LA "O" EN LA MAR DE PARAULES (VI)


Ens podem trobar en alguns moments amb paraules que es diuen i escriuen igual en diferents idiomes. Per exemple: pesseta o, en castellà peseta (llevant-li una s). Capicua s'escriu exactament en ambdós idiomes, malgrat que com es pot veure sona més a valencià que a castellà. En la selecció d'avui n'he trobat altra que té les mateixes característiques: oriflama. L'oriflama és l'estendard, la bandera, i és curiós que dos idiomes diferents utilitzen aquest mot de la mateixa manera. Les raons no les sé, segurament n'hauran. En un diccionari antic de la llengua espanyola he trobat aquesta definició: “Estendard de l'abadia de Sant Dionís, que fou penó de guerra dels reis de França”. Sent d'aquesta manera, el vocable ha estat adoptat de França. Com que tots aquests idiomes gaudeixen dels mateixos arrels, no sembla extrany.

Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “o”:

-orfe. -òrfena: Menor que no té pare, o no té mare, o no té ni pare ni mare.
-orfenat: Institució que acull i educa infants orfes.
-orfeó: Agrupament de persones que canten junts en un cor i fan altres activitats.
-oriflama: Estendard, bandera, penó.
-organitzar: Fer que totes les parts d'una cosa funcionen conjuntament.
-Planificar què es vol fer en la vida i dur-ho a terme amb l'ordre establert.
-origen: Principi on comença una cosa.
-oripell: Full de llautó prim i polit que brilla com l'or, amb el qual es fan ornaments.
-orquestra: Conjunt de músics agrupats per a interpretar obres musicals.
-ortodox. -ortodoxa: Que segueix estrictament les consignes d'un grup religiós, filosòfic o polític.
-orxata: Beguda feta amb aigua, sucre i el suc de xufles o d'ametlles.

El vocable oriflama apareix en el poema ¡Sonet torna a mi! Del poeta de Petrer Paco Mollà. En aquests versos el poeta cerca la flama de la inspiració per tal de donar-hi vida cabal als pensaments que l'envaeixen.

Francisco Mollà Montesinos (Petrer, 1902 – 1989). Poeta autor d'una extensa producció poètica. Després de la guerra civil fou empresonat i va coincidir en el Reformatori d'Alacant amb Miguel Hernàndez. En la dècada dels 60, recitant a Miguel Hernàndez en Petrer, vaig conèixer a Paco Mollà, i em donà un poema mecanografiat que ell havia escrit quan va morir Miguel Hernàndez. Fou un encontre força emotiu per a mi.

SONET, TORNA A MI!

“Sonet torna a mi!, posa en el meu zel
l'alè iridescent de la teua flama;
estén-me en el pit l'oriflama
de les catorze estreles del teu vol.

Catorze dards perforant el cel,
que en pluja misteriosa es vessa;
catorze espurnes en la mateixa gamma,
catorze pulsacions en el meu anhel.

Sonet, torna a mi!, nimba el meu front
amb els catorze raigs de la teua lent,
esglaons dels cims que evidencie.

Sonet, torna a mi!, les meues ànsies calma...
Eternes em cobriran en anar-se'n l'ànima,
catorze paletades de silenci”.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA “C” EN LA MAR DE PARAULES (IV) D'entre les paraules seleccionades que posaré a continuació, en vull comentar especialment una: carxofa, en castellà “alcachofa”, però que a Elx i a Santa Pola (i no sé si en més llocs) la coneixem amb el nom d' encarnella. Eixe nom (encarnella) no l'he trobat en els llibres que jo tinc, tampoc l'he trobat a Internet, per la qual cosa, em pense que es tracta d'un localisme que tal vegada els acadèmics no han considerat important. Malgrat això, i en veure que no es tracta d'un castellanisme ni d'una paraula que, de boca a orella, ens ha arribat mal pronunciada, sinó que és una paraula diferent que per alguna raó uns determinats nuclis de població han incorporat a la seua parla quotidiana, mereix tot el dret a ser reconeguda. D'eixa manera, amb el vocable normatiu carxofa incorpore també encarnella , dos noms diferents per a reconèixer en valencià a eixe vegetal que tant ens agrada incorporar en la nostra gast
Més informació

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

L'última paraula seleccionada avui, i que tanca el recorregut que hem fet envers la lletra “g”, és guirigall , un mot al que podem trobar-li connotacions curioses. Podem imaginar-nos, per exemple, una manera d'expressar-se determinada societat sense ordre, sense normes gramaticals, sense paraules definides. De quina manera es podrien entendre? Tot seria un seguit de propostes, o d'exigències, o de crits d'angúnia, on el gruny més esfereïdor fora motiu d'amortir el clam general. Potser el món, alguna vegada ha estat així. El resultat seria això: un guirigall , una confusió total que, l'única manera de trobar-hi solució, estaria en la força. Només els més forts, encara que foren muts, aconseguirien allò que cobejaven. Nosaltres en tenim un, d'idioma, per a parlar, per a escriure, per a entendre'ns. De vegades, però, sembla que ho oblidem, i el convertim, a l'idioma, en una arma de confrontació. Tot el contrari que ell es mereix. Setena selecci
Més informació

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)

Trobar en qualsevol llibre un vocable que coincidisca en algun dels seleccionats, de vegades no és fàcil, però representa una recerca estimulant. En aconseguir-ho, la satisfacció és gran. I de vegades el premi paga la pena. Fent aquesta tasca vaig descobrir el poema que he incorporat avui i que em va deixar bocabadat per la seva bellesa. He llegit poques coses de Walt Whitman, és just que ho reconega, però aquests versos m'han arribat a l'ànima. I he sentit una enveja enorme, per no poder escriure jo coses semblants. Enveja, sí, però també plaer, un gran plaer per poder llegir-los, assaborir-los i omplir-me d'ells. Em sent afortunat, això és tot. Onzena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”: -plaure: Agradar. Voler fer bé les coses. -ple -plena: Quan ja no cap res més. -Reunió de membres, o de dirigents, d'un partit o d'una associació. -plebiscit: Consulta que fa l'autoritat als ciutadans sobre una qüestió important. -p
Més informació