LA "T" EN LA MAR DE PARAULES (VI)

          Al llarg de la nostra vida assistim als canvis que es donen en la societat, i fonamentalment en el territori on hem nascut o on hem viscut més temps. Fent la vista cap enrere, quan arribem a una edat considerable, on ara podem veure una moderna ciutat, només podíem veure cases d’una sola planta, carrers sense asfalt, passejos i avingudes més pròpies d’una pel·lícula en blanc i negre. I considerem que som afortunats en haver viscut eixos canvis, que potser també s’han donat en el nostre cos. La memòria, però, és l’element fonamental que ens fa sentir-nos vius, ser part de la vida i de la història d’un territori que estimem en la majoria d’ocasions. Altres vegades el territori es mostra hostil i no tenim altre remei que fugir d’ell cercant contrades més favorable. Dintre de les connotacions pròpies d’un territori, n’hi ha una que és essencial: l’idioma. Aquest, dota a eixa part del món d’un plus de qualitat. És un bé cultural que enriqueix el lloc on es parla, que el fa diferent a altres i que contribueix al bagatge cultural d’un país. És per això que el nostre idioma valencià, a més a més de ser una eina per a nosaltres, contribueix, tal com es canta en el nostre himne, a ofrenar noves glòries a Espanya.

Sisena selecció de la mar de paraules amb la lletra “t”:

          -terreny: Extensió de terra que té unes mateixes característiques.

                    -Tros de terra destinat a construir-hi una casa o a fer-hi una activitat.

          -territori: Extensió de terra on hi ha un país, una comarca, una ciutat, etc.

          -tesi: Afirmació o conjunt d’afirmació que es prenen com a punt de partida per a demostrar alguna cosa.

                    -Treball escrit que ha de presentar en una universitat la persona que vol obtenir un títol.

          -testicle: Cada un dels dos òrgans sexuals masculins on es produeixen els espermatozoides.

          -testimoniatge: Declaració que fa una persona davant del jutge o de la policia dient el que ha vist o sentit.

         -text: Conjunt de frases que estan relacionades entre elles i formen un escrit.

          -tibar: Estirar molt una cosa fent que estiga tibant.

          -tinent: Militar que està sota les ordres d’un capità.

          -tinya: Malaltia de la pell, especialment de la del cap.

          -tipus: Classe o categoria que reuneix persones o coses que tenen unes mateixes característiques.

                    -Personatge de sexe masculí.

                    -Figura d’una persona, conjunt de les formes i característiques del seu cos.

          El vocable testimoniatges l’arreplega l’escriptor cordovès Salvador Guitiérrez Solís en un paràgraf de la seua novel·la El llenguatge de les marees, on un personatge habitual en algunes de les novel·les d’aquest autor, la inspectora de policia Carmen Puerto, s’afronta a esclarir el cas de la misteriosa desaparició de dues noies de 17 i 18 anys. Es tracta d’un thriller trepidant en el que successos reals que han contat amb una gran repercussió mediàtica es transformen en elements de ficció al servei d’un història de ritme trepidant.

          Salvador Gutiérrez Solís (Còrdova, 1968). Escriptor i crític literari. Ha estat guardonat en nombroses ocasions amb importants premis, com per exemple el Premi de Novel·la Universitat de Sevilla (1995), el Premi de Novel·la Juan Valera (1997), el Premi de Novel·la Diputació de Còrdova (2001), el Premi Andalusia de la Crítica de Narrativa (2013). La seua obra ha estat traduïda a diferents idiomes. 

“Cinc cadenes de televisió nacionals han desplaçat llurs unitats mòbils a una concurridíssima plaça de la Llacuna, en la qual ja a penes cap ningú. De les cinc, tres d'elles estan oferint en directe als seus espectadors aquesta concentració, promoguda per diferents associacions i ONGs. Tele 7, fidel al seu estil, des de les onze del matí està emetent un programa especial en el qual anuncien cada cinc minuts noves informacions i testimoniatges, però fins al moment s'han limitat a repetir i estirar tots els continguts oferts amb anterioritat”.