LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (V)

          L’idioma és una senya més que distingeix la identitat d’un poble. Una senya fonamental junt a altres característiques que el fan ser diferent, més culte, d’alguna manera més especial. Nosaltres els valencians tenim la sort de tenir-ne dos, i això ens afegeix un plus de qualitat, un privilegi. Fer bandera d’un dels dos, front a l’altre, és renunciar a un bé, i el resultat no és altre que l’empobriment de la nostra societat. Malgrat això, els enfrontaments entre valencians i castellans han estat constants, en detriment de la convivència, i fonamentalment, en detriment de la cultura. Una societat culta i tolerant havia de tenir cura, de la mateixa manera, dels dos, posant al seu abast tot allò que necessiten per desenvolupar-se i créixer, fent d’ells una família on cada fill, malgrat tenir vida pròpia, és respectat i recolzat. Fomentar l’estima és més productiu que fomentar l’odi. D’eixa manera es fomenta la unió fraternal d’una comunitat, d’una família, d’un poble.

          Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -tentacle: Cada un dels apèndix llargs i flexibles que tenen alguns animals al cap o al voltant de la boca, com, per exemple, els calamars.

          -tenyir: Fer que una cosa agafe un color que no tenia.

          -teranyina: Teixit que fan les aranyes amb un fil molt prim i fort que treuen de dins del seu cos.

          -tèrbol. –tèrbola: Brutícia d’un líquid que li teu transparència.

                    -Cosa mal feta o negoci moralment incorrecte.

          -terme: Divisió d’un territori.

                    -Cadascuna de les diferents distàncies on hi ha objectes en un quadre o en un paisatge.

                    -Final, acabament d’una cosa.

          -termini: Espai de tems per a fer una cosa.

          -terra: Amb la “T” majúscula, és el planeta on vivim.

                    -Part sòlida de la superfície del planeta, diferent de l’aigua o del aire.

                    -Extensió de terreny que és propietat d’algú.

          -terrassa: Espai descobert que forma part d’un pis o d’una casa.

                    -Espai amb taules i cadires davant d’un bar o d’un restaurant.

          -terrat: Part plana i descoberta de dalt d’un edifici.

          -terratrèmol: Sèrie de moviments bruscos de la superfície de la Terra.

          El vocable terra, i derivat d’ell, terrestre, apareixen en un poema del poeta Ramón Alarcón. Aquest poema, escrit en castellà, fou guardonat amb el Primer Premi en el certamen organitzat per l’agrupació local del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) de Callosa de Segura, el 3 de maig de 1981 i es troba inclòs en el poemari Aires de libertat y otros poemas.

          Ramón Alarcón Crespo (Las Mesas,  Cuenca, 1912 – Elx, Alacant, 1991). Malgrat la gran qualitat de les poesies que ha deixat escrites, no és un poeta reconegut de la literatura espanyola. Al llarg de la seua vida només publicà tres poemaris, i hagué de pagar-los ell. Desconec si es va dirigir a cap editorial. Allò ben cert és que hagué de ser el seu propi editor. Fou un home senzill que es va sentir poeta i que va estimar la poesia pregonament, deixant testimoniatge d’un talent extraordinari. Molts dels seus poemes foren guardonats en diferents certàmens on va participar.

EL MEU REGNE EN EL VENT

“Esparver que vas volant lliure

deixa’m una plaça en el teu vol,

que vull penjar el meu niu

entre la terra i el cel.

Vull navegar espais

sobre les ones del vent,

lluny de glòries terrestres

i de temuts inferns,

marcant una línia neutra

entre l'humà i l'etern.

 

I allí, vestit de núvols

i d'expressius silencis,

ser, en un món d'ombres,

home i Déu al mateix temps”.