LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (V)

Hi ha un mot en la selecció d'avui que em duu a reflexionar: ordinador. Pel meu ofici, he tingut l'oportunitat de seguir el desenvolupament d'aquest aparell en la nostra societat, i com, a poc a poc, ha anat ocupant un espai en les nostres vides, arribant a fer-se imprescindible. Jo vaig ser tipògraf, imagine que un ofici que ja no existeix, sinó és en els museus. Em sent afortunat d'haver treballat, donant-hi forma en lletres de plom a les idees que ens sorgien per a fer una tarja de visita, el membret d'una carta, la portada d'un llibre. O els mateix llibre, utilitzant les línies de paraules foses amb plom que feia el linotipista. Aparegué, però, l'ordinador i tot canvià. Primer foren unes màquines especials per compondre texts. Es deien màquines de fotocomposició. Eren grans, com una taula de despatx. Duien 8 tipus de lletra en els que podies jugar combinant-los entre ells i amb un assortiment de grandàries. Però aviat s'hi va veure que aquella no era tampoc la solució. I van irrompre al mercat uns petits aparells que tot el món mirava amb desconfiança, doncs semblaven força febles i eren, al mateix temps, molt cars. Però arribaren per a quedar-se. L'ordinador de què parle duia un teclat, la caixa on estava la maquinaria i una petita pantalla verda on te deixaves els ulls per a dissenyar quelcom. Començaren a créixer, no en grandària sinó en prestacions i a fer-se servir en infinitat d'utilitats. Després, deixant de banda la indústria entraren en casa nostra. I ací estan, sense deixar de canviar i d'oferir noves i més avançades prestacions, acompanyant-nos ja de per vida.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-opuscle: Escrit científic o literari curt.

-or: Element metàl·lic de color groc brillant, d'un gran valor.

-oratge: Temps atmosfèric.

-orde: Societat religiosa que habita en monestirs i convents.

-ordi: Cereal. Amb ell es fa el malt, que prenem com a succedani del cafè.

-ordinador: Màquina que pot rebre i emmagatzemar informació i tractar-la segons uns programes o conjunts d'instruccions.

-ordre: Manera com estan disposades les coses.

-Conjunt d'animals o de plantes que tenen unes mateixes característiques.

-Manera disciplinada i responsable de comportar-se.

-Manament que s'ha de complir.

-orella: Òrgan de l'oïda. També, part exterior d'aquest òrgan.

-oreneta: Ocell petit, de cua llarga, que té fosca la part de l'esquena i blanca la del ventre. Fa el niu amb fang sota de les bigues de terrasses i coberts.

-orenga: Planta herbàcia aromàtica que es fa servir com a condiment.

El mot orella es troba inclòs en el primer paràgraf de la novel·la d'Haruki Murakami, 1Q84. Una novel·la espectacular, trepidant, que mostra un món que no és altra cosa que l'univers narratiu de l'autor que ja ha deixat veure en altres obres de la seua producció literària.

Haruki Murakami (Kyoto, Japó, 1949). Escriptor i traductor, llicenciat en literatura per la Universitat de Waseda. Autor de novel·les i relats que han generat crítiques força positives, sent guardonat amb nombrosos premis. En ocasions ha estat considerat candidat al Premi Nobel de Literatura, sense haver-lo aconseguit fins ara.

“A la ràdio del taxi sonava un programa de música clàssica d'una emissora d'FM. Posaven la Sinfonietta de Janacek. No es pot dir que sigui la música ideal per escoltar a dins d'un taxi aturat enmig d'un embús de trànsit. Tampoc no semblava pas que el taxista hi parés especialment l'orella; l'home de mitjana edat, es limitava a contemplar la filera ininterrompuda de cotxes que tenia al davant sense badar boca, com un vell pescador que, plantat a la proa de la barca, intentés interpretar els sinistres senyals de la marea. L'Aomame escoltava la música ben aclofada al seient del darrere, amb els ulls mig aclucats”.