La Mar de Paraules

El món de la literatura es nodreix d'un mode semblant al de la societat on es troba inserir. És per això que, jo, no confie massa en les categories on les llistes de vendes col·loquen cada llibre. El text que afegiré avui pertany a un llibre petit, imprès en paper de dubtosa qualitat, però per a mi és un llibre genial. Del seu autor ja n'he parlat en altres oportunitats i no cal fer massa presentació: l'escriptor valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951). En aquest cas, el títol del llibre és: “No emprenyeu el comissari”. Forma part d'una nissaga de llibres que mostren una imatge, de vegades real, de vegades divertida, de la societat de València, mitjançant uns personatges on hi ha de tot, en la escala social. Confesse que he gaudit llegint aquest petit llibret i que ja el tinc entre els meus preferents, Assistint a l'Escola d'Idiomes d'Elx, la professora recomanà la seua lectura per fer després un resum amb ella. Malament poguérem fer el resum, ja que la ri...

En la selecció d'avui hi ha mots que donen peu a diferents interpretacions, com, per exemple enllustrar. Enllustrem les sabates per fer-les més brillants. Però també enllustrem les nostres maneres de vestir o de parlar, per donar-hi a la nostra aparença una pàtina de llustre. Enllustrem l'idioma per tenir més capacitat d' enraonar i poder d'eixa manera defensar les nostres opinions. Aquest mots seleccionats són importants, com deia adés, per tenir desimboltura i que la ment no se'ns ennuvole, que és un altre vocable al que podem donar-li diferents aplicacions. Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”: -enllustrar: Fer que algunes coses estiguen més brillants. -ennuvolar-se: Cobrir-se de núvols els cel. -enquesta: Demanar a persones la seua opinió a propòsit d'un tema determinat. -enraonar: Parlar, mantenir una conversa algunes persones entre elles. -enreixar: Posar reixa a una cosa. Tancar amb una reixa. -en...

És clar que els éssers humans som contradictoris. Vull pensar que tots ho som, tal vegada per donar-hi normalitat a les meues contradiccions. No m'agrada destacar, ni per dalt ni per baix. Ser un membre del grup sense massa relleu ha estat sempre una de les meues prioritats. Pensar d'eixa manera suposa ja una contradicció flagrant. Crec que a tot el món li agrada destacar, ser admirat, sentir l'afalac dels aplaudiments. La por, però, ens fa de vegades fer-nos conservadors i aïllar-nos en una soledat plaent, sense temptacions d'una relativa glòria que se'ns pot negar. Per què he dit tot això?: No ho sé. O almenys no ho tinc clar. A l'inici pensava parlar de llibres. De tots els llibres. Jo no sóc un intel·lectual, ni tan sols un acèrrim lector. Pensant en això arribí a la conclusió que es tractava d'una contradicció. És possible no ser intel·lectual ni aferrissat lector i que m'agraden els llibres? Les preguntes següents serien aquestes: Per a què m...

A mi m'agradaria ser eloqüent, que és el primer vocable seleccionat avui, però no ho sóc. No tinc pas eixa qualitat mitjançant la qual es possible deixar les persones embadalides , totalment encisades per allò que hom els diu. Personalment, quan estic llegint un llibre i connecte amb la història que l'autor proposa, moltes vegades si que quede embadalit , meravellat per l'eloqüència de l'escriptor, per eixe talent innat que té, i que el posa a l'abast de tothom per fer-nos gaudir dels mons per ell imaginats. I tot això ho fa utilitzant les paraules més adequades que l'idioma disposa. Estan ací, es cert, les paraules, totes les paraules, però no tots tenim el talent suficient per a saber-les utilitzar. És per això que no tots som eloqüents. Ningú no és perfecte. Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”: -eloqüent: Que explica molt bé les coses, que convenç quan parla. -embadalir: Quedar meravellats en veure alguna cosa que...

Hi ha un vocable, en la selecció que hi he fet avui, que em motiva especialment: elegia. La definició diu que es tracta d'un tipus de poesia de tema trist, que ens parla de la mort d'algun ésser estimat. El poeta Miguel Hernández n'escrigué algunes, d'elegies, que són referents literaris en tot el món. La més coneguda la va dedicar al seu amic José Ramón Marín Gutiérrez, més conegut pel seu nom de poeta: Ramon Sijé, en morir aquest quan només tenia 22 anys. Jo vull ser plorant l'hortolà / de la terra que ocupes i femes / company de l'ànima, tan sobtat. Però l'obra de Miguel Hernàndez fou tan gran dintre del poc temps que visqué, que en va escriure moltes més. Per exemple: Elegia a la panadera, Elegia de la novia lunada, Elegia al gallo, Elegia al guardameta, Elegia al niño ahogado, Elegia al ruy-señor, Elegia media del toro, Elegia primera, Elegia segunda. D'entre totes aquestes n'hi ha una - Elegia primera- que va dedicar a Federico García Lorc...

La lletra “e” ens convida a circular per una immensa autopista on, a més de la mar de paraules diferents, ens ofereix meravellosos vocables de llibertat: podem entrar, estar, eixir, elaborar, elegir, eliminar... Tot un conjunt de mots que, ben utilitzats, poden ser fonamentals en algun moment de les nostres vides. La lletra “e” és això i, com anirem veient a poc a poc, moltíssim més. -e: Cinquena lletra de l'alfabet. Pot representar tres sons: el obert, com a “mel”. El tancat, com a “pell”. I un tercer so en paraules com “torre”. Pot portar accent obert: “dèbil”, o tancat: “néixer”. Relació de mots amb la lletra “e”: -eben: Fusta de color fosc molt dura. Es fa servir per a fabricar mobles. -eclipsi: Es dóna quan un astre tapa del tot o en part un altre astre. -ecologia: Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi on viuen. èczema: Malaltia de la pell que fa sortir unes butllofes que piquen molt. -efemèride: Fet important...

Les paraules, cada una d'elles, expressa, a més del significat exacte atribuït, altres significats que unes vegades els literats i altres la voluntat i l'empenta popular, els concedeixen. Per exemple, de la selecció d'avui, he triat la paraula drac. Segons el diccionari, un drac és un animal fabulós (personatge de contes i fabules) molt gran, que té ales i pot llançar foc per la boca. Però, només això és un drac ? Entès d'eixa manera sembla ser una fera horripilant. Però no sempre és igual. La literatura els ha tractat sovint de forma diferent, conferint-los en ocasions sentiments bons. El llibre “La història interminable” del escriptor alemany Michael Ende (1929 – 1995) és una bona prova del que dic. En ella, Fuixur és un drac blanc de la sort que serveix de suport a Bastian, el nen protagonista, en les seues aventures per tal de protegir el regne de Fantasia. Però de segur que molts de nosaltres també haurem fet ús en alguna ocasió, d'aquests animalots fabul...