LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Propose tot seguit unes quantes paraules on la “b” camina agafada de la mà de la lletra “a” amb significats força diferents. Començant per “bàsquet”, un esport per fer-nos passar bons moments, i tancant amb “bazuca”, una arma destructiva de guerra. Dues paraules tan properes en el diccionari i tan diferents en llurs significats. Amb elles, fent-los suport, es troben altres com “bassa”, “bassal”, “bastida”... Però n'hi ha una que conté, afegit al seu significat normal, una potent càrrega sentimental: “bategar”. Aquest vocable es utilitzat sovint per expressar sentiments d'amor, de dolor... El nostre cor, acobla els seus batecs a la realitat de determinada situació que ens afecta, i és utilitzat sovint per poetes i escriptors.

-bàsquet: Esport que consisteix a introduir una pilota a una cistella.
-bassa: Dipòsit obert a la part superior que serveix per a recollir i contenir aigua.
-bassal: Quantitat gran d'aigua escampada per terra.
-bastida: Construcció provisional feta amb tubs de ferro o taulons per a treballar.
-bat a bat, de: Obrir del tot una porta o una finestra.
-batall: Peça que fa sonar una campana.
-bategar: Fer el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació.
-batussa: Baralla o discussió forta.
-batzegada: Cop sobtat i violent.
-bazuca: Arma portàtil de guerra per a llançar projectils explosius.

De la poeta Gabriela Amorós Seller (Santa Pola, 1971) en un dels poemes del llibre “La Farga Zero” (La “Fragua Cero”), una vegada traduït, ens trobem el vocables bategar:

FAÇA DEL SEU BATEGAR
faça del seu bategar una cosa infinita,
assegure's que el cos a vostè el traga a viure,
deixe's completar sagradament la boca,
permeta a altres llavis el seu rostre obrir,
abandone's al fet que ho pronuncien lentament,
porte la seua ala de tant en tant a ensopegar,
potser un altre aire secret l'espere
i cerciore's que això li ocórrega en besar”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)