LA "M" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

La selecció següent conté un vocable que, per a mi, té un especial significat: matinada. En la forma que tinc jo d'entendre la vida, representa el començament d'una nova jornada on han d'anar concretant-se determinats objectius que van pel meu cap, i potser altres en els quals encara no compte i que m'han de sorprendre. En eixir el Sol s'obri la porta de les possibilitats. I això m'agrada. Un dia nou, amb esperances noves, amb tot un cúmul d'eventualitats entre les que també s'inclouen problemes als que haurà de cercar-hi solució. En definitiva, cada matinada és la concreció d'estar viu, de dependre de les circumstàncies, si, però també de decidir.

Setè lliurament de la mar de paraules amb la lletra “m”:

-matinada: Començament del dia, l'alba.

-matusser. -matussera: Persona que fa les coses malament.

-matxet: Ganivet ample, llarg i fort, originari d'alguns països americans.

-mausoleu: Tomba molt gran, amb estàtues i adornaments.

-meandre: Revolt molt tancat que fa el curs d'un riu.

-mecenes: Persona rica que dóna diners per a obres culturals o científiques.

-medi: Element que envolta i permet viure a persones o animals, i que els subministra tot el que necessiten.

-El medi ambient indica el conjunt d'elements naturals on es desenvolupen els éssers vius.

-megalòman. -megalòmana: Trastorn psicològic d'aquell que vol fer grans coses, que creu que ha ser el millor, el més important.

-meitat: Cada una de les parts iguals que queda quan dividim una cosa en dos.

-Punt que està al mig d'un recorregut o d'un espai de temps.

-melmelada: Aliment dolç fet amb fruita bullida i sucre.

L'any 1968 el cantautor Raimon escrigué aquests versos a propòsit de la por. En ells es troba el vocable meitat. Sobre la por ens parla d'eixa sensació imposada, potser, per les circumstàncies, en que l'home queda reduït a un ésser feble, on els gests, les paraules i els silencis perden -almenys- la meitat del seu valor. El poeta, però, ens deixa l'esperança de que això no sempre serà així. Aquest, com altres versos, els escrigué Raimon quan la dictadura de Franco xafava qualsevol esperança de llibertat. És per això que molts dels seus concerts foren censurats i prohibits. Però l'esperança triomfà.

Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940) és un dels membres més representatius en la història contemporània de la cançó en el nostre idioma, i que ha tingut major reconeixement internacional. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut gran nombre de distincions, entre elles: Premi Omnium de Televisió (1992). Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1995). Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997). Doctor Honoris Causa de la Universitat d'Alacant (2011). Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (2014). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2014).

SOBRE LA POR

“Mig perdudes les paraules,

les coses mig amagades

i els homes meitat gest, meitat silenci.

Per camps i ciutats la por

va fent callar una a una

les veus dels vius i dels morts.

I els homes meitat gest, meitat silenci.

Però no pot ser sempre,

però no és per sempre,

però no serà sempre.

També som vida nosaltres

amb els nostres silencis

i les nostres paraules,

amb les nostres cases fetes

de treball i d'esperances.

Mig perdudes les paraules,

les coses mig amagades

i els homes, i els homes, i els homes...