La Mar de Paraules

Propose tot seguit unes quantes paraules on la “b” camina agafada de la mà de la lletra “a” amb significats força diferents. Començant per “bàsquet”, un esport per fer-nos passar bons moments, i tancant amb “bazuca”, una arma destructiva de guerra. Dues paraules tan properes en el diccionari i tan diferents en llurs significats. Amb elles, fent-los suport, es troben altres com “bassa”, “bassal”, “bastida”... Però n'hi ha una que conté, afegit al seu significat normal, una potent càrrega sentimental: “bategar”. Aquest vocable es utilitzat sovint per expressar sentiments d'amor, de dolor... El nostre cor, acobla els seus batecs a la realitat de determinada situació que ens afecta, i és utilitzat sovint per poetes i escriptors. -bàsquet: Esport que consisteix a introduir una pilota a una cistella. -bassa: Dipòsit obert a la part superior que serveix per a recollir i contenir aigua. -bassal: Quantitat gran d'aigua escampada per terra. -bastida: Construcció

És cert que cada persona és un món. Ni pensem igual ni ens comportem igual. Cadascun de nosaltres tenim les nostres creences, les nostres simpaties o antipaties vers altres... les nostres dèries. La qual cosa dóna sentit als nostres sentiments. En tot aquest bagatge es basa la nostra personalitat. Basar-se -de base- és una paraula que arreplega diferents significats com podrem veure a continuació. Ens basem en una idea per desenvolupar un projecte. Ens basem en un argument per provar alguna cosa. Però també un basar és una botiga o un mercat àrab. En parlar de base, podem referir-nos a un jugador de bàsquet, a una base militar, a quelcom que servisca de suport, a una base de dades escrites o informatitzades... És la varietat i la immensa riquesa que conté l'idioma. Qualsevol idioma. També el nostre idioma valencià. -banyador: Peça de vestir que ens posem per anar a la platja o la piscina. -baratar: Donar una cosa a canvi d'una altra. -barbotejar: Parlar entre

En la nostra vida quotidiana parlem, escrivim, llegim... Tot plegat es redueix a utilitzar un idioma per tal de comunicar-nos, entendre-nos i fer-nos entendre. De tal manera trivialitzem eixa imperiosa necessitat que, en convertir-se en rutina, no ens parem a analitzar adequadament aquest fet tan important. Del conjunt de lletres que a cada moment fem ús naixen la mar de paraules, i moltes s'assemblen considerablement d'entre elles, i també, en ocasions, la mateixa paraula pot tenir significats força diferents. Avui, especialment, ha cridat la meua atenció un grup de paraules molt semblants: “balanç”, “balança”, “balancejar”, “balancí” i “balançó”, tan semblants entre elles i tanmateix amb significats diferents. Aleshores, he sentit curiositat per elles i les he incorporades, juntament amb unes quantes més, al següent recull: -balanç: Moviment que fan les coses al moure's. Estat econòmic d'una entitat. -balança: Aparell per a pesar. -balança de pagaments

-b: Segona lletra de l'alfabet. Al final de paraula, es pronuncia com la “p”. Per exemple: la “b” i la “p” de “verb” i “serp” es pronuncien igual. La “b” és la germana major de les consonants. De segur que ens trobarem amb ella en la mar de paraules, com per exemple: -babalà: Fer o dir coses “a la babalà” és fer-les o dir-les sense reflexionar. -babau: Ximple, que no té malícia. -bacallà: Peix força gros. També s'acostuma a menjar-lo salat. -bacora: Fruit de la figuera. -badada: Equivocació. Fer alguna cosa malament per estar distrets. -badallar: Obrir la boca sobtadament quan ens avorrim, tenim son o gana. -badar: Estar molt distret, sense fixar-se en el que es fa. -baf: Vapor que surt d'un líquid molt calent. -bafarada: Un baf o una olor molt forts que sovint molesten. -bagassa: Prostituta. -bagatel·la: Cosa sense importància. -bagatge: Allò que porta algú quan va de viatge. L'escriptor valencià FERRAN

Amb el següent feix de paraules tancaré el meu passeig vers els indrets on es desenvolupa la lletra “a”. Per a mi ha estat un passeig fantàstic, atapeït de sorpreses, de sons diferents, de mots, el significat dels quals desconeixia, o els coneixia d'una manera equivocada. Fonamentalment han cridat la meua atenció avui dues paraules: atzucac, per a referir-se a un carreró sense sortida. Aquesta mateixa paraula té una altra forma, força diferent, de dir-se: cul-de-sac. Sembla curiós. Però n'hi ha una altra que em duu records de la meua infància, i que encara avui -fins on jo sé- és utilitzada a Elx. Em referisc a atxa. La nit dels Reis, per tal d'enllumenar-los el camí, enceníem les atxes que abans havíem fet utilitzant palmes seques i sedassos de les palmeres. Tot plegat, convenientment lligat, en encendre-les, tot això es convertia en una espècie de torxa amb la que corríem intentat cridar l'atenció dels Mags de l'Orient. Aquesta és una forma d'entendre el

Hi ha la mar de paraules a les que se'ls pot donar dues o més significats, depenent de l'ús que fem d'elles. Per exemple: arrel. Podem parlar dels arrels d'un arbre, però també dels d'una persona, d'un poble, d'un país. O assaborir. Ens podem referir a assaborir un aliment o una beguda. Però també es pot assaborir un espectacle o un llibre o quelcom que ens done plaer en un determinat moment. Podem assaborir el nostre idioma, paladejant amb delectació les paraules que conté. Doncs, comencem a assaborir d'un nou ramell de paraules. -arracada: Adornament que es posa a l'orella. -arrel: Part d'una planta que està sota terra. -arriscar: Exposar a un risc, posar en perill. -arròs: Grans que utilitzem com a aliment. També nom de la planta on es formen. -ascensió: Acció d'ascendir. Elevar-se. Pujar. -assabentar: Fer saber alguna cosa a algú. -assaborir: Menjar o beure amb atenció per notar-ne bé el gust. -assalar

Hi ha ha dues paraules, en la tria d'avui que, d'alguna manera, jo hi trobe relació d'entre elles, per exemple: anhel: Desig molt gran d'alguna cosa, i andròmina: Cosa que no serveix per a res. Si cerque una raó per enllaçar aquests dos mots, en puc pensar que anhele que el nostre idioma tinga força per reviscolar abans que es converteixi en una andròmina, és a dir, en una cosa que no servisca per a res. Tanmateix podríem enllaçar amb altres paraules del recull, con, per exemple, angunia, que és el malestar que ens provoca el temor de què passe alguna cosa dolenta. O anella, que és el conjunt de peces d'una cadena. En aquest cas d'una cadena de paraules que constitueixen l'idioma. Aquest és el conjunt de mots recollits avui: -amoïnar: Molestar algú. No deixar-lo tranquil. -ampolla: Recipient de vidre o de plàstic, que serveix per a contenir líquids. -andròmina: Màquina, moble o altre objecte que ja no serveix per a res. -anella: Cadasc

Deia en l'apartat anterior que la recerca de paraules esdevenia un joc, i cada vegada n'estic més convençut d'això, per dues raons: pel mateix joc en sí que l'exercici proposa i pel joc que cada paraula dóna en anar descobrint-ne llurs distints significats. Com qualsevol idioma, el valencià té els seus trets particulars que el diferencien d'altres. Als que hem estat educats tenint com a base (de vegades única) l'idioma castellà, de tant en tant ens sorprèn l'aparició d'altres formes de parla diferents. Per exemple, el só castellà de la “ñ” queda en valencià substituït per “ny”, i és aquesta l'única funció que en aquest idioma té la “y”. Trobem també alguna lletra que no coneixíem en castellà, com aqueixa “c” amb una petita cua (ç) o la ela doble amb un puntet enmig (l·l) que al valencià es diu ela geminada, o els dígrafs: “tx” (atxa) o “tz” (atzar) que veurem en altre moment. Són, a la fi, només que algunes petites sorpreses que el joc ens reserva

Un joc. A la fi en això consisteix aquesta tasca de cercar paraules. Però no es tracta d'un joc qualsevol. En aquest no hi ha premis en metàl·lic, sinó l'obtenció d'un major grau de coneixements, el descobriment de significats que, malgrat estar sempre ací, ens passaven desapercebuts, i és, eixa, una recompensa d'un alt valor, car ens fa més sensibles, més amatents amb el nostre idioma, augmenta considerablement el nostre grau d'humanitat. Que no és poca cosa, em pense jo. Aquestes són les paraules seleccionades en aquesta etapa de la cursa: -albat: Criatura morta abans de tenir ús de raó. -albercoc: Fruit comestible. Es pot servir com a fruita o per a fer melmelada. -albergínia: Fruit d'horta, de color morat per fora i blanquinós per dins. -albirar: Veure alguna cosa de lluny, sense acabar de distingir-la bé. -albirar (2): Formar judici (de una cosa), imaginar com és, com pot executar-se. -alcàsser: Palau fortificat o castell.