LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

¿De quina manera prenen cos, en el més recòndit del nostre cervell, els pensaments que van donant-hi sentit a les nostres vides? Si ens parem una mica a analitzar algunes de les paraules que posaré tot seguit, potser trobarem una resposta per aquesta pregunta. Per exemple, el context és allò que ens indica la situació, les circumstàncies que motiven determinat pensament. Tot seguit covem la idea per tal de prendre una decisió. Aquesta decisió en té, de conseqüències: depenent de la seua importància, podem tenir coratge per a dur-la endavant passe el que passe, o podem contenir-nos i deixar-la arxivada, bé per sempre o a l'aguait d'una ocasió propícia. Eixe pensament, si ens fa pressió d'una forma contumaç, no donant-nos descans, es comporta de tal manera que sembla un corcó que ens fa malviure si no acabem amb ell. I ací, de bell nou, en tornarem a necessitar de molt coratge per vèncer la situació.

Algunes paraules amb la lletra “c”:

-contenir: Tindre dintre seu alguna cosa.

Impedir que una persona o una cosa s'escape, se'n surta del lloc on és.

No expressar els sentiments.

No poder contenir l'aigua les vores d'un riu.

-context: En una frase, conjunt de frases i paraules que l'envolten donat-li sentit.

El context d'un fet determinat és la situació que l'envolta.

-contradir: Dir el contrari del que diu .

Fer el contrari del que s'ha dit abans és contradir-se.

-contumaç: Que és rebel i obstinat.

-cor: Òrgan més important de la circulació de la sang.

Grup de persones que canten juntes. Part de l'església on se situa el cor.

-coratge: Qualitat de valent, que no es fa enrere davant de les dificultats.

-corcar: Rosegar un corc la fusta, l'arròs, etc,

Corcar-se una dent per efecte de la càries.

-corrent: Aigua que corre i no està estancada.

Moneda que es fa servir en l'època actual.

Moviment de càrregues elèctriques a través d'un conductor.

-coure: Preparar un aliment posant-lo al foc o al forn per a no menjar-lo cru.

Element metàl·lic conductor de l'electricitat.

-covar: El que fan les gallines i altres ocells posant-se damunt dels ous.

Pensar molt una idea abans de fer-la realitat.

Dur endins alguna malaltia abans que es manifeste.

En el següent paràgraf de la novel·la “La mà de ningú” de l'escriptor Vicent Usó (Vila-real, 1963) podem trobar dos vocables integrats en aquesta selecció: corcar i covar. L'escriptor valencià Vicent Usó ha publicat un bon nombre de novel·les, quedant finalista en dues ocasions del Premi Sant Jordi. Amb “La mà de ningú” debutà amb notable èxit en el gènere de la novel·la negra.

“Al principi, no podia evitar que la mirada es desviara amb freqüència cap amunt i, en cada intent, en lloc del blau límpid i els núvols tous que s'ataüllaven des de la barca, no trobava sinó una foscor de sutge que li anava corcant l'ànim, alimentant-li preguntes que preferia no contestar. Només de tant en tant l'enviaven a exposar el gènere a algun parc o alguna avinguda principal, i aleshores una joia íntima li omplia l'esperit i el feia bufar de content i covar noves esperances”.