LA "N" EN LA MAR DE PARAULES (IV)


Acabarem amb la ena mirant els núvols, com ho feu el poeta José Hierro. Però en són moltes altres les coses que aquesta lletra ha compartit amb nosaltres. Amb naturalitat hem transitat pel seu indret, creant un nexe d'unió entre nàixer i no-res, principi i fi, vida i mort, i en eixe camí hem trobat tot d'un món de paraules, o la mar d'elles, que ens han ensenyat a conèixer una mica millor el nostre idioma. La catorzena lletra de l'alfabet ens ha oferit una nau per tal de viatjar per aquesta mar, que com totes, té esculls i perills ocults que ens poden fer naufragar, però també podem nedar per salvar-nos del naufragi. En definitiva, aquesta, com la resta de lletres de l'alfabet, és un món i, tanmateix, una part fonamental d'altre món al que s'integra amatent i solidària.

Quarta selecció de la mar de paraules amb la lletra ena:

-nou. -nova: Que ha aparegut, ha passat, s'ha fet o s'ha comprat fa poc tems.
-nou-ric: Persona que és rica des de fa poc temps.
-novè. -novena: Que té el número d'ordre 9. Novena part d'una cosa.
-novell. -novella: Que ha nascut o s'ha fet fa poc.
-novel·la: Obra literària en prosa.
-nu. -nua: Persona que no va vestida, arbre que no té fulles, casa sense mobles...
-nucli: Part central i més important d'algunes coses.
-nus: Lligam fet amb un o més fils, cordes o cintes.
-Punt on s'uneixen els ossos dels dits.
-núvol: Massa de gotes d'aigua o de partícules de gel que s'aguanta suspesa a l'atmosfera.
-nyora: Classe de pebrot rodona.

El vocable núvol ha estat utilitzat pel poeta José Hierro en el poema els núvols, una metàfora que utilitza per endinsar-se envers records més pregons, més íntims. Tot un seguit de pensaments s'acosten a ell mentre mira, al cel, passar els núvols.

José Hierro del Real (Madrid, 1922 -2002), ha estat guardonat amb un gran nombre de premis, d'entre ells, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres (1981), Premi Nacional de Poesia (1999)

ELS NÚVOLS

“Inútilment interrogues.
Els teus ulls miren el cel.
Cerques, darrere dels núvols,
petjades que es portà el vent.

Cerques les mans calentes,
els rostres d'aquells que foren,
el cercle on erren
tocant els seus instruments.

Núvols que eren ritme, cant
sense final i sense començament,
campanes d'espumes pàl·lides
voltejant el seu secret,

palmes de marbre, criatures
girant al compàs del temps,
imitant-li a la vida
el seu perpetu moviment.

Inútilment interrogues
des de les parpelles cegues.
Què fas mirant els núvols,
José Hierro?”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació