LA "B" EN LA MAR DE PARAULES (VIII)


El passeig amb paraules encapçalades per la lletra “b” el done per conclòs amb la selecció que pose tot seguit. Ha estat un recorregut atractiu, revitalitzant, atapeït de vida. Un passeig que només significa una lleu aproximació a l'immens paisatge on aquesta lletra té els seus dominis, on presideix una població composta per la mar de paraules que contribueixen a fer gran el nostre idioma.

Aquesta és l'última selecció amb la lletra “b”:

-burilla: Trosset final que es llença d'un cigarret o d'un puro.
-burlar-se: Riure's d'altres amb mala intenció.
-burleta: Persona que sempre es burla de tot.
-bus: Persona que baixa molt dins de la mar protegit amb un vestit especial.
          En la parla popular, diminutiu d'autobús.
-busca-raons: Persona que sempre fa que hi hagen discussions i baralles.
-bussejar: Nedar per sota l'aigua.
-bust: Part de dalt del pit d'una persona.
-bústia: Mena de capsa amb una obertura per on el carter deixa les cartes.
-butlletí: Mena de publicació per a difondre notícies o comunicats.
-butxaca: Bosseta que hi ha als pantalons, les camises, etc., per posar coses.

Del poeta andalús José Carlos de Luna (Málaga, 1890 – Madrid, 1964), en un dels seus poemes més populars -El Piyayo-, una vegada traduït, podem trobar-nos amb el vocable butxaca. Traduir al valencià un tex escrit originàriament en castellà-andalús, comporta un risc afegit: que el contingut quede desvirtuat i es perda l'encanteri que només l'idioma en que fou gestat podia donar-li. Però el valencià en té, de recursos, els necessaris per a què això no ocórrega. Aquí, El Piyayo ens parla d'altra manera, però el missatge que ens deixà el poeta, em pense que queda perfectament arreplegat.

EL PIYAYO
(Fragment)

“En El Altozano té el seu míser cau
-fins a les bigues arriba amb la mà!-
i per foc i per llum un cresol.
Buida les seues alforges
-que són les butxaques-.
Badallant, els set xiquets
s'agrupen rient.
I, entre carantoines,
els va repartint
pa i peix fregit
amb la parsimònia d'un ritu antic.
-Xavals!
Pa de la flor de la farina...!
Mastegueu-lo a poc a poc.
Millor pa no es menja a palau.
I aquest peixet, no és res?
Tret un a un del fons de la mar!
Glòria pura és!
Les espines es mengen també,
que tot és aliment...
Així...., a poquet a poquet.
Ben mastegadet.
No plores, Manuela!
Tu no pots perquè no tens queixals.
És tan xicoteta la meua xiqueta...!”.

Comentaris

  1. Pasqual16 de gener del 2019, a les 18:49

    De principi a fi, FANTÀSTIC.
    Res més faltava EL PIYAYO. Ara, m'agrada més com ho recites tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pp@dsuar17 de gener del 2019, a les 11:50

      Gràcies amic. Assajant-lo una mica, em pense que aquest també sonarà bé.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació