LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


Hi ha ha dues paraules, en la tria d'avui que, d'alguna manera, jo hi trobe relació d'entre elles, per exemple: anhel: Desig molt gran d'alguna cosa, i andròmina: Cosa que no serveix per a res. Si cerque una raó per enllaçar aquests dos mots, en puc pensar que anhele que el nostre idioma tinga força per reviscolar abans que es converteixi en una andròmina, és a dir, en una cosa que no servisca per a res. Tanmateix podríem enllaçar amb altres paraules del recull, con, per exemple, angunia, que és el malestar que ens provoca el temor de què passe alguna cosa dolenta. O anella, que és el conjunt de peces d'una cadena. En aquest cas d'una cadena de paraules que constitueixen l'idioma. Aquest és el conjunt de mots recollits avui:

-amoïnar: Molestar algú. No deixar-lo tranquil.
-ampolla: Recipient de vidre o de plàstic, que serveix per a contenir líquids.
-andròmina: Màquina, moble o altre objecte que ja no serveix per a res.
-anella: Cadascuna de les peces d'una cadena.
-angúnia: Malestar desagradable provocat per la por que passe una cosa dolenta.
-anhel: Desig molt gran d'alguna cosa.
-anivellar: Igualar una superfície.
-annals: Explicació ordenada de fets històrics.
-aparença: Aspecte exterior d'una persona o cosa.
-arrabassar: Prendre amb violència alguna cosa a algú.

D'aquest feix de paraules, l'última d'elles: arrabassar, és utilitzada per l'escriptora CARME MIQUEL (la Nucia, 1944) en el següent paràgraf de la seua novel·la “La mel i la fel”:

“Anna Maria viu amb tristor les misèries del veïnat de Fontans i té por que la malaltia, que com lladre furtiu penetra dins les cases i ARRABASSA les vides, entre també a la seua. Quan passeja per aquell barri dels afores de Caselles, entre terres fangoses i núvols de mosquits, el seu cor s'encongeix. Els més de trenta anys de criada en casa dels Montant, li havien proporcionat alimentació, aigües més saludables i espais més higiènics. Tot i que les pestes també visiten les cases dels senyorets, ho fan amb menys virulència i menys freqüència. I aquests hi reben més atencions. Però en aquella zona de Fontans a penes han entrat els metges. I les sanadores que en determinants moments hi han aplicat els remeis, han acabat sucumbint a la malaltia o s'hi han sentit impotents i hi han marxat”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació