LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (X)


Per als que ens agrada fer-ho, escriure o llegir ens crea una sensació especial que l'alfabet sap donar-hi nom: plaer. Aquest vocable, encapçalat per la lletra “p”, es troba inclòs en la selecció d'avui. Es tracta d'un vocable d'ample recorregut, doncs en sentim, de plaer, de moltes i diferents maneres. Es tracta d'una emoció que ens afecta en estar amb una persona estimada, en veure la bellesa d'un paisatge, en assaborir un aliment, en acomodar-nos per a dormir, en veure un espectacle i en infinitat d'altres situacions. És per això que plaer, a més de ser essencial per a la vida, és un vocable força important del nostre alfabet. N'hi ha altres, de vocables, com per exemple platja, que podem associar-los a plaer. Eixa satisfacció que ens ompli, cada dia que mirem la mar es això: plaer.

Desena selecció de paraules amb la lletra “p”:

-pila: Quantitat de coses posades les unes sobre les altres.
-Pica de pedra que hi ha a les esglésies per a batejar les criatures.
-Dipòsit petit tancat hermèticament que produeix electricitat.
-pilar: Element vertical més alt que ample, que aguanta un sostre.
-pilot: Persona que guia un avió o una embarcació.
-Persona que condueix un cotxe o una moto en una competició esportiva.
-pinça: Instrument utilitzat per agafar coses petites.
-Plec cosit que es fa en algunes peces de vestir.
-pinso: Menjar que es dóna als animals.
-pinya: Fruit dels pins.
-Fruit tropical de la planta anomenada ananàs.
-Grup o colla de persones molt unides.
-plaça: Lloc ample dins d'una població on van a parar diversos carrers.
-Lloc o seient que ocupa una persona en un mitjà de transport, en un local o en una feina.
-plaer: Sensació satisfactòria de trobar-se molt bé.
-plagi: Còpia que algú fa de l'obra, dels escrits o de les paraules d'altre.
-platja: Part de la costa que és baixa, plana i té sorra.

Derivat del vocable pila n'he trobat altres dos: piles i apilades en un paràgraf de la novel·la Misery, de l'escriptor nord-americà Sephen King. En aquesta novel·la ens narra la història d'un escriptor que és rescatat d'un terrible accident automobilístic per una fanàtica de la seua obra, que acaba per segrestar-lo, obligant-lo a escriure una novel·la per a ella.
Misery guanyà el premi Bram Stoker en la categoria de millor novel·la.

Stephen Edwin King (Portland, Maine, EE.UU., 1947). Escriptor especialitzat en novel·les de misteri, ciència ficció i literatura de terror fantàstica. Molts dels seus llibres, com per exemple la novel·la esmentada avui, han estat adaptats al cine i a la televisió.

“En aquell lloc, completament invisible, es trobava la porta cap a un altre món. En aquell lloc també, va pensar, es trobava el seu propi fantasma en una sèrie de capes, com a fotos fixes que, quan es passen ràpidament, produeixen la il·lusió de moviment.

Va lliscar la cadira entre les piles de paper i les llibretes apilades amb la naturalitat de la pràctica, va agusar l'oïda encara més, i llavors va tirar d'un fragment de la fusta de vint-i-dos centímetres. Feia un mes que havia descobert que estava solt i podia veure, per la fina capa de pols que tenia damunt (d'ací a poc començarà a posar pèls per ací per a assegurar-se), que Annie no sabia que estava així. Sota el tros hi havia un estret espai buit, a excepció de la pols i de les cagades de ratolí”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)