La Mar de Paraules

Cada lletra de l'alfabet representa un itinerari, una proposta nova per endinsar-nos-en pels paratges més pregons del nostre idioma. Fins la pàgina anterior caminàrem amb la lletra “c” que ens donà l'oportunitat de trobar-nos amb la mar de paraules, on ella, en encapçalar-les, fou la protagonista principal. Ara, al llarg d'unes quantes sessions, ens farem acompanyar per la lletra “d”. Altra oportunitat, sens dubte apassionant per, seguint la drecera de l'alfabet, continuar coneixent i enamorant-nos d'un bon feix de paraules, algunes de les quals potser ja coneixem però què, de la mateixa manera que ens alegrem en retrobar-nos amb un amic, ens donaran la satisfacció de conversar amb elles. I això també es sempre un al·licient. d-: Quarta lletra de l'alfabet. Aquesta lletra a final de paraula es pronuncia com la “t”. Per exemple: la “d” de fred i la “t” de net es pronuncien igual. -dactilar: Referent als dits. -dalla: Eina amb un mànec llarg

De vegades solem pensar que qualsevol temps passat fou millor que el present. És, aquest, un pensament que se'ns acudeix -pense jo- quan passem, lògicament ascendint, les diferents etapes d'aquesta cursa, que es diu vida. Potser l'adolescent, amb els problemes que eixe temps duu lligats, enyore els dies plaents i sense cap de compromís de quan fou infant. O en independitzar-nos trobem a faltar les atencions que en casa ens dedicava, per sobre de tot, la nostra mare. O en fer-nos grans i veure com anem perdent facultats físiques, qualsevol tems anterior ens semblava millor, perquè érem joves, forts, agosarats... És fàcil enganyar-nos, nosaltres, acceptant com a cert tot allò que el cervell ens indica, sense parar-nos a mirar el context en que visquérem cada moment, la situació general de la societat on es va desenvolupar la nostra vida. Tot el què he dit en el paràgraf anterior ha estat motivat per un vocable dels què he seleccionat: cresol. Rumiant aquest vocable h

¿De quina manera prenen cos, en el més recòndit del nostre cervell, els pensaments que van donant-hi sentit a les nostres vides? Si ens parem una mica a analitzar algunes de les paraules que posaré tot seguit, potser trobarem una resposta per aquesta pregunta. Per exemple, el context és allò que ens indica la situació, les circumstàncies que motiven determinat pensament. Tot seguit covem la idea per tal de prendre una decisió. Aquesta decisió en té, de conseqüències: depenent de la seua importància, podem tenir coratge per a dur-la endavant passe el que passe, o podem contenir-nos i deixar-la arxivada, bé per sempre o a l'aguait d'una ocasió propícia. Eixe pensament, si ens fa pressió d'una forma contumaç , no donant-nos descans, es comporta de tal manera que sembla un corcó que ens fa malviure si no acabem amb ell. I ací, de bell nou, en tornarem a necessitar de molt coratge per vèncer la situació. Algunes paraules amb la lletra “c”: -contenir: Tind

El vocable concórrer em sembla, si més no, curiós. Podem dir que concorren , un nombre indeterminat de persones que acudeixen a un espectacle, un partit de futbol, una manifestació cultural, política o religiosa. Quan en una sola persona coincideixen diverses qualitats, idees, colps de sort, desgràcies... sol dir-se que tot plegat ha concorregut amb ell. O si hi ha un nombre de persones que cerquen una mateixa meta, com per exemple en un partit polític, en un determinat negoci, en un grup de teatre... podem dir que concorren vers la mateixa finalitat. Resumint: concórrer és acudir, coincidir, contribuir, competir, compartir. Un vocable ric en significats. Altres dos vocables, només que per l'efecte d'un accent, canvien radicalment de significat: cònsol i consol. El primer representa els seus compatriotes en un país estranger i el segon ens serveix per consolar-nos quan patim alguna adversitat. Són coses de l'idioma, on, de cada paraula, pot nàixer una històr

