La Mar de Paraules

D'entre els mots de la selecció següent, per elegir-ne un, em quede amb aquest: manera . Em sembla un vocable que ofereix llibertat, respecte, consideració. Segurament, com totes les coses, existeix tanmateix la part antònima, però això és també una altra mostra de llibertat. Cada individu fem les coses d'una o d'altra manera i, sent diferents, quan es dirigeixen a crear algun bé, totes elles poden ser importants. Sempre hi ha la manera justa, exacta, però al voltant d'ella n'hi ha un fum de matisos diferents, de maneres que sense gaudir del punt exacte, poden fer-se servir i ser útils. També hi ha maneres dolentes d'afrontar la vida, que ens fan delinquir. Per tal d'afrontar-se a elles i protegir la llibertat, està la justícia, que ens indica la manera justa en què hem d'actuar. Quart lliurament de la mar de paraules amb la lletra “m”: -mànega: Tub llarg de goma o de plàstic per on passa l'aigua. -manejar: Utilitzar amb les

Avui és un dia força assenyalat per a aquesta humil publicació. Com quan fórem infants, ens posarem la roba dels diumenges per tal de rebre una visita important, i donar-hi aixopluc perquè pogués sentir-se còmoda entre nosaltres i, tant de bo, trobe un lloc als diccionaris com un membre més d'aquesta institució que s'anomena idioma, se n'oblide de la interinitat i gaudisca del mateix tractament que la resta de mots. Vaig a incloure un vocable que no es troba en cap diccionari de la llengua, un vocable que l'enriqueix i que és utilitzat en Santa Pola freqüentment: mamola . Ha d'haver-hi persones importants en aquesta vila que tinguen el pes suficient per aconseguir que aquest vocable es trobe arreplegat als diccionaris de la llengua. Tant de bo algun dia es preocupen d'això. Perquè eixa paraula forma part del llenguatge santapoler, a hores d'ara, amb tots els drets. No es tracta d'un vocable infrautilitzat o de mal gust, tot el contrari: és un mot norm

En incorporar el mot majúscul – majúscula , l'idioma hi dóna nom a coses, de tot tipus, que són importants o que, almenys, tenen una gran envergadura. Tant si anomenem un cotxe, o una casa que ens agrada molt solem utilitzar aquest mot. Però també ho fem per a referir-nos a un accident de transit greu, o a un incendi forestal de magnitud majúscula. No obstant això, aquest mot significa la representació d'unes lletres diferents de les minúscules, d'altra consistència, que tenen atribucions -no diré que més importants- que són diferents. Salvant excepcions, que sempre n'hi ha, amb les lletres majúscules destaquem paràgrafs, encapçalem l'inici de cada escrit i posem les inicials en els noms propis de persones o ciutats. Apart de tot això, les lletres majúscules se lligen exactament com les minúscules, no tenen cap só diferenciat. Dintre l'alfabet ocupen un lloc igual que les seues germanes, sense cap distinció. N'hi ha una de majúscula per cada una de minú

-m: Tretzena lletra de l'alfabet. Ara ens endinsem pels indrets de la ema, la tretzena lletra de l'alfabet. La que fa tretze, sense que aquest número ens fes cap tipus de nosa. És la lletra que dóna nom a les nostres mans , la que ens permet ser magnànims , però també la que designa un magnicidi . El món de l'alfabet no és un món aliè al nostre personal. Conté virtuts semblants i també contradiccions. Els éssers humans tenim qualitats per fer allò més meravellós, però tanmateix les accions més baixes. I l'alfabet està present per donar-hi nom a cada una d'elles. Ara gaudirem de tot allò que aquesta lletra ens propose, sense posar-hi entrebancs a si és de bo o de dolent, perquè les paraules, totes les paraules, no són sinó la expressió de la vida. I això ja és prou important. Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “m”: -mà: Part final del braç, formada pel palmell i els dits. -Qualsevol dels dos peus de les potes del davant de

