LA "D" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

Amb la lletra “d” podem declarar allò que sabem, pensem o sentim. Podem decidir en qüestions que ens afecten, declamar si diem en veu alta un text o un poema, declinar quan no acceptem alguna oferta que ens fan, decorar objectes per fer-los més bonics, o la nostra casa, o la nostra cambra. També posem una dedicatòria en fer un regal a un ésser estimat. Hi ha un munt, de vocables, fins i tot n'hi ha un que és definitiu: defunció. Però, d'aquest, no en parlarem ara. Cada lletra és un món que gravita en un univers que els és comú a totes les lletres. En aquest univers s'hi troben i combinant-se adequadament, formen els vocables que donen vida a l'idioma. Cada lletra és imprescindible per tal que l'idioma assolesca vida pròpia.

Selecció de vocables amb la lletra “d”:

-dipòsit: Fet de dipositar alguna cosa en algun lloc.

-Allò que es diposita. Mercaderia que un fabricant deixa a un botiguer.

-Lloc on es diposita alguna cosa (dipòsit per al combustible dels cotxes).

-disbarat: Fer o dir una cosa sense sentit, totalment equivocada.

-discórrer: Pensar raonadament, inventar, idear alguna cosa com a solució.

-disfressa: Vestit o conjunt de coses que hom es posa per caviar d'aspecte.

-dispersar: Separar persones o coses en direccions diferents.

-disseny: Dibuix d'un objecte per a poder-lo construir.

-dissident: Persona que se separa d'un grup organitzat per no estar-hi d'acord.

-dita: Frase feta que es diu a propòsit d'alguna cosa.

-diumenge: Setè i últim dia de la setmana.

-diürn -diürna: Quan és de dia.

En el poema que posaré tot seguit, el poeta Àngel González utilitzà per dues vegades i de forma diferent el vocable dispersar, que és un dels seleccionats.

Àngel González Muñiz (Oviedo, 1925 – Madrid, 2008) fou un dels poetes més brillants, la qual cosa el feu rebre importants guardons en reconeixement de la seua obra. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres l'any 1985. Premi Reina Sofía de Poesía en 1996. Premi Julián Besteiro de les Arts i les Lletres en 2001. Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca en 2004. A més de poeta, Àngel González fou membre de la Reial Acadèmia de la Llengua (RAE).

DE VEGADES, A L'OCTUBRE, ÉS EL QUE PASSA...

“Quan res no succeeix,

i l'estiu se n'ha anat,

i les fulles comencen a caure dels arbres,

i el fred oxida la vora dels rius

i fa més lent el curs de les seues aigües;

quan el cel sembla un mar violent,

i els ocells canvien de paisatge,

i les paraules se senten cada vegada més llunyanes,

com a murmuris que dispersa el vent;

llavors,

ja se sap,

és el que passa:

aqueixes fulles, els ocells, els núvols,

les paraules disperses i els rius,

ens omplen d'inquietud sobtadament

i de desesperança.

No busqueu pas el motiu en els vostres cors.

És tan sols el que vaig dir:

és el que passa”.