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IX) Hi ha a Santa Pola un carrer que es diu colze , que és la primera de les paraules de la següent selecció. Ens podem imaginar que es tracta d'un carrer relativament curt i que en un moment determinat deixa de ser totalment recte, canviant la orientació, fent allò que diem, un colze. A les canonades per on transcorre l'aigua del desguàs dels nostres habitatges, quan hi han de canviar de direcció, se'ls afegeix una petita peça que es diu colze i que serveix de nexe d'unió entre dues peces principals. Tot plegat dóna sentit a la paraula, doncs en la pràctica, en tots els casos esmentats, les peces queden disposades d'una forma semblant al braç humà, on el colze serveix de peça d'unió entre la part de dalt del braç i la part baixa. D'aquesta manera l'idioma ens permet fer ús d'un mateix vocable per a qüestions diferents. És el cabdal de recursos que posa al nostre abast per tal d'expressar, amb una mate

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (VIII) Un dels vocables seleccionats tot seguit, classe, ens aporta un bon feix de possibilitats, segons l'ús que fem d'ell. Per exemple, a un centre d'ensenyament, en referir-nos a la classe, podem parlar tant d'un conjunt d'alumnes com del lloc on reben la lliçó. Si parlem de ciutadans (altra paraula seleccionada), segons llurs activitats, o posició social, direm que són de classe alta, mitjana o baixa. La classe pot indicar naturalesa, caràcter, gènere, condició, categoria, raça. Una cosa semblant podrem veure en catalogar les distintes espècies d'animals que hi ha, o hi ha ha gut, al món. En viatjar, també hi ha diferents maneres de fer-ho, encara que fos en el mateix tren o avió, hi ha bitllets de diferents classes , segons el preu. I el mateix ocorre si ens allotgem a un hotel. En la majoria de situacions de la vida, es troba imposat el sentit de classe , per tal de fer-nos conscients que, per sobre de lleis i const

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (VII) De cada paraula, en podem treure un record, o potser molts. Totes en formen part de les nostres vides, i estan arrelades a cadascuna de les circumstàncies que ens han esdevingut des del moment de néixer. “Cigarret”, per exemple està lligada, fonamentalment, a la meua adolescència, quan amb la colla d'amics començàvem a sentir-nos majors i no trobàvem millor manera d'experimentar-ho que ficar-nos fum i nicotina als pulmons. Era el plaer que ens permetia sentir-nos adults, protagonistes a la fi de les nostres vides. Almenys això és el que pensàvem. Només el temps s'encarregà de desmentir-nos, com sempre. Més endavant, duia els meus fills al parc, a veure els “cignes”, i em meravellava amb els nens en veure els aus surant majestuosament en la petita bassa rodejada de palmeres on tenien l'habitacle. De vegades els llançàvem bocins de pa, per tal de veure'ls ficar el coll sota l'aigua. El vocable “cim” em duu reco

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (VI) De vegades em pare a pensar, a propòsit del significat de les paraules, de la independència que cada una té i de la seua aportació a la comunitat. En la seua actitud vers el conjunt hi ha una virtut que les dignifica, a cada una de elles: la solidaritat. Aquí no hi ha medalles per tal de donar-hi més importància a unes que a les altres. Totes tenen la mateixa categoria, malgrat que unes només expressen un significat mentre altres en tenen dos o més. És, aquesta, una lliçó que ens vendria bé aprendre, als humans, sempre ocupats, i preocupats, per assolir un lloc alt en l'escalafó, per defensar la nostra independència individual a costa de xafar la d'altres que, acompanyant-nos en el viatge de la vida, fan una contribució, potser més petita, però igualment necessària per al conjunt. Hi ha una paraula, per exemple, que ha cridat la meua atenció: cercador. Pot ser una persona que cerca, o la ullera d'un telescopi, o un programa d'