La ela ens ha donat arguments per a fer sis lliuraments. Ha estat tot un luxe passejar pel l'alfabet amb la seua companyia assaborint la mar de paraules amb què ella ens ha ofert una generosa mostra de les seues qualitats, de tot allò que és capaç de fer actuant sola o formant part dels diferents digrafs amb què s'associa, fonamentalment formant part del digraf “ll”, el més prolífic. És una lletra que ens permet localitzar , lluir , tenir loquacitat i actuar d'una forma lògica , i moltíssimes coses més. Tot plegat, com he dit al principi, un luxe que està al nostre abast per tal d'enriquir-nos la vida i ajudar-nos a ser una mica més cultes. Sisè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “l”: -llunàtic: Persona que canvia d'humor molt sovint i té reaccions estranyes. -lluny: A una gran distància en l'espai o en el temps. -lluor: Claror, resplendor. -localitzar: Descobrir algú o alguna cosa en un lloc determinat. -Fer que una

LA “L” EN LA MAR DE PARAULES (V) En la pàgina d'avui faré una cosa irreverent: entre tots els autors prestigiosos que he utilitzat com a exemple a l'hora de seleccionar algun mot, i entre els que encara queden per veure fins acabar l'alfabet, he decidit posar-hi el meu nom, i això em dona una mica de vergonya. Jo no sóc escriptor, malgrat que m'hagués agradat ser-ho. És cert que en algun moment de la meua vida he escrit algunes coses, he concursat i he obtingut algun premi, però res d'això és rellevant. El fet d'escriure ha estat, fonamentalment, dirigit a mi, a obrir-hi camins a una incipient creativitat, a donar-hi sentit al decurs del temps. I aquests objectius han estat sobradament complits. Escriguí alguns poemes en determinats moments de solitud, on el pensament fluïa amb llibertat, algunes narracions curtes, fins que el cos em demanà fer alguna cosa de més pes: i escriguí alguna novel·la. Això fou un treball força agradable que em recolzà l'au

Un dels vocables seleccionat avui: llengua , diu en la seua definició que es tracta del conjunt de paraules i de regles que serveix per a comunicar-se determinats grups humans. Però, malgrat ser important tot això, la llengua és molt més. La definició és tècnica i és freda, no té cor ni emoció. Li falta sentiment, i sense sentiment corre el perill de marcir-se i de, a poc a poc, morir. I de què ens pot servir una llengua morta? La llengua és una eina de cultura. Amb ella expressem el que sentim, els nostres pensaments, les nostres vivències. Amb ella recordem la història, la nostra història, la d'aquells que, fent ús d'ella, ens han deixat escrit tot l'ocorregut al llarg dels anys. I ja queda per a sempre al nostre abast. La llengua no és pas un instrument de confrontació sinó de llibertat, d'enriquiment cultural, de prestigi. Avui encara hi ha qui fa de la llengua un ús de divisió política. Valencians, catalans, balears fem ús d'una mateixa llengua, amb les

Hi ha en la selecció següent una paraula amb dos significats força diferents. Quan dic llavors puc estar referint-me, per exemple, a algun moment passat. “Si en fan un regal, llavors jo corresponc fent-hi un petó”. Aquesta paraula és sinònima d'una altra: aleshores. D'eixa manera la frase podria quedar: “Si en fan un regal, aleshores jo corresponc fent-hi un petó”. Aquest significat de la paraula sempre cal dir-lo posant-hi “s” al final, és a dir, en plural. Però si en lloc de llavors diem llavor el significat canvia rotundament. La llavor és eixa part d'un fruït que soterrem al camp o en un test per tal que nasca una planta nova. D'una manera metafòrica, és també qualsevol idea que aportem en un determinat moment, esperant que qualle en un projecte concret. És, sens dubte, una paraula essencial, especialment important en les nostres vides. Escriure un llibre, esperant que un dia algú el puga editar, és sembrar la llavor esperant que germine. Aportar una idea