LA "A" EN LA MAR DE PARAULES. (I)

No és la meua intenció convertir aquest medi en un diccionari. Faria, sens dubte, el ridícul més espantós. Només vull comentar algunes paraules per tal de practicar-les jo, doncs considere que, moltes d'elles, no acostume a utilitzar-les quan parle o, en cas de fer-ho, les pronuncie mal, degut a que han arribat a mi -de boca a orella- des dels meus avantpassats que, com jo, tampoc estudiaren valencià a l'escola. N'hi ha una, de paraula, per exemple, que té la virtut de fer-me riure en dir-la o escoltar-la. Recorde ma mare, o la meva iaia, si s'adormien assegudes a una cadira després de sopar, en cridar-les l'atenció, sempre deien: “No estic dormint. Ho escoltava tot. Només estava “albertia”. Ara que, havent llegit en sé una mica més de paraules, he descobert que la paraula correcta havia de ser “abaltia”. No anaven massa desencaminades, ma mare o la meva iaia. El seu problema és que havien aprés les paraules de viva veu, i no totes els arribaven, o les enregistraven correctament.

Algunes paraules amb la a de protagonista:

-abaixar: Fer anar alguna cosa cap a baix. Abaixar els preus.

-abaltiment: Endormiscament.

-abans: En un temps passat, anterior a un altre temps.

-abans d'ahir: Despús-ahir.

-abastar: Agafar una cosa que és en un lloc alt o distant.

-aclaparar: Fer perdre les forces. Doblegar.

-acomiadar: Dir-li adéu a algú que se'n va. (-comiat: Fet d'acomiadar-nos).

-abaixar: Fer anar alguna cosa cap a baix. Abaixar els preus. Abaixar el volum.

Una d'aquestes paraules la feu servir el poeta oriolà MIGUEL HERNÁNDEZ per a donar-hi títol a un poema:

ABANS DE L'ODI (fragment):

“No, no hi ha presó per a l'home.

No podran lligar-me, no.

Aquest món de cadenes

m'és xicotet i exterior.

¿Qui pot tancar un somriure?

¿Qui emmuralla una veu?

A la llunyania tu, més sola

que la mort, la una i jo.

A la llunyania tu, sentint

en els teus braços la meua presó,

en el teus braços on batega

la llibertat de tots dos.

Lliure sóc. Sent-me lliure.

Només per amor”.