LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IX)


LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IX)

Hi ha a Santa Pola un carrer que es diu colze, que és la primera de les paraules de la següent selecció. Ens podem imaginar que es tracta d'un carrer relativament curt i que en un moment determinat deixa de ser totalment recte, canviant la orientació, fent allò que diem, un colze.
A les canonades per on transcorre l'aigua del desguàs dels nostres habitatges, quan hi han de canviar de direcció, se'ls afegeix una petita peça que es diu colze i que serveix de nexe d'unió entre dues peces principals. Tot plegat dóna sentit a la paraula, doncs en la pràctica, en tots els casos esmentats, les peces queden disposades d'una forma semblant al braç humà, on el colze serveix de peça d'unió entre la part de dalt del braç i la part baixa. D'aquesta manera l'idioma ens permet fer ús d'un mateix vocable per a qüestions diferents. És el cabdal de recursos que posa al nostre abast per tal d'expressar, amb una mateixa paraula, coses totalment diferenciades però que, d'alguna manera, tenen una semblança.

Novena relació de mots encapçalats per la lletra “c”:

-colze: Part del braç per on es pot doblegar cap endavant.
-comandament: Càrrec que té una persona que li permet donar ordres a altres.
Petit artefacte que permet fer funcionar a distància aparells electrònics.
Conjunt de palanques, botons i indicadors per a conduir un vehicle.
-combregar: En la religió catòlica, rebre la comunió.
-començar: Inici de qualsevol activitat.
-comerç: Botiga. Compra, venda i intercanvi de mercaderies.
-comminar: Amenaçar algú.
-compadir: Sentir compassió i pena per algú.
-comptador: Aparell que ens diu la quantitat de llum, gas o aigua que gastem.
-compte: Càlcul de una quantitat de una cosa.
Quantitat que s'ha de pagar per un servei o un producte.
Atenció o vigilància que s'ha de posar en fer coses.
Quantitat de diners que es dóna per anticipat en fer una compra.
Quantitat de diners que hom disposa al banc.
-condemnar: Imposar-li un càstig a una persona que ha comés un delicte.

En altra oportunitat ja hem parlat de l'escriptor, poeta i sociolingüista gallec Séchu Sende (Padróm, Galícia, 1972) i del llibre traduït per Mònica Boixader, “La venedora de paraules”. A hores d'ara, en aquest mateix llibre, hi trobe un dels vocables seleccionats: començar, en el següent paràgraf:

“Va entrar a la cafeteria, va quedar-se captivat per aquells ulls, va sorprendre's i va saber que havia trobat alguna cosa... Va fer uf i va començar a..., va mirar-la una altra vegada i va començar a voler-la, a estimar-la, va pensar, i va asseure's a la taula més propera a la cafetera i va sentir..., uf, que començava a...
-Hola -va dir ella-, què vols?
-Vull... camamilla.
L'endemà va entrar a la mateixa hora i ella continuava allà i va sentir que, uf, que l'estimava, de debò, va pensar”.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació