LA "I" EN LA MAR DE PARAULES (V)

En el capítol anterior destacava jo el vocable infinit. Què és l'infinit?: sens dubte una cosa inabastable, la immensitat de la qual és impossible de quantificar. Per trobar-hi una concordança amb l'actual capítol, vull pensar que l'infinit està format per una quantitat inabastable de instants. La nostra vida, de vegades passa tan fugissera, que acostumem a dir que la durada només és un instant. Pura metàfora, és clar. Potser no n'hi ha, d'instants, els suficients, per arribar a l'infinit, però de tota manera, la quantitat continuarà sent inabastable. Jo pose molt sovint l'exemple de la mar, m'agrada fer-ho, per la simple raó que la seua grandària malgrat no ser infinita, al menys sí que és immensa. En eixe context cada ona representa un instant d'eixe món inabastable, com cada gota d'aigua representa un instant dintre d'una ona. Infinit i instant, el màxim i un dels mínims -n'hi ha més- van de la mà per aquest món immens que és l'idioma.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “i”:

-innocent: Que no ha fet mal, que no ha comès cap delicte.

-Que se'l pot enganyar fàcilment, que s'ho creu tot i que no coneix el mal.

-inrevés: Part oposada o contrària al dret d'una cosa.

-insòlit: Que passa poques vegades, que és estrany o extraordinari.

-instal·lar: Posar un aparell o una màquina en el lloc on ha de funcionar.

-Posar una persona o una cosa en un lloc.

-instant: Període de temps molt curt.

-insubmís. -insubmisa: Que no és submís, que és rebel.

-insuportable: Que no es pot suportar.

-intel·ligent: Ésser dotat d'intel·ligència, que entén mol bé les coses.

-interessat. -interessada: Que només té en compte el que l'interessa i li va bé.

-interval: Espai que separa dues coses. Temps que separa dos esdeveniments.

El vocable instant apareix en el poema “Quan tot succeïsca”, del què és autor el poeta José Agustín Goytisolo.

José Agustín Goytisolo i Gay (Barcelona, 1928 – 1999), fou escriptor, poeta i traductor. La seua obra ha estat guardonada en moltes oportunitats, rebent, entre altres, el Premi Adonais (1954), el Premi Boscàn (1956), el Premi Ausiàs March (!959), i el Premi de la Crítica de Poesia Castellana (1992). Ha estat també molt important la seua tasca com a traductor.

QUAN TOT SUCCEÏSCA

“Dic: comence la sendera a serpentejar

davant de la casa. Torne el dia

viscut a transportar-me

llunyà entre els xops.

Allí t'esperaré.

M'anunciarà el teu pas el breu salt

d'un ocell en aqueix instant fresc i fugisser

que determina el vol

i l'herba, una altra vegada com una riba,

cedirà a poc a poc a la teua presència.

Et tornaré a mirar somriure

des de la vora de l'aigua.

Sé el que em diràs. Conec l'alenada

dels teus llavis mullats:

“tardaves a arribar”. I després un bes

repetit en el riu.

De nou en peus seguint la teua figura

tornaré a la casa lentament

quan tot succeïsca”.