LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Un joc. A la fi en això consisteix aquesta tasca de cercar paraules. Però no es tracta d'un joc qualsevol. En aquest no hi ha premis en metàl·lic, sinó l'obtenció d'un major grau de coneixements, el descobriment de significats que, malgrat estar sempre ací, ens passaven desapercebuts, i és, eixa, una recompensa d'un alt valor, car ens fa més sensibles, més amatents amb el nostre idioma, augmenta considerablement el nostre grau d'humanitat. Que no és poca cosa, em pense jo.
Aquestes són les paraules seleccionades en aquesta etapa de la cursa:

-albat: Criatura morta abans de tenir ús de raó.
-albercoc: Fruit comestible. Es pot servir com a fruita o per a fer melmelada.
-albergínia: Fruit d'horta, de color morat per fora i blanquinós per dins.
-albirar: Veure alguna cosa de lluny, sense acabar de distingir-la bé.
-albirar (2): Formar judici (de una cosa), imaginar com és, com pot executar-se.
-alcàsser: Palau fortificat o castell.
-aldarull: Soroll, moviment de gent amunt i avall.
-alè: Aire que traiem per la boca en respirar.
-alfabet: Conjunt de lletres d'una llengua que es fan servir per a escriure-la.
-aliè – aliena: Que és d'altra persona. Que no és nostre.
-allau: Massa de neu que es desprèn i cau muntanya avall.

D'ENRIC VALOR (Castalla, 1911 – València, 2000), eminent gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista, he triat un paràgraf de la novel·la “L'ambició d'Aleix” on utilitza una de les paraules seleccionades avui. Aquesta novel·la, més allà de la història que compta, em va deixar encisat per la riquesa i sensibilitat del llenguatge que utilitza, elevant el valencià al més alt del cim on pot arribar un idioma. Una novel·la preciosa i indispensable.

“Des d'on podia ALBIRAR-LES, contemplava embadalit les pròximes gegantines altures del Ponotx, les de la crestuda serra de Bèrnia, les de la pròxima Almèdia, les de la colossal Aitana. Els seus fronts alterosos i sublims em semblaven aureolats d'una virginitat i d'una innocència immarcescibles, acostats a tot allò de bell i pur que representava en la meua ment d'infant la volta miraculosa del cel”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació