LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Deia en l'apartat anterior que la recerca de paraules esdevenia un joc, i cada vegada n'estic més convençut d'això, per dues raons: pel mateix joc en sí que l'exercici proposa i pel joc que cada paraula dóna en anar descobrint-ne llurs distints significats. Com qualsevol idioma, el valencià té els seus trets particulars que el diferencien d'altres. Als que hem estat educats tenint com a base (de vegades única) l'idioma castellà, de tant en tant ens sorprèn l'aparició d'altres formes de parla diferents. Per exemple, el só castellà de la “ñ” queda en valencià substituït per “ny”, i és aquesta l'única funció que en aquest idioma té la “y”. Trobem també alguna lletra que no coneixíem en castellà, com aqueixa “c” amb una petita cua (ç) o la ela doble amb un puntet enmig (l·l) que al valencià es diu ela geminada, o els dígrafs: “tx” (atxa) o “tz” (atzar) que veurem en altre moment. Són, a la fi, només que algunes petites sorpreses que el joc ens reserva. I n'hi ha moltíssimes més. Del recull de paraules fet avui, n'hi ha una que es diu igual en valencià que en castellà. En ser tan coneguda, potser podia haver-la deixat de banda, però crec que és tan especial que paga la pena parlar-ne d'ella: amor. No em cal a mi descobrir els significats d'eixa paraula. En són tants i amb tantes diferències que ompliríem un munt de fulles. L'amor, digué algú, és l'únic que pot -per a bé o per a mal- canviar el món. D'una manera o d'altra, qui no ha estat sotmès a la seua influència? Ho deixem ací, i que cadascú pense de quina manera ha influït l'amor en la seua vida.

Aquestes són les paraules triades avui:

-al·legar: Fer servir una cosa com argument o com excusa.

-al·licient: Allò que atrau o anima a fer alguna cosa.

-alliçonar: Ensenyar alguna cosa. Donar a algú una lliçó.

-allioli: Salsa feta amb alls ben picats i barrejats amb oli.

-almoina: Donació que es fa a una persona que ho necessita.

-amanir: Posar oli, vinagre o altres condiments a algun menjar.

-amansir: Domesticar un animal.

-ambaixada: Representació diplomàtica d'un país dintre d'un altre.

-amor: Inclinació o afecció profunda envers una persona.

Adhesió intensa i desinteressada a una cosa o a uns principis.

Gran desig o interès.

Parlant de l'amor, FÉLIX LOPE DE VEGA (Madrid 1562-1635), un dels més importants poetes i dramaturgs de l'anomenat Segle d'Or, escrigué aquest poema on ens dóna la seua visió d'un dels sentiments més importants que condiciona les nostres vides:

L'AMOR

“”Desmaiar-se, atrevir-se, estar furiós,

aspre, tendre, liberal, esquívol,

encoratjat, mortal, difunt, viu,

lleial, traïdor, covard i animós;

no trobar fora del bé centre i repòs,

mostrar-se alegre, trist, humil, altiu,

enutjat, valent, fugitiu,

satisfet, ofès, recelós;

fugir el rostre al clar desengany,

beure verí per licor suau,

oblidar el profit, estimar el dany;

creure que un cel en un infern cap,

donar la vida i l'ànima a un desengany;
açò és amor, qui ho ha provat ho sap".