LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (II)


El mot garbí que apareix en la selecció següent, el fem servir per a donar-hi nom a un vent que bufa del sud-oest. Aquest nom deriva de l'àrab gharbi, que vol dir occidental. Degut a eixa derivació en algunes comarques l'anomenen morisc. És també conegut amb el nom de llebeig, que deriva de l'italià “libeccio”. La denominació llebeig és tan antiga que ja la trobem en la Crònica de Jaume I. Es tracta d'un vent força irregular, bufa fort de vegades a darreries d'hivern o d'estiu. Porta sovint tronades i alça molt la maror. (He tret aquestes dades del llibre “Els vents del món”.

Segona selecció de la mar de paraules dirigides per la lletra “g”:

-galleda: Recipient que serveix per a transportar o guardar líquids.
També fem ús d'ella per treure aigua d'un pou, o per a fregar el paviment.
-gallejar: Fer-se important, presumir.
-gallet: Palanca petita que hi ha a les armes de foc per a disparar-les.
-galopar: Manera més ràpida de córrer d'un cavall. Anar al galop.
-gana: Desig de menjar. Desig de fer o de que passe alguna cosa.
-ganivet: Instrument per a tallar format per un mànec i una fulla afilada d'acer.
-ganyota: Gest estrany, de fàstic o sorpresa, que fem amb la cara.
-garantir: Assegurar que una cosa és veritat, és real.
-Assegurar que un producte ha de funcionar bé.
-garatge: Local on es guarden cotxes o altres vehicles.
-garbí: Vent que bufa del sud-oest.

El mot galopar apareix en el poema Galop, del poeta gadità Rafael Alberti. Aquest poema fou escrit en plena guerra civil espanyola, i en ell tracta l'autor d'esperonar els soldats republicans per tal que atacassen l'enemic fins fer-lo fora.

Rafael Alberti Merello (Puerto de Santa Maria, Cadis, 1902-1999) és un dels més importants poetes espanyols, membre destacat de la prestigiosa Generació del 27, on s'ajuntaren els més importants poetes d'aquella època. L'any 1983, com a reconeixement per la seua aportació a les lletres espanyoles, el govern d'Espanya li va concedir el Premi Cervantes i el 1999, la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi.

GALOP

“Les terres, les terres, les terres d'Espanya,
les grans, les solitàries, desertes planures.
Galopa, cavall quatre-alb,
genet del poble,
al sol i a la lluna.

A galopar,
a galopar,
fins a enterrar-los en la mar!

A cor sonen, ressonen, ressonen
les terres d'Espanya, en les ferradures.
Galopa, genet del poble,
cavall quatre-alb,
cavall fet d'espuma.

A galopar,
a galopar,
fins a enterrar-los en la mar!

Ningú, ningú, ningú, que enfront no hi ha ningú;
que no és ningú la mort si cavalca amb tu.
Galopa, cavall quatre-alb,
genet del poble,
que la terra és teua.

A galopar,
a galopar,
fins a enterrar-los en la mar!”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació