LA "R" EN LA MAR DE PARAULES (I)


r: Divuitena lletra de l'alfabet. Pot representar dos sons: el so de “r”, com a pare, o el so de “rr”, com a roca o carro. Quan té el so de “rr” i va entre vocals, s'escriu “rr”, com a arròs.

Comencem a parlar d'una altra lletra, en aquest cas la r, i de segur que anem a gaudir de l'oportunitat de tractar amb un bon nombre de paraules, més o menys conegudes, però que ens amenitzaran i donaran vida a un nou paisatge ple de sorpreses. Parlarem, per exemple, de la raça, paraula que representa cada un dels grans grups en què es dividien tradicionalment els habitants de la Terra. Un concepte controvertit que ha omplit els llibres d'història de esdeveniments diferents. La raça blanca ha estat posseïda d'un sentiment de domini evers d'altres races, a les que ha considerat inferiors. L'esclavisme representa un fet horrorós que es donà fonamentalment en nord-Amèrica, però també en altres països que es deien civilitzats. Sud-Àfrica visqué uns anys aterridors quan una minoria blanca va sotmetre als habitants negres tenint-los en menys consideració que als animals. Nord-Amèrica i sud-Àfrica representen dos exemples de com no han de conviure les persones, amb lleis cruels dictades pels blancs per a sotmetre i dominar els negres. Aquestes dues situacions, per sort i després de molts sacrificis -i de molts morts- han anat superant-se. Però no està, el problema, resolt del tot. Queden reminiscències, també en la nostra societat, que lluny de desterrar per sempre el problema, el desenterren i li donen vida. Ara ja no es diu racisme sinó xenofòbia. Però d'això potser ja parlarem en altre moment.

Primera selecció de la mar de paraules amb la lletra “r”:

-rabent: Que té un moviment molt ràpid.
-ràbia: Malaltia infecciosa que agafen alguns animals i que pot passar a les persones si els animals les mosseguen.
-Estar molt enfadat.
-raça: Cada un dels grans grups en què es dividien tradicionalment els habitants de la Terra. Actualment s'anomenen “tipus humans”.
-Varietat d'espècie en els animals.
-ració: Quantitat de menjar que es dóna a una persona o a un animal.
-Quantitat de cada menjar que ofereixen els bars i els restaurants.
-raciocini: Capacitat que tenen les persones de fer servir la raó per a conèixer i examinar les coses.
-racional: Que és conforme a la raó.
-racisme: Doctrina de les persones que diuen que algunes races són superiors.
-racó: Lloc on es troben dues parets. Lloc solitari i apartat d'una casa.
-radiant: Cosa molt bonica i esplèndida, plena de llum i de colors.
-ràfega: Bufada de vent forta i curta.
-Sèrie de projectils disparats per una arma de foc.

En un paràgraf de la novel·la Dejemos hablar al viento, de l'escriptor uruguaià Juan Carlos Onetti he trobat el vocable raça, que ha estat seleccionat avui. L'esmentada novel·la representà, segons proclamà la crítica, la culminació de l'art narratiu d'aquest autor, i està reconeguda com una de les obres cimeres del castellà modern.

Juan Carlos Onetti Borges (Montevideo, Uruguai, 1909 – Madrid, 1994). Escriptor i periodista. Una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de la segona meitat del segle XX. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis, i entre ells, el Premi Nacional de Literatura d'Uruguai (1962), el Premi Cervantes (1980). Va estar proposat l'any 1980 com a candidat al Premi Nobel de Literatura. L'any 1982 fou elegit com el millor narrador uruguaià del darrers cinquanta anys.

“De manera que la màgia de Frieda i els euro-dòlars que la família, aterrida per la seua amenaça de retorn, li manava des de Santa Maria, van fer que a les acaballes de l'estiu l'aigua colpejara en les finestres del meu taller en el mercat, correguera pels forats tapats malament amb trossos de cartons. Jo sabia, des de feia molts mesos, que com a pintor estava malalt, condemnat. Sabia que només podria importar-me el que inventara. No obstant això, gastava hores mirant els meus quadres, els meus llauradors de qualsevol raça en rebel·lió, els meus pescadors, segur del seu avenir, de l'afront de la seua misèria. Perquè no havien acabat de ser, de viure, en les teles del cavallet, en les parets, en el refugi feble que els donaven el llit i el pis.
Les dues peces en ruïnes del taller. Allí treballava -si mereix la brutícia d'aquest nom-, dormia, cuinava a vegades. I ací va començar, per casualitat, per gràcia de Déu o astúcia de Frieda el que ara tracte de comptar a empentes i rodolons perquè em va ser impossible de pintar-ho”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA "C" EN LA MAR DE PARAULES (IV)

LA "G" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

LA "P" EN LA MAR DE PARAULES (XI)