LA IX (X) EN LA MAR DE PARAULES (II)

          Sempre que opinem d’un tema ho fem, generalment, convençuts de què el nostre raonament és el correcte i fem tot el possible per convèncer als demés. De vegades el raonament no té volta de fulla i és fàcil defensar-lo. Altres vegades, però, tractem d’imposar-lo per la força, a crits o amb altres formes violentes, encara que el tema ens presente dubtes també a nosaltres. Sol ocórrer molt sovint, això, en converses esportives i polítiques. Hi ha defensors, a capa i espasa, de polítics i governants, la gestió dels quals no ofereix cap benefici a la majoria, però que a ells els semblen els defensors de la pàtria i no suporten que ningú pose en qüestió llurs controvertides gestions. D’altra banda, no falta qui pensa que tots els polítics, tots sense excepció, són uns xoriços, uns malnascuts, una xusma. Amb aquest vocable, que reconeix el nostre idioma, fiquen en el mateix sac a bons i a dolents. Els raonaments d’uns i d’altres, en aquest cas, manquen de consistència, no tenen trellat. Però l’idioma, que no sap de raons, aporta el vocable adequat per a què hom l’utilitze de la forma que crega convenient. En aquest cas, xusma fa una generalització que manca de raó. Però ells no ho saben, o no ho volen saber. La xerrameca esportiva duu, en ocasions a situacions semblants. Els afeccionats d’un equip, pensen que ells i el seu equip són els millors, i que els contraris només que són això: una xusma.

          Segona selecció de la mar de paraules amb la lletra “x”:

          -xarxona: Dona que té mal aspecte, deixada en el vestit.

          -xassís: Conjunt d’elements forts on va muntada la carrosseria d’un automòbil, d’una màquina o d’un aparell electrònic.

          -xemeneia: Tub o conducte per on surt el fum d’una cuina o d’una estufa.

                    -Conducte per on pugen cap a fora els materials encesos d’un volcà.

          -xenofòbia: Sentiment agressiu i de rebuig als estrangers.

          -xeringa: Tub petit de vidre o plàstic que s’ajusta a una agulla per a injectar medicaments.

          -xerradissa: Conversa animada de moltes persones.

          -ximple: Persona que fa coses sense sentit.

          -xiular: Fer un so musical o estrident fent sortir aire entre els llavis.

          -xiuxiuejar: Parlar amb una veu molt baixa.

          -xusma: Conjunt de gent que es considera que és mal educada, que no té bons sentiments, que no obra adequadament.

          El mot xarxona fou utilitzat per l’escriptor Xavier Roca Ferrer en un paràgraf del relat Devoció filial, que pertany a llibre El cap de Penteu, un llibre de relats, escrits amb ironia i bon humor, protagonitzats per personatges tan coneguts com Shakespeare, Mozart,  Casanova o Jack l’Esbudellador. Aquest llibre fou guardonat amb el Premi Josep Pla (1993).

          Xavier Roca Ferrer (Barcelona, 1949). Notari, escriptor i traductor. Doctor en Filologia Clàssica.

          “Preguntà per la mestressa: li portava un paquet que hom li havia confiat i, mentre s’explicava, va mostrar al galifardeu del davantal tacat una mena de cartipàs lligat amb cordells. El dependent el menà a la rebotiga, en va empènyer la porta ajustada i amb un gest del cap i un arrufament de celles li indicà una dona d’uns cinquanta anys mal portats que seia a la vora del foc. Xarxona i malforjada, recolzava el cabell llardós de color gris rata en el respatller d’un setial procedent d’un convent papista”.