LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (II)


Generalment acostumem a dir que en el comportament de cada persona influeixen notablement les companyies amb les que s'ha rodejat. Ocorre això tant per a bé com per a mal. En les paraules crec que ocorre el mateix. El comportament d'una paraula, el seu significat, va estrictament relacionat amb el significat dels vocables que l'acompanyen. Pose per exemple el vocable “cambra”. Quan diem “la cambra”, el més segur és que estem referint-nos al lloc on dormim. Eixe significat, però, pot canviar rotundament depenent del vocable que posem a continuació: la “cambra de bany” té unes funcions molt diferents que la “Cambra de Comerç” o que la “Cambra de la Propietat” o que les dues cambres on es decideix quelcom que afecta la vida dels ciutadans: “Cambra Alta” o Senat, i “Cambra Baixa” o Congrés dels Diputats. És tot tan relatiu! La paraula, per ella mateixa, no és més que una explicació pràctica, una forma d'anomenar allò que ens afecta. No hi ha bondat ni maldat inherent a ella. Aquesta, i la seua companyia, són l'expressió dels nostres comportaments, dels nostres anhels, dels nostres vicis... D'eixa manera, amb aquesta paraula, podem arribar-hi a “Cambra de gas”, el lloc on els nazis assassinaren a milions de jueus. Inclús en aquesta situació d'horror, la paraula “cambra” manté la innocència. Els assassins foren altres, però l'idioma els acusà amb la paraula justa. Una paraula, aquesta, utilitzada tant per a la vida, la administració, la política, i també per a la mort. Aquest és el miracle de l'idioma.

Relació de paraules seleccionades:

-cadastre: Llista on estan enregistrades les finques d'un determinat territori.
-cadell: cria que ha nascut d'un animal i encara mama.
-cadenat: Pany portàtil i movible.
-cadernera: Ocell que té les plomes fosques i una taca vermella al cap.
-calb-calba: Persona que no té cabells.
-calçador: Estri per a posar-se les sabates.
-calçotets: Peça de roba interior que porten els homes.
-calfred: Sensació de fred i de calor que ens fa tremolar.
-cambra: Habitació, local, peça d'una casa.
Habitació destinada per a dormir una o diverses persones.
Cadascun dels departaments d'un vaixell.
Cambra cuirassada.
Cambra frigorífica.
Cambra de gas.
Cambra alta: Senat.
Cambra baixa: Congrés dels Diputats.

L'escriptor valencià Ferran Torrent (Sedaví, 1951) utilitzà els vocables cambres de gas en el següent paràgraf de la novel·la “Ombres en la nit”. En aquesta apassionant novel·la ens narra la història d'una persona molt controvertida pel que fa a les seues idees com a la seua situació en l'escalafó social: Santiago Cortés era comunista... i gitano. Una barreja força complicada. Però tot plegat no es res comparat amb les situacions que hagué de viure, la lectura de les quals us recomane.

“El 29 d'abril de 1945, els nord-americans alliberaren Dachau. Aleshores Santiago Cortés no podia retornar al seu país. Sense casa, sense família (els pares havien mort durant la Guerra Civil i dels germans no en sabia res), cinc anys d'atrocitats l'influïren en la decisió d'unir-se a un grup de jueus que optaren per la venjança, desdenyant la prioritat del retorn a Palestina. En aquesta resolució tingué un pes determinant la figura d'Ariel Menashe, que perdé la dona i la filla a les cambres de gas. D'ell n'admirava la resistència mental i el fet que, per dues voltes, intentà organitzar sengles rebel·lions a Dachau sense aconseguir que la resta dels homes dels barracons més pròxims el secundaren, malgrat la reiteració i l'èmfasi que posava en el fet que no hi podien perdre res”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)