LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (I)
-p:
Setzena lletra de l'alfabet.
El
primer vocable que arreplega el diccionari de què faig ús, es pa,
l'aliment fonamental, en la nostra cultura, per a nodrir-nos. I no és
casual, això, que també la lletra p
utilitze aquesta paraula com la primera a l'hora de proposar-nos un
itinerari pels seus indrets. Jo mai no mire el que ve a continuació.
Em deixe dur, tranquil·lament pel camí que les lletres proposen
perquè m'agrada trobar-me sorprès per paisatges inesperats. La
sorpresa és una mena d'emoció que no hauríem de perdre mai, doncs
ens nodreix d'humanitat. Avui, em pose a treballar amb el vocable pa,
i espere que aquest supose un bon aliment que em permeta continuar
endavant meravellant-me d'un munt de sorpreses, de vocables que em
permetran conèixer millor aquest idioma que estime.
Primera selecció de la mar de paraules
amb la lletra “p”:
-pa:
Aliment cuit al forn, fet amb farina de blat o altre cereal, aigua,
sal i llevat.
-paciència:
Facultat que té una persona per a suportar les dificultats o els
patiments sense queixar-se o enfadar-se.
-padrastre:
Home que es casa amb una dona que té fills d'un matrimoni anterior.
-pagès.-pagesa: Persona que
viu i treballa al camp.
-pàgina: Cadascuna de les
cares d'un full d'un llibre, d'una revista o d'una llibreta.
-Una pàgina web és un document amb
informació que trobem en Internet.
-paladí: Cavaller que
lluitava i feia grans proeses.
-Persona que defensa una causa.
-palangre: Estri per a
pescar consistent en una corda llarga on van penjades altres més
petites que al final porten un ham.
-palès. -palesa: Cosa que
és molt evident i clara.
-palíndrom: Paraula o frase
que diu el mateix si es llegeix d'esquerra a dreta que de dreta a
esquerra.
-pàl·lid:
Que té molt poc color o que és d'un color poc viu o poc brillant.
El vocable pàl·lid es
troba en el poema Oh, Capità! El meu Capità!
Del poeta nord-americà Walt Whitman. Es tracta d'un poema
classificat com a Elegia o poema de dol, escrit per a honorar al
president dels Estats Units Abraham Lincoln quan fou assassinat.
Walter Whitman (West Hills, Nova
York, 1819 – Camden, Nova Jersey, 1892). És reconegut com un dels
més grans poetes, amb obra traduïda a més de 30 idiomes.
OH, CAPITÀ! EL MEU CAPITÀ!
“Oh, Capità! El meu Capità! Ha
acabat el nostre espantós viatge,
El vaixell ha salvat tots els
esculls, hem guanyat el premi cobejat,
Ja hem arribat a port, ja sent les
campanes, ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla
del vaixell resolt i audaç;
Més, oh, cor, cor, cor!
Oh, les roges gotes sagnants!
Vegeu, el meu Capità en la coberta
Jau fred i mort.
Oh, Capità! El meu Capità! Alça't
i escolta les campanes;
Alça't, per a tu flameja la
bandera, per a tu sona el clarí,
Per a tu els rams de flors i les
garlandes, per a tu la multitud s'amuntega a la platja,
A tu et crida la massa mòbil del
poble, a tu et cerquen llurs rostres anhelosos;
Bo, Capità! Pare estimat!
Que el teu cap descanse al meu
braç!
Això és un somni: en la coberta
Jau fred i mort.
El meu Capità no respon, els seus
llavis estan pàl·lids i immòbils,
El meu pare no sent el meu braç,
no té pols, ni voluntat,
El vaixell ha ancorat sa i estalvi;
el seu viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el vaixell
victoriós arriba amb el seu trofeu;
Exulteu, oh, platges, i soneu, oh,
campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recórrec la coberta on el meu
capità
Jau fred i mort”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada