LA "V" EN LA MAR DE PARAULES (V)

 

          Hi ha un vocable en la selecció d’avui, que també l’utilitzen en altres idiomes, i que a hores d’ara, malauradament, s’ha convertit en important arreu del món: virus. Eixe element insignificant, imperceptible a simple vista però tremendament poderós, capaç de matar sense deixar-se veure. Escric aquestes ratlles en el mes de setembre de l’any 2020, quan la pandèmia del COVID-19, sacseja tot el món i ha deixat, només en Espanya, desenes de milers de morts i l’economia del país sotmesa a una crisi sense parangó en la nostra recent història. Les reaccions a eixa desgràcia, però, són força diverses. Les ideologies polítiques en lloc d’unir-se per a combatre el mal, en fan ús d’ell per tal d’assolir una hipotètica quota de poder. Fins i tot i ha qui nega la magnitud de la desgràcia i culpa a forces fosques de l’autoria, parangonant les paraules d’un dictador que atribuïa tots els mals haguts i per haver a una suposada confabulació de jueus i maçons. D’eixa manera, el virus assoleix una doble vessant: en una banda es troba el que duu la malaltia, deixant morts i contagiats pertot arreu. En altra banda es troben els polítics, afrontats per un tema que havia d’unir-los. Dues vessants d’un mateix virus? O són dos virus diferents, perfectament acoblats per a fer més mal? Sort que per sobre d’un i de l’altre es troba la ciència, intentant resoldre –a pesar de tot- el problema. I la gent de seny, que també n’hi ha en tots els estaments –en el polític també- que lluiten per trobar-hi una sortida. Tan de bo es puga aconseguir.

          Cinquena selecció de la mar de paraules amb la lletra “v”:

          -vinclar: Doblegar, corbar una cosa flexible.

         -vinent: Que ve, sobre tot si es parla de coses que van una darrere de l’altra.

          -vinyes: Camps plantats de ceps, de plantes que fan raïm.

          -violència: Força molt intensa que sovint fa mal, causa pèrdues, etc.

                    -Manera de comportar-se de les persones que ataquen els altres i causen dolor, sofriment i fins i tot la mort.

          -virolat. –virolada: Que és de diversos colors, molt vius i cridaners.

          -virrei. –virreina: Persona que governa un territori en representació del rei.

          -virtut: Característica o qualitat bona d’una persona.

                    -Capacitat d’una cosa per a produir un efecte.

          -virus: Microbi que transporta malalties.

                    -Element nociu que s’introdueix als aparells informàtics i que fa que els programes funcionen malament.

          -vistiplau: Aprovació que una persona dona d’alguna cosa.

          -visualitzar: Fer visible allò que normalment no es pot veure directament.

          Dos vocables seleccionats avui, vinyes i vinclar apareixen en el poema de Josep Maria de Segarra Vinyes verdes vora el mar. Aquests versos, d’una gran bellesa, han estat musicats i cantats pel cantautor Lluis Llach.

          Josep Maria de Segarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 – 1961), fou poeta, novel·lista, dramaturg, traductor i periodista. La sua obra ha estat guardonada amb nombrosos premis i distincions, obtenint, entre altres el Premi Nacional de Teatre (1955). L’any 1913 va guanyar els Premis Florals de Barcelona, el 1914 publicà el primer llibre de poemes i quatre anys després estrenà la primera obra teatral. L’any 1919 publicà la primera novel·la. És autor d’una obra extensa i variada feta amb un estil ric i precís. Algunes de les seues obres han estat adaptades al cine.

VINYES VERDES VORA EL MAR

“Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encara
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau en fer-se tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!”