LA "A" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)

Amb el següent feix de paraules tancaré el meu passeig vers els indrets on es desenvolupa la lletra “a”. Per a mi ha estat un passeig fantàstic, atapeït de sorpreses, de sons diferents, de mots, el significat dels quals desconeixia, o els coneixia d'una manera equivocada. Fonamentalment han cridat la meua atenció avui dues paraules: atzucac, per a referir-se a un carreró sense sortida. Aquesta mateixa paraula té una altra forma, força diferent, de dir-se: cul-de-sac. Sembla curiós. Però n'hi ha una altra que em duu records de la meua infància, i que encara avui -fins on jo sé- és utilitzada a Elx. Em referisc a atxa. La nit dels Reis, per tal d'enllumenar-los el camí, enceníem les atxes que abans havíem fet utilitzant palmes seques i sedassos de les palmeres. Tot plegat, convenientment lligat, en encendre-les, tot això es convertia en una espècie de torxa amb la que corríem intentat cridar l'atenció dels Mags de l'Orient. Aquesta és una forma d'entendre el mot, potser poc acadèmica, però si el poble la utilitza, segur que és correcta. Amb aquestes dues, i unes quantes més, donem per finalitzada la secció dedicada a la lletra “a”:

-assumir: Acceptar una obligació con si fos pròpia.

-aterratge: Posar-se un avió sobre el terra.

-aterrir: Fer molta por. Causar terror.

-atipar: Donar molta menjà a algú.

-atribolar: Atorrollar, atordir.

-atxa: Ciri gruixut.

-atzucac: Carreró sense sortida. Cul-de-sac.

-augmentar: Fer alguna cosa més gran.

-auxili: Ajuda que es dóna o que es demana davant d'un perill.

-avantpassat: Persona que ha viscut abans que nosaltres.

-avinença: Posar-se d'acord.

-avorrir: No trobar res del nostre interès.

El poeta VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (Burjassot, 1924 – València, 1993), utilitzà el mot assumir en un dels seus més entranyables poemes. En la meua opinió, es tracta d'un poema que desborda sentiment i amor vers una llengua, la valenciana, que, sens dubte significà molt per a ell. El camí que proposa Estellés no és senzill, tot el contrari, està ple de paranys, però paga la pena recorre'l:

ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE

(Fragment)

“Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sol estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci”.