La Mar de Paraules

En la selecció d'avui hi ha un vocable que ens convida a pensar: mort. Són només que quatre lletres, però conté el resum final, l'epíleg necessari a l'antònim que significa vida, altra paraula de quatre lletres. Se'ns ompli la boca quan parlem de la vida. De la mort , però, ho fem amb la boca petita, temorosos, pensant -potser amb raó- que “allò” que ha d'arribar, arribarà, ho pensem o no. Com a mètode essencial que ens tranquil·litza estan al nostre abast les religions. Unes ens parlen de reencarnació, altres de resurrecció. Aquesta última és la que predomina en la nostra societat. L'ésser humà, instal·lat en la seua supèrbia, vol creure que mai no morirà, que el seu grau d'intel·ligència, per sobre dels altres éssers del planeta, és inabastable i indestructible. Acabada l'estada en aquest món, s'obrin de bat a bat les portes d'un paradís on ¿viurem? eternament amb plena felicitat. Què bonic! I el que més crida l'atenció és que al bel

Al llarg de la nostra vida vivim episodis de diferents dimensions: de felicitat, de tristor, de tranquil·litat, d'angúnia... Hi ha temps per a tot. El nostre cervell, però, és especialista en crear-nos personatges especials que s'hi adapten a cada situació. Els pitjors de tots ells són els monstres. Aquest vocable ha estat seleccionat avui. Els monstres ens acompanyen en cada malson i, si hi ha sort, s'esvaeixen en despertar-nos. Si no hi ha sort, però, s'agafen tossudament a qualsevol sortint i tenen l'habilitat de fer-nos la vida impossible. Ells són un bon argument que justifica l'existència de professionals especialistes en combatre'ls: els psicòlegs i els psiquiatres. Com deia ma mare: sempre hi ha un rot per a un descosit. Des de petits, per a adormir-nos, ens narren contes on apareixen tota la nòmina de fades, bruixots i bruixes, ogres i els monstres més aterridors. Amb eixos contes moblen el nostre cervell amb eixos personatges que, d'una o

En la selecció següent hi ha una paraula que té tots els ingredients per a omplir-nos d'inquietud: misteri . Un misteri és una cosa inexplicable, una actitud, un paratge. Tot allò que no podem explicar coherentment significa un misteri . El per què una persona va vestit d'una manera estranya sense donar explicacions, deixant que tothom especule sense tenir les claus de la veritat. La manera en que s'ha produït un atemptat, on ningú pot explicar les circumstàncies. L'halo misteriós que es desprèn d'una casa, i que fa que ningú tinga esma d'apropar-se a ella. La vida real -i no diguem la literària- és plena de misteris , de històries que desborden el morbo popular. De vegades, els adults, fem d'elles matèria important, gairebé transcendental. Les religions són atapeïdes de misteris , per tal de no tindre que explicar el què és inexplicable. És per allò que l'absència de raó és substituïda per la fe. I d'eixa pròpia fe neixen les llegendes, que s&#

Hi ha un vocable que encapçala la ema que, no sé per quina raó, m'ha vingut avui al cap. Es tracta del vocable mal . Amb curiositat m'he adreçat al diccionari i he vist que derivats d'eixa paraula ocupen sis pàgines del llibre amb moltes més de cent definicions. Aquesta reflexió no té res a veure amb la selecció d'avui, però sí amb la lletra de què tractem. Hi ha tantes circumstàncies en què ens relacionem, diàriament, amb el mal! No vull ser negatiu. Si mire els antònims, tal vegada del bé n'hi ha tantes o més, ara no ho sé. Potser m'he vist influenciat pels fets meteorològics que hem patit els darrers dies, en què una gota freda ha copejat aquestes contrades i ha fet molt de mal. Pobles sencers sacsejats per la força inabastable de l'aigua. Milers de persones que han perdut llurs pertinences. Camps negats, bestiar mort, collites perdudes, records íntims arrossegats fins el no res. I el que és encara pitjor: algunes vides humanes perdudes. Una tragèdia

El primer mot seleccionat avui és mestral , el nom d'un vent que bufa fort i fred des del nord-oest. Els vents són uns dels elements meteorològics que condicionen les nostres vides. N'hi ha vuit, de principals, que són: del nord bufa la tramuntana , de l'est el llevant , i enmig de tots dos, es a dir, del nord-est, el gregal . Del sud ens ve el migjorn i del sud-est el xaloc . De l'oest bufa el ponent i fent-li costat, al sud-oest, bufa el llebeig , que en alguns llocs diuen garbí . Cada vent aporta, segons d'on bufa, característiques diferents. N'hi ha que són profitosos per a l'horta, altres són perillosos per als mariners. N'hi ha càlids, humits, polsosos, gelats, però, sens dubte, atenent la saviesa de la Natura, tots són necessaris per a la vida del planeta, i per tant per a nosaltres. Novena selecció de la mar de paraules amb la lletra “m”: -mestral: Vent que bufa del nord-oest. -mestre. -mestra: Persona que ensenya en un col·

Qualsevol temps passat, fou millor? És l'eterna pregunta. Però on és la resposta correcta? No n'hi ha, de resposta correcta. La societat on ens trobem, és complexa i en té tantes, de preguntes i de respostes, com de “socis” inscrits -i no inscrits-. A hores d'ara les xarxes socials: l'últim invent que ens permet participar i opinar de tot l'opinable, ens obri unes portes immenses per a rebre informació, però tanmateix per a controlar i dirigir interessadament les nostres opinions. Mitjançant les xarxes socials ens captiven amb documents gràfics i àudios perfectament realitzats on pretenen demostrar-nos quelcom que es fa i que no es bo per al país. Hi ha molta, de gent, que davant d'eixa informació, reacciona sense cap d'esperit crític, la comparteix i li dona via per a que molta altra gent la conega. L'autor de l'informe mai no dóna la cara, però no ho necessita. Les comparticions que la gent va fent estenen el missatge com si d'una gegantina

La selecció següent conté un vocable que, per a mi, té un especial significat: matinada. En la forma que tinc jo d'entendre la vida, representa el començament d'una nova jornada on han d'anar concretant-se determinats objectius que van pel meu cap, i potser altres en els quals encara no compte i que m'han de sorprendre. En eixir el Sol s'obri la porta de les possibilitats. I això m'agrada. Un dia nou, amb esperances noves, amb tot un cúmul d'eventualitats entre les que també s'inclouen problemes als que haurà de cercar-hi solució. En definitiva, cada matinada és la concreció d'estar viu, de dependre de les circumstàncies, si, però també de decidir. Setè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “m”: -matinada: Començament del dia, l'alba. -matusser. -matussera: Persona que fa les coses malament. -matxet: Ganivet ample, llarg i fort, originari d'alguns països americans. -mausoleu: Tomba molt gran, amb estàtue

Quan un idioma és ric en contingut, vol dir que té definicions concretes per a cada paraula que se'ns pot acudir, per a cada idea, per a cada emoció. Res no és desconegut o inexplicable, tot en té, de sentit. Això fa que eixe idioma no s'ature, que camine pas a pas tot plegat amb la vida que l'envolta, on ell és un element indispensable per a donar-hi sentit, per a donar-hi fe, per a garantir que es pot parlar de tot. L'idioma ens ajuda a marxar , que és un dels vocables seleccionats avui. I marxem amb decisió, segurs d'allò que fem, d'allò que té un nom i una definició. El coneixement de l'idioma és una font inesgotable de cultura. És una senya d'identitat, em pese jo, més important que una bandera de tela. La bandera uneix determinats col·lectius al voltant d'un sentiment que, en ocasions és utilitzat per a la confrontació política. L'idioma disposa d'arrels més pregons. Amb ell parlem, pensem, somniem, escrivim, llegim. Deixem escrita