LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (I)
-n:
Catorzena lletra de l'alfabet. Forma part del dígraf ny
en paraules com pany, any, company...
Assaborint
encara els darrers mots de la ema, ens endinsem ara en la ena, una
altra lletra que ens ofereix un munt de possibilitats. Un altre camí
per a l'aprenentatge del nostre idioma i per a gaudir de vocables, el
significat dels quals, a poc a poc, anirem descobrint. Un altre motiu
també per esperonar la nostra curiositat per tal de fer-nos
investigar, llegir i, fonamentalment, conèixer i estimar una mica
més aquest apassionant món que representa l'idioma. Un idioma
petit, sacsejat i torturat, però que reviscolarà en la mida en que
nosaltres l'utilitzem i fem d'ell la nostra senya d'identitat. Si ens
ho proposem, el farem gran, com cal que ho siga per la seua història
i per la seua aportació, en general, a la cultura, i en particular a
la nostra història i a la nostra cultura com a poble valencià.
Primera
selecció de la mar de paraules amb la lletra ena:
-nació:
Conjunt de persones que compartint una llengua, una història, una
cultura i uns costums, viuen en un mateix territori.
-nadiu.
-nadiua: Lloc on és nascuda una persona.
-nadó:
Persona o animal acabats de nàixer.
-nafra:
Ferida oberta amb caiguda de la pell, que deixa cicatriu quan es
cura.
-naixement:
Fet de nàixer algú, de venir al món. Origen d'un riu o d'alguna
cosa.
-natja:
Cadascuna de les parts carnoses que formen el cul.
-nau:
Embarcació.
-Espai
que hi ha entre dues files d'arcades o pilars d'un edifici.
-Vehicle
per a desplaçar-se per l'espai.
-naufragi:
Fet d'enfonsar-se una embarcació.
-navalla:
Ganivet que es pot plegar, posant la fulla dins d'una ranura.
-Mol·lusc
que té la forma allargada en forma de tub i que viu a la sorra.
-necesser:
Estoig o bossa petita on posem els productes de neteja personal.
El
vocable naufragi apareix en el poema de Manuel
Altolaguirre Record d'un oblit. En aquests versos el poeta ens
conta un record íntim que li emboira l'ànima: el de l'oblit d'un
ésser important, amb les contradiccions que això comporta. De
vegades, malgrat pensar que passem pàgina quan intentem deixar de
banda les nostres emocions, no sempre això és possible. Al disc dur
del nostre cervell queden enregistrades dades que surten en qualsevol
moment, fent-nos impossible l'oblit.
Manuel
Altolaguirre Bolín (Màlaga, 1905 – Burgos, 1959). Poeta,
guionista i cineasta pertanyent a la Generació del 27. Fou un poeta
que, fonamentalment, cantà a l'amor, la solitud i la mort utilitzant
tons romàntics, Com a cineasta va col·laborar en al voltant de vint
pel·lícules.
RECORD
D'UN OBLIT
“S'engrandien
les portes. Jo gegant,
amb
el record del meu oblit dins,
travessava
les estances,
colpejant
les parets sordes.
¡Quin
collar interior en la meua gola
de
paraules en germen, de laments
que
no podien eixir, que es destorbaven
en
la seua gran munió!
¡Quant
de temps d'oblit incomprensible!
Sempre
ella en la seua finestra.
La
seua finestra entre els núvols
-una
i ella- sempre.
I
jo, distant, engegantit, boig,
amb
el record del meu oblit dins,
pesant-me
en l'ànima el seu naufragi,
agarrant-se,
afonant-me,
en
una espessa mar de cels grisos”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada