LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (V)

De la selecció d'avui, he triat un vocable que me és proper no només pel seu significat, sinó també pels diferents records que em duu al pensament: Pasqual, com a nom de persona -n'hi ha algun molt estimat- però també, com a commemoració, dintre de la nostra cultura, de festes que fonamentalment de petit eren molt celebrades en la meua família. Recorde especialment la Pasqua de resurrecció. Cada any acudia amb ma mare a la basílica de Santa Maria on es celebrava la missa de glòria. En aquest ritu, l'altar major estava presidit per un ciri gruixut que es deia el ciri pasqual, la llum del qual sembla que significava la llum de la vida. En aquells anys del segle XX, quan el celebrant cantava la resurrecció de Crist, la gent del poble llançava al carrer, rebentant-los contra el terra, botijons i altres objectes de ceràmica per tal de fer soroll. Potser no hi havia massa diners per a focs d'artifici. Les festes de la Pasqua incloïen també els berenars de “mona”, com ací es deia, d'entranyable record per a mi. Les colles de xics i xiques anaven a berenar i després feien molts jocs. En la humilitat de la casa dels meus pares, ma mare parava una taula on tots gaudíem d'un àpat extraordinari. Bo, son records que surten d'una paraula tan senzilla com aquesta.

Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “p”:

-partícip: Que participa, que té part en una cosa.

-partir: Dividir una cosa en dues o més parts.

-Trencar una cosa per tal d'obrir-la.

-Anar-se'n a un lloc que és lluny.

-partisà. -partisana: Militant d'un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d'ocupació, i que utilitza la tècnica de la guerrilla. Els partisans foren famosos en Itàlia

-pàrvul. -pàrvula: Nen petit o nena petita que comença a anar a l'escola.

-pas: Moviment que fa una persona que camina.

-Cada un dels moviments que es fan ballant.

-Lloc per on es pot passar.

-Fet de passar.

-pasquí: Escrit que algú penja en un lloc públic per a comunicar alguna cosa.

-pasqual: Relatiu o pertanyent a la Pasqua (festa jueva en commemoració de l'alliberament d'Egipte).

-passar: Entrar en un lloc.

-Decurs del temps, quan passa.

-Fet que es produeix en un lloc.

-Cosa que s'ha acabat, que ha passat.

-passarel·la: Pont petit i estret per a passar un riu o altra cosa.

-Corredor o passadís per on passen els i les models en una desfilada.

-passeig: Lloc on la gent va a passejar. Fet de passejar.

El vocable partisans l'he trobat en un paràgraf de la novel·la de José Luis Sampedro La sonrisa etrusca, on se'ns conta la història d'un vell camperol calabrès que descobreix que en els darrers anys de la seua vida, encara és possible sentir els efectes de l'amor i la més pregona tendresa.

José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1917 – Madrid, 2013), fou escriptor, economista i humanista. L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Internacional Terenci Moix. L'any 2008 va rebre la Medalla d'Or de Carlemany del Principat d'Andorra. L'any 2011 obtingué el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

“A Brunettino li costa treball adormir-se. El vell li ofereix a les seues mans el millor bressol i el xiquet s'acomoda en ell, però de sobte exclama “no!” -és el seu últim descobriment- i cerca una altra postura. De tant en tant obri les parpelles i la negror dels seus ulls destaca en la penombra dels reflexos de carrer.

“Estarà malalt?”; tem el vell. “A més, amb aqueixos xiscles del “no” es despertaran els pares... Encara sort que no senten, no són partisans, xiquet meu. Dormen com a burgesos... De totes maneres no esvalotes”.