LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (III)
Un
vocable seleccionat avui és força inquietant: no-res,
absència de tot. És fàcil imaginar aquesta situació quan hom
deixa de viure, però, i si som vius? Si mirem el cel, la immensitat
del qual és impossible de quantificar, de vegades la imaginació ens
proposa mons recòndits, éssers estrambòtics -més o menys-,
situacions impossibles... D'eixa manera, una cosa que no tenim
possibilitats de conèixer físicament, el nostre cervell li dóna
vida. Gràcies a la imaginació ha nascut un gènere literari com és
la ciència ficció, que ha nodrit les biblioteques i les sales de
cinema. La mar, altre element immens, encara que tal vegada no ha
estat investigada del tot, no té la mateixa transcendència.
L'univers, per molt que l'home ho intente, encara és un misteri, un
no-res
impossible de descobrir.
Tercera
selecció de la mar de paraules amb la lletra ena:
-nit:
Espai de temps que va des que s'acaba el crepuscle del vespre fins
que comença el crepuscle del matí.
-nítid.
-nítida: Que és molt net
i molt clar. Que s'entén molt bé i no és confús.
-nitrogen:
Gas que forma la major part de l'aire que respirem. Símbol N.
-noces:
Casament i festa que es fa per a celebrar-lo.
-nodrir:
Donar a un ésser viu els aliments que necessita per a viure.
-noi.
-noia: Persona jove.
-no-res:
Absència de totes les coses. No existir, o no saber si existeix,
res.
-nosa:
Cosa o sensació que, amb la seva presència, molesta.
-nota:
Cadascun dels sons d'una composició musical.
-Comunicació
breu i concisa d'alguna cosa.
-Número
o paraula que indica la qualificació d'un examen.
-Paper
on s'indica el preu que s'ha de pagar per una consumició.
-Conjunt
d'idees o de coses importants que escrivim quan escoltem una lliçó.
-noticiari:
Programa de notícies d'un diari, una ràdio o una televisió.
El
vocable nit
apareix en la cançó de Luis Eduardo Aute A
l'alba. Aquesta cançó,
pel què he pogut llegir, tingué vida pròpia més enllà de les
intencions del seu autor. Fou escrita l'any 1975 i cantada, abans que
per Aute, per Rosa Leon, que la va presentar com un símbol de
protesta contra la pena de mort. Aquell any (1975) el règim del
dictador Franco, perpetrà els últims afusellaments que es produïren
en Espanya, el 27 de setembre. Versos com Si
et diguera, amor meu / que tem a la matinada, donaven
sentit a la cançó, que sovint es convertí en bandera de la gent
que lluitava pel dret a la vida i per la llibertat. Sembla que Aute
mai no reconegué obertament que fos aquesta la seua intenció, però
la cançó assolí eixe dret i encara el manté.
Luis
Eduardo Aute Gutiérrez-Rapide (Manila, Filipines, 1943), és fill
d'espanyol i de filipina. Músic, cantautor, director de cine, actor,
escultor, pintor, escriptor i poeta. Començà a escriure cançons
l'any 1967. Té editats un gran nombre de llibres de poesia.
A
L'ALBA
“Si
et diguera, amor meu
que
tem a a la matinada.
No
sé quines estreles són aquestes
que
fereixen com a amenaces,
ni
sé què sagna la lluna
al
caient de la seua dalla.
Pressent
que després de la nit
vindrà
la nit més llarga.
Vull
que no m'abandones
amor
meu, a l'alba.
Els
fills que no tinguérem
s'amaguen
en les clavegueres,
mengen
les últimes flors,
sembla
que endevinaren
que
el dia que s'aveïna
ve
amb fam endarrerida.
Pressent
que després de la nit
vindrà
la nit més llarga.
Vull
que no m'abandones
amor
meu, a l'alba.
Milers
de voltors callats
venen
estenent les ales.
No
et destrossa, amor meu,
aquesta
silenciosa dansa,
maleït
ball de morts,
pólvora
de matinada.
Pressent
que després de la nit
vindrà
la nit més llarga.
Vull
que no m'abandones
amor
meu, a l'alba”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada