LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (II)
Com en altres oportunitats, i
mastegant altres paraules, en la selecció d’avui en trobe una que em mou a la
reflexió. Es tracta del vocable sang. Només que quatre lletres,
tres consonants i una vocal, però quina importància més gran que té per a la
vida. Ho és tot, la sang. Líquid
vermell –diu el diccionari- que
circula per les venes, per les artèries i pels capil·lars del cos de les
persones i dels animals vertebrats. La sang proporciona a les
diferents parts del cos les substàncies nutritives i l’oxigen que necessiten.
Es tracta, ni més ni menys, que d’un element imprescindible per a la vida humana
i del animals. Però derivat d’aquest, hi ha altres vocables, com per exemple sangonent
que es refereix a les conseqüències d’un accident o d’una baralla o d’un combat
on s’ha vessat molta sang. També sangonós –osa, que indica que
una cosa està bruta de sang. O sanguinari –ària que és una
persona cruel i que li agrada fer mal. Aquests darrers vocables, i més que en
pot haver, no són altra cosa que conseqüències del primer: sang.
No existirien aquests sense ella. Però tampoc nosaltres, i en això hem de
conviure.
Segona selecció de la mar de paraules
amb la lletra “s”:
-sainet: Obra de teatre
còmica que acostuma a ser curta.
-salabrós –salabrosa:
Que té gust de sal, que és salat.
-salari: Quantitat de
diners que un treballador rep per la seua feina.
-salpar: Llevar l’àncora
una embarcació i posar-se en camí.
-salsitxa: Embotit
semblant a la botifarra crua però més prim.
-salt: Moviment que algú
fa cap amunt o cap avall de manera que durant uns moments no toca els peus a
terra.
-Passar duna cosa a una altra
ràpidament sense aturar-nos en el que hi ha pel mig.
-Cascada d’aigua.
-salut: Bon funcionament
de l’organisme d’una persona o d’un animal.
-salvar-se: Deixar
d’estar en perill, apartar-se de la mort o de qualsevol altra cosa dolenta.
-samarreta: Peça de
vestir lleugera que cobreix del coll fins a la cintura.
-sang: Líquid vermell
que circula per les venes, per les artèries i pels capil·lars del cos de les
persones i dels animals vertebrats. És fonamental per a la vida, doncs
proporciona a les diferents parts del cos les substàncies nutritives i l’oxigen.
El poeta uruguaià
Mario Benedetti va utilitzar un derivat del vocable salvar-se en
el poema NO ET SALVES. Mario Benedetti fou un home compromès, un militant de la
vida. Quan parlava d’amor ho feia amb una gran càrrega de sentiment i de
bellesa. Però no visqué indiferent a l’opressió i a les injustícies que la gent
humil es veia obligada suportar. Quan havia de denunciar denunciava i la seua
ploma i la seua paraula eren implacables. Això li va tancar moltes portes i va
haver de patir persecucions i exilis. En aquest poema ho expressa amb total
claredat: Si per salvar-te has de renunciar a ser tu i et quedes a la vora del
camí, doncs no et quedes amb mi. Tot un testimoni. Un poeta universal.
Mario Orlando
Hardi Breno Benedetti Ferrugia (Paso de los Toros, Uruguai, 1920 – Montevideo,
2009). La seua producció literària inclou més de vuitanta llibres, molts dels
quals han estat traduïts a més de vint idiomes.
NO
ET SALVES
“No
et quedes immòbil a la vora del camí,
no
congeles el goig,
no
estimes a desgrat;
no
et salves ara ni mai, no et salves.
No
t'òmpligues de calma,
no
reserves del món només que un racó tranquil,
no
deixes caure les parpelles pesades com a judicis,
no
t'asseques sense llavis,
no
t'adormes sense son,
no
et penses sense sang,
no
et jutges sense temps.
Però
si malgrat tot no pots evitar-ho
i
congeles el goig
i
estimes a desgrat
i
et salves ara
i
t'omplis de calma
i
reserves del món només que un racó tranquil
i
deixes caure les parpelles pesades com a judicis
i
t'asseques sense llavis
i
t'adorms sense son
i
et penses sense sang
i
et jutges sense temps
i
et quedes immòbil a la vora del camí
i
et salves,
aleshores,
no
et quedes amb mi” .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada