LA "L" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

La ela ens ha donat arguments per a fer sis lliuraments. Ha estat tot un luxe passejar pel l'alfabet amb la seua companyia assaborint la mar de paraules amb què ella ens ha ofert una generosa mostra de les seues qualitats, de tot allò que és capaç de fer actuant sola o formant part dels diferents digrafs amb què s'associa, fonamentalment formant part del digraf “ll”, el més prolífic. És una lletra que ens permet localitzar, lluir, tenir loquacitat i actuar d'una forma lògica, i moltíssimes coses més. Tot plegat, com he dit al principi, un luxe que està al nostre abast per tal d'enriquir-nos la vida i ajudar-nos a ser una mica més cultes.

Sisè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “l”:

-llunàtic: Persona que canvia d'humor molt sovint i té reaccions estranyes.

-lluny: A una gran distància en l'espai o en el temps.

-lluor: Claror, resplendor.

-localitzar: Descobrir algú o alguna cosa en un lloc determinat.

-Fer que una cosa no s'escampe fora d'uns límits determinats.

-lògia: Cadascun dels grups en què es divideixen els maçons.

-lògic. -lògica: Cosa que és normal i raonable.

-Ciència que estudia les lleis del pensament i la manera de raonar.

-logotip: Dibuix o grup de lletres que representa la marca d'una entitat.

-loquaç: Persona que parla molt.

-luxació: Sortida d'un os del seu lloc. Fet de dislocar-se un braç o un peu...

-luxe: Riquesa i abundància de coses cares

El vocable lluny fou utilitzat pel poeta Jorge Guillén en el poema Del transcurs, un poema en que l'autor reflexiona envers el temps passat, des de la infantesa, fent un balanç serè del què ha estat la seua vida. Un bell poema.

Jorge Guillén Álvarez (Valladolid, 1893 – Màlaga, 1984). Poeta membre de la generació del 27. Fou catedràtic en diferents universitats, com Múrcia, Sevilla i Oxford, entre altres. L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Cervantes, en reconeixement a la gran qualitat de la seua obra poètica.

DEL TRANSCURS

“Mire cap endarrere, cap als anys, lluny,

i se m'aprofundeix tanta perspectiva

que dels confins a penes segueix viva

la vaga imatge sobre els meus espills.

Encara volen, no obstant això, els falciots

al voltant d'unes torres, i allà a dalt

persisteix la meua infantesa contemplativa.

Ja són bon vi les meues vinyes velles.

Fortuna adversa o pròspera no n'augure.

Ara com ara m'afanye en el present,

i encara que sé el que sé, l'afany no taxe.

Davant els ulls, mentrestant, el futur

se m'aprima delicadament,

més difícil, més fràgil, més escàs”.