LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (II)


Diu el diccionari que una persona té clarividència quan veu clar el que pot passar, les conseqüències d'una acció, els resultats d'un negoci... Jo crec en el talent de les persones, gràcies a ell la societat avança. No crec, però, en la clarividència total. Crec que sempre hi ha, inclús en la gent més lúcida, espais d'ombra. Crec en el dubte; i és per això que algú va inventar el refrany que diu que equivocar-se és d'humans. D'eixa manera queda resolt el problema. No és bo posar categories, però crec que n'hi ha. Categories on catalogar les diferents aptituds i actituds de cadascun de nosaltres. Hi ha gent de molt talent que aprofita la seua aptitud per tal d'assolir un lloc de privilegi en la societat. Hi ha qui posa eixa aptitud al servei d'eixa societat. N'hi ha altres, sense aptitud, que intenten obrir-se pas d'una manera grollera o violenta. I altres, sense aptitud ni actitud que viuen immersos en la misèria. Tot això, explicat en quatre lletres, no és gens fàcil i ens pot dur a l'error. Me posaré en primera persona: m'agradaria tenir eixa ment lúcida, amb la clarividència necessària per tal d'aconseguir treballs de qualitat, escriure un llibre important, deixar-hi a la societat on visc l'empremta del meu decurs. No tinc possibilitats de fer-ho. Em trobe situat en un dels grups més nombrosos dels que parlàvem abans: sóc de la gent que, mancat de clarividència, avança per la vida a les palpentes, per tal de no ensopegar en els esculls que hi ha per tot arreu. No estic insatisfet de la meua vida, no. És el que hi ha i ho accepte, però aquesta paraula, a les palpentes, que he trobat en la selecció d'avui, m'ha mogut a reflexionar una mica.

Segona selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-pallissa: Lloc on els pagesos guarden la palla.
-Seguit de cops que es dóna a algú.
-Fet de perdre en algun joc per molta diferència.
-palmatòria: Estri per a posar-hi una espelma.
-palma: Cara interna de la mà.
-Fulla de la palmera.
-Dur-se la palma significa un signe de distinció, sobreeixir, ser el millor.
-palmera: Arbre que té el tronc alt i rodó, sense branques, i un conjunt de fulles (palmes) grosses i llargues al capdamunt. El dàtil és el fruit de la palmera dactilífera.
-palpentes, a les: Caminar en la foscor amb les mans cap endavant per evitar-hi topar amb quelcom que hi pogués haver.
-pam: Distància que hi ha entre la punta del dit gros i la punta del dit petit quan la mà està ben oberta i els dits ben estesos.
-panegíric: Discurs o sermó on es fan lloances d'una persona o d'una cosa.
-panerola: Escarabat que infesta els habitatges.
-panotxa: Espiga de blat de moro o dacsa.
-pansit. -pansida: Planta o flor que ha perdut vigor i frescor i s'està assecant.
-Persona que ha perdut les forces i no té ànim ni bon humor.

El vocable palma em duu, de bell nou, a retrobar-me amb la consueta del Misteri d'Elx, on estan descrits tots els fets que narra aquesta important obra musical, declarada Monument Nacional l'any 1931, i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001. En un moment clau de la representació, Sant Pere, com a càrrec més important de l'església catòlica, lliura a Sant Joan la Palma Daurada que un àngel ha baixat del cel. És tracta d'un reconeixement de jerarquia per tal que tot el món reconega que aquell que duu la palma és qui dirigirà tots els actes de soterrament del cos de la Verge.

-Sant Pere:
Preneu vos, Joan, la palma preciosa
e portau-la davant lo cos glorificat
car així ho dix la Verge gloriosa
ans que als cels se n'hagués pujat”.

-Sant Joan:
"De grat prendré la palma preciosa
e compliré lo que haveu manat
pux que haveu potestat copiosa
de condemnar e delir tot pecat”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)