LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (III)

Tot el què escric aquí, ho faig sense cap d'estudi premeditat. Quan vaig començar només pensava triar algunes paraules per comentar-les, però... n'hi ha tantes! Per exemple, de les que he triat avui: aixella: jo no la coneixia. O aixeta: en casa sempre hem dit grifo. O aixovar: sí que la coneixia, aquesta paraula, però no la sabia escriure. O ajeure: sempre he dit “vaig a gitar-me”. És molt el que estic aprenent amb la mar de paraules, desconegudes fins ara o mal utilitzades. És per això que no puc fer altra cosa que continuar seleccionant-ne algunes d'elles. I ja veurem fins on arribe. Aquestes són les que he seleccionat avui:

-aixella: Part de sota el braç, on aquest s'ajunta amb el cos.

-aixeta: Objecte que serveix per a obrir o tancar la sortida d'aigua o altres líquids.

-aixopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.

-aixovar: Conjunt de roba que els nuvis aporten al matrimoni.

-ajeure: Posar algú, o alguna cosa, en posició horitzontal.

-ajornar: Deixar alguna cosa per a un altre dia.

-alba: Moment del dia en que comença a veure's la llum del Sol.

-albada: Moment just després de l'alba fins que surt el Sol.

SALVADOR ESPRIU I CATELLÓ, fou un poeta, dramaturg i novel·lista català (1913-1985). D'entre la seua obra, hi ha un poema que es titula “Cançó d'Albada”, que és l'última de les paraules seleccionades:

CANÇÒ D'ALBADA

“Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels vells camins del fum.

No deixes res

per caminar i mirar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà pres”.