contra el terra, botijons i altres objectes de ceràmica per tal de fer soroll. Potser no hi havia massa diners per a focs d'artifici. Les festes de la Pasqua incloïen també els berenars de “mona”, com a

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

Un dels vocables que pertany a la selecció d'avui: paraula , és fonamental per a la relació entre els éssers humans. En tots els sentits, per tal d'expressar el què pensem, mitjançant l'oralitat o l'escriptura o fem utilitzant paraules. Si ens parem una mica a pensar-ho, veurem que és meravellós. I ens dóna la mida -una de les mides- de la perfecció que la Natura ha posat en nosaltres, éssers febles, vulnerables, però usufructuaris de facultats que ens fan únics, especials dintre del conjunt d'espècies que habitem el planeta. Té, tanmateix, la paraula , un altre significat, una qualitat afegida. Quan una persona dóna la seua paraula , està comprometent el seu prestigi, la seua honradesa. De vegades, això és més important que la signatura en un paper. També, si hom dóna la seua última paraula , vol dir que es compromet fins eixe instant. D'eixa manera, la paraula és la nostra eina de comunicació, però també significa el nostre compromís i la nostra última dec

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (III)

Pensar és viure. Resulta una obvietat dir que només qui està viu es troba en disposició de pensar. Per hi ha coses que ens ajuden a pensar millor, vull dir, d'una forma més fluïda. La ment ha d'estar oberta, disposada sempre a rebre la informació que l'entorn ens transmet. És per això que, de petits, anem a l'escola i ens passem una part important de les nostres vides estudiant i aprenent. Viatjar és un altre element fonamental per a tenir un coneixement del món que ens envolta, de la gent diferent que hi ha, de les distintes cultures. En tot això, el món, és immensament ric. A hores d'ara, en el món privilegiat que vivim, les xarxes d'informació ens ofereixen una eina impagable per accedir-hi a qualsevol arxiu informàtic, d'on podem treure una quantitat immensa d'informació. Tot això ens ajuda a pensar, si és que sabem triar d'entre tanta informació, aquella que en realitat necessitem. I no sempre estem en disposició de poder-ho fer. De vegades,