LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VII)


Hi ha la mar de paraules a les que se'ls pot donar dues o més significats, depenent de l'ús que fem d'elles. Per exemple: arrel. Podem parlar dels arrels d'un arbre, però també dels d'una persona, d'un poble, d'un país. O assaborir. Ens podem referir a assaborir un aliment o una beguda. Però també es pot assaborir un espectacle o un llibre o quelcom que ens done plaer en un determinat moment. Podem assaborir el nostre idioma, paladejant amb delectació les paraules que conté. Doncs, comencem a assaborir d'un nou ramell de paraules.

-arracada: Adornament que es posa a l'orella.
-arrel: Part d'una planta que està sota terra.
-arriscar: Exposar a un risc, posar en perill.
-arròs: Grans que utilitzem com a aliment. També nom de la planta on es formen.
-ascensió: Acció d'ascendir. Elevar-se. Pujar.
-assabentar: Fer saber alguna cosa a algú.
-assaborir: Menjar o beure amb atenció per notar-ne bé el gust.
-assalariat: Persona que treballa per a una altra a canvi d'uns diners, o salari.
-assedegat – assedegada: Persona que té molta set.
-asseure: Posar el cul i la part de les cuixes sobre una cadira o altre seient.

El nostre poeta universal, MIGUEL HERNÁNDEZ, utilitzà la paraula ascensió en el poema “ASCENSIÓ DE L'ESCOMBRA”, o de la GRANERA, que és com nosaltres la coneixem millor. Aquest sonet fou un dels últims poemes que escrigué, estant empresonat en la Presó de Torrijos (Madrid) en setembre de 1939.

ASCENSIÓ DE L'ESCOMBRA

“Coronada l'escombra de llorer, murta, rosa,
és l'heroi entre aquells que afronten les escombraries.
Per alliberar de la pols sense vol cada cosa
baixà, perquè era palma i blava, des de l'altura.

La seua ardidesa d'espasa alegre i jove no reposa.
Aprimada d'ansietat, puresa, sol, bravura,
assutzena que escombra per sobre la mateixa fossa,
és cada vegada més alta, més càlida, més pura.

¡Mai! L'escombra mai no serà crucificada,
perquè la joventut propaga el seu esquelet
que és una sola flauta, muda, però sonora.

És una sola llengua, sublima i acordada.
I davant del seu alè rabent s'absenta la pols quieta,
i ascendeix una palmera, columna cap l'aurora”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació