LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (III)

LA “O” EN LA MAR DE PARAULES (III)

Oïda i Olfacte, dos dels mots seleccionats avui, representen dos dels sentits essencials que tenim els éssers vius. Amb ells podem percebre els sons i les olors. El nostre idioma els té enregistrats en aquests noms i són la eina que posa al nostre abast per tal que puguem, en parlar o escriure, explicar les característiques, bones o dolentes, de les coses que ens envolten o d'allò que podem escoltar o olorar. L'aroma d'una flor, el soroll del vent, la remor de la mar, les paraules que ens diu una persona, la música... i la gran quantitat d'olors que envaeixen el nostre planeta, el lloc on vivim, on treballem, on gaudim o on patim.

Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-oïda: Sentit que ens permet sentir els sons.

-olfacte: Sentit que ens permet sentir les olors.

-oli: Greix que a temperatura ambient és líquid.

-Tipus de pintura feta amb colors barrejats amb oli.

-oligarquia: Governs en què el poder és en mans d'un grup reduït de persones.

-òliba: Ocell de rapinya que surt a les nits com els mussols.

-oliva: Fruit de l'olivera, de color verd o negre. De les olives es treu oli.

-olla: Recipient de cuina, de terrissa o metall que es fa servir per a bullir aliments.

-olor: Sensació que experimentem amb el nas quan hi ha a prop una flor, un perfum, un aliment cuinat, etc.

-olorar: Fer que l'aire entre pel nas per a sentir l'olor de les coses.

-om: Arbre que viu prop de llocs humits, com les vores dels rius.

El vocable om és el protagonista de la poesia d'Antonio Machado, A un om sec. En ella, el poeta ens diu que gràcies a les forces de la Natura, del tronc sec d'un om han brotat fulles verdes. Aquest exemple, utilitzant la metàfora, potser ens pot indicar que les persones, malgrat l'envelliment, podem desenvolupar idees i iniciatives que tal vegada no ens imaginàvem.

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 1875 – Cotlliure, França, 1939). Catedràtic, poeta i dramaturg, pertangué al moviment literari del Modernisme, i més tard fou poeta emblemàtic de la Generació del 98.

A UN OM SEC

A l'om vell, ferit pel llamp

i més de la meitat podrit,

amb les pluges d'abril i el sol de maig

algunes fulles verdes li han eixit.

¡L'om centenari, en el pujol

que llepa el Duero! Una molsa groguenca

li taca l'escorça blanquinosa

al tronc corcat i polsós.

No serà, com els àlbers cantors

que guarden el camí i la ribera,

habitat de marrons rossinyols.

Exèrcit de formigues en filera

va grimpant per ell, i en les entranyes

li ordeixen teles grises les aranyes.

Abans que t'enderroque, om del Duero,

amb la seua destral el llenyataire, i el fuster

et convertisca en suport de campana,

llança de carro o jou de carreta;

abans que vermell en la llar, demà,

et cremes en alguna mísera caseta,

a la vora d'un camí;

abans que t'esquartere un remolí

i et trenque el vent de les serralades blanques;

abans que el riu fins a la mar t'espente

per valls i barrancs,

om, vull anotar en la meua cartera

la gràcia de la teua branca verdejada.

El meu cor espera

també, cap a la llum i cap a la vida,

altre miracle de la primavera.