LA "S" EN LA MAR DE PARAULES (VII)

          La vida en les ciutats es caracteritza per l’ambient sorollós que normalment impera al llarg de la major part de les hores del dia. El soroll, generalment, és comú en carrers, vivendes, botigues. I costa imaginar-se que això puga ser d’altra manera. Malauradament, els darrers mesos hem hagut d’experimentar de forma sobtada l’efecte contrari. El confinament decretat pel govern de la nació per tal d’aturar l’expansió del virus COVID-19, ha convertit els carrers de pobles i ciutats en uns llocs completament diferents a com els coneixíem abans: el silenci ha estat la norma general. La circulació de vehicles s’ha reduït d’una manera dràstica, i encara més la de persones. En aquestes condicions els carrers semblaven llocs una mica inversemblants, sense vida, fantasmagòrics... seqüències d’alguna pel·lícula de terror, amb la fatal diferència que aquesta vegada era real. En caminar pel carrer, amb el perill de ser increpats per l’autoritat, amb mitja cara coberta per la mascareta, mirem amb desconfiança qualsevol altra persona amb qui podem coincidir, i canviem de vorera per tal d’allunyar-nos-en el més possible. Semblem més delinqüents que altra cosa. Per tal de definir aquesta situació, el nostre idioma utilitza el vocable silenci, un mot del que també es fa ús en moments en què no volem parlar, o quan intentem dormir i qualsevol soroll ens desvela. El silenci és important en les nostres vides, és un dret del què podem fer ús, i a vegades també és una obligació. Pot ser senyal de respecte i atenció, o una forma grollera d’eludir responsabilitats. Per totes aquestes raons és un vocable important en el nostre idioma.

          Setena selecció de la mar de paraules amb la lletra “s”:

          -seu: Lloc on té el seu domicili principal una empresa o qualsevol altre organisme.

          -sexe: Òrgans genitals externs del mascle o de la femella.

          -signar: Estampar la firma en un document.

          -silenci: Absència de sorolls i de sons.

                    -Fet de no parlar, de callar.

                    -En música, pausa.

          -síl·laba: En una paraula, un o més sons que es pronuncien junts en un sol cop de veu.

          -símbol: Figura, ésser viu o cosa que es fa servir com a representació d’alguna cosa.

                    -Lletra o conjunt de lletres que representen els elements químics.

          -simfonia: Composició musical per a orquestra.

          -símptoma: Canvi que es produeix en el funcionament normal de l’organisme i que anuncia una malaltia.

                    -Indici o senyal d’una cosa.

          -sinistre. –sinistra: Esquerre, no dret.

                    -Que porta la desgràcia o conseqüències molt dolentes.

                    -Accident greu, incendi o terratrèmol de greus conseqüències.

          -síntesi: Combinació de diversos elements per a formar una sola cosa.

                    -Resum de les coses més importants d’un tema.

          El vocable silenci apareix en un paràgraf de la novel·la Sala-dín, de l’escriptor britànic Andrew Osmond, on ens narra, barrejant realitat i ficció, els tràgics esdeveniments ocorreguts en Munic l’any 1972, on, en els prolegòmens d’unes olimpíades, foren assassinats onze atletes israelians.

          Andrew Osmond (Grimsby, Lincolnshire, 1938 – Kensington, Londres, 1999). Fou militar en el Llunyà Orient, i també en França, Itàlia i Àfrica. Diplomàtic i periodista, fundà i dirigí la revista Private Eye, deixant més endavant aquestes activitats per a dedicar-se plenament a l’escriptura. Amb Sala-dín va assolir Osmond una gran popularitat.

“Possiblement algun dels cavallers de la premsa es revoltaria tot irritat contra Sala-dín, però aquest ja hauria desaparegut, esmunyint-se en silenci, en companyia de Bassam, cap a l'ascensor de servei preparat per Horowitz, i després, travessant les cuines, fins a un cotxe en el qual li esperaria Giscard i, més tard, en un vehicle de la UNRA estacionat ben a prop. Mentrestant, Bassam i Horowitz escaparien en un altre cotxe, en el qual ell mateix estaria esperant-los fora de l'hotel, per a tornar a Jericó, i després, en el camió conduït per Ibrahim, cap a la llibertat, a través de la tanca, allí on els fars descobriren la bandera indicadora...”.