LA IX (X) EN LA MAR DE PARAULES (I)

          X (ix): Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet. Pot sonar de diferents maneres: com a xic o planxa; com a màxim o índex; també com a examen. Pot formar par del dígraf ix, com a caixa i fluix, i del dígraf tx, com a fletxa i escabetx.

          Com podem veure es tracta d’una lletra que no se ocupa d’un gran nombre de paraules, però que té vàries aplicacions. En té molta, de feina, la ix, amb funcions força diferents, com anirem veient, Per exemple, si ens trobem malament de salut, el metge ens dirà que prenguem un xarop; si sortim a fer esport, ens vestirem amb un xandall; ara que l’estiu s’ha acabat, ja no fan tanta xafogor; xiuxiuegem en parlar de veu molt baixa, i malgrat que pensem que totes les persones tenim els mateixos drets, de vagades hi ha un sentiment de xenofòbia que contamina una correcta relació entre persones. En vorem altres, d’exemples, per a tenir-ho més clar. Es tracta d’una lletra solidària, doncs apart del seu so normal en té altres, cosa que enriqueix el vocabulari i ‘idioma en el seu conjunt. Una lletra que encapçala poques paraules, potser, però que intervé en un ample ventall de situacions. És també la lletra que amaga les incògnites en matemàtiques. És la lletra que oculta la identitat d’un personatge que no vol ser reconegut. Una lletra important, com podem veure.

          Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “x”:

          -xafardejar: Parlar de les altres persones dient coses que no se saben del cert o explicant fets que poden perjudicar.

                    -Ficar el nas en coses que no són de la nostra incumbència.

          -xafarranxo: Situació de molt desordre i confusió.

                    -En marineria, preparar un part del vaixell per a fer una maniobra o una feina.

          -xafogor: Sensació molt forta de calor que sembla que ens ofegue.

          -xalet: Casa envoltada de jardí que es té en un lloc d’estiueig.

          -xandall: Roba per a fer esport.

          -xantatge; Demanar-li diners, o altra cosa, a una persona a canvi de no dir o de no fer alguna cosa que li pot fer mal.

          -xapa: Fulla o làmina de metall, fusta o plàstic.

                    -Tap de metall d’algunes begudes, com la cervesa.

                    -Peça petita de metall que hi ha damunt del tap de les ampolles de xampany.

          -xarlatà. –xarlatana: Persona que parla molt només per a cridar l’atenció.

                    -Persona que ven en les fires, explicant amb moltes paraules les qualitats del producte que ven.

          -xarop: Líquid espès, amb fruita o amb medicament, que porta molt de sucre.

          -xarxa: Conjunt de fils que formen un teixit que s’utilitza per a pescar.

                    -Qualsevol teixit semblant a una xarxa de pescar.

                    -Conjunt de carreteres o de vies de tren d’una zona determinada o d’un país.

                    -Conjunt de fils i conduccions elèctrics d’un edifici, d’una ciutat o d’un país.

                    -Conjunt d’ordinadors que estan connectats entre ells compartint informació.

                    -Conjunt de persones o empreses que estan unides o comunicades per a fer alguna cosa.

          Els vocables xantatges i xarxa han estat arreplegats per l’escriptor català Jaume Cabré en un paràgraf de la novel·la La teranyina, publicada l’any 1984 i en la que obtingué el Premi Sant Jordi de Novel·la. Posteriorment fou adaptada al cinema. Es tracta del relat de les maquinacions dels membres d’una família pertanyent a la burgesia industrial, per tal d’obtenir el poder i el control de l’empresa familiar, i tanmateix per controlar la família.

          Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947). Escriptor i guionista. Llicenciat en filologia catalana. És autor d’una extensa obra i ha estat guardonat amb un gran nombre de premis i distincions, entre els quals podem destacar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010) o el Premi Nacional de Cultura (2019).

 

          “A un quart de sis tocats una llengua roja llepava el mar per llevant. Estava a punt de cosir-se, definitivament, una xarxa atapeïda i empudegada que havia embrutat mitja ciutat de Feixes, a quaranta quilòmetres del castell. Tot el reguitzell d’assassinats, xantatges i enganyifes que constituïen aquella xarxa de porqueria estava a punt de ser resumit en un forat, per on hi cabria la mà, a l’alçada del cor d’aquell home que moria perquè, per fi, ho havia vist clar després de seguir el moviment de la llançadora, ací i allà, perquè algú li aclarís què passava, qui tallava el bacallà, qui s’aprofitava de tanta mort inútil. I el forat sangonós portaria el silenci profund de la mort, que era l’única cosa que anhelaven els qui havien embolicat la troca en aquell afer malastruc de Vapor Rigau. I amb el silenci, la tranquil·litat”.