La Mar de Paraules

És clar que els éssers humans som contradictoris. Vull pensar que tots ho som, tal vegada per donar-hi normalitat a les meues contradiccions. No m'agrada destacar, ni per dalt ni per baix. Ser un membre del grup sense massa relleu ha estat sempre una de les meues prioritats. Pensar d'eixa manera suposa ja una contradicció flagrant. Crec que a tot el món li agrada destacar, ser admirat, sentir l'afalac dels aplaudiments. La por, però, ens fa de vegades fer-nos conservadors i aïllar-nos en una soledat plaent, sense temptacions d'una relativa glòria que se'ns pot negar. Per què he dit tot això?: No ho sé. O almenys no ho tinc clar. A l'inici pensava parlar de llibres. De tots els llibres. Jo no sóc un intel·lectual, ni tan sols un acèrrim lector. Pensant en això arribí a la conclusió que es tractava d'una contradicció. És possible no ser intel·lectual ni aferrissat lector i que m'agraden els llibres? Les preguntes següents serien aquestes: Per a què m&#

A mi m'agradaria ser eloqüent, que és el primer vocable seleccionat avui, però no ho sóc. No tinc pas eixa qualitat mitjançant la qual es possible deixar les persones embadalides , totalment encisades per allò que hom els diu. Personalment, quan estic llegint un llibre i connecte amb la història que l'autor proposa, moltes vegades si que quede embadalit , meravellat per l'eloqüència de l'escriptor, per eixe talent innat que té, i que el posa a l'abast de tothom per fer-nos gaudir dels mons per ell imaginats. I tot això ho fa utilitzant les paraules més adequades que l'idioma disposa. Estan ací, es cert, les paraules, totes les paraules, però no tots tenim el talent suficient per a saber-les utilitzar. És per això que no tots som eloqüents. Ningú no és perfecte. Tercera selecció de la mar de paraules amb la lletra “e”: -eloqüent: Que explica molt bé les coses, que convenç quan parla. -embadalir: Quedar meravellats en veure alguna cosa que

Hi ha un vocable, en la selecció que hi he fet avui, que em motiva especialment: elegia. La definició diu que es tracta d'un tipus de poesia de tema trist, que ens parla de la mort d'algun ésser estimat. El poeta Miguel Hernández n'escrigué algunes, d'elegies, que són referents literaris en tot el món. La més coneguda la va dedicar al seu amic José Ramón Marín Gutiérrez, més conegut pel seu nom de poeta: Ramon Sijé, en morir aquest quan només tenia 22 anys. Jo vull ser plorant l'hortolà / de la terra que ocupes i femes / company de l'ànima, tan sobtat. Però l'obra de Miguel Hernàndez fou tan gran dintre del poc temps que visqué, que en va escriure moltes més. Per exemple: Elegia a la panadera, Elegia de la novia lunada, Elegia al gallo, Elegia al guardameta, Elegia al niño ahogado, Elegia al ruy-señor, Elegia media del toro, Elegia primera, Elegia segunda. D'entre totes aquestes n'hi ha una - Elegia primera- que va dedicar a Federico García Lorc

La lletra “e” ens convida a circular per una immensa autopista on, a més de la mar de paraules diferents, ens ofereix meravellosos vocables de llibertat: podem entrar, estar, eixir, elaborar, elegir, eliminar... Tot un conjunt de mots que, ben utilitzats, poden ser fonamentals en algun moment de les nostres vides. La lletra “e” és això i, com anirem veient a poc a poc, moltíssim més. -e: Cinquena lletra de l'alfabet. Pot representar tres sons: el obert, com a “mel”. El tancat, com a “pell”. I un tercer so en paraules com “torre”. Pot portar accent obert: “dèbil”, o tancat: “néixer”. Relació de mots amb la lletra “e”: -eben: Fusta de color fosc molt dura. Es fa servir per a fabricar mobles. -eclipsi: Es dóna quan un astre tapa del tot o en part un altre astre. -ecologia: Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi on viuen. èczema: Malaltia de la pell que fa sortir unes butllofes que piquen molt. -efemèride: Fet important

Les paraules, cada una d'elles, expressa, a més del significat exacte atribuït, altres significats que unes vegades els literats i altres la voluntat i l'empenta popular, els concedeixen. Per exemple, de la selecció d'avui, he triat la paraula drac. Segons el diccionari, un drac és un animal fabulós (personatge de contes i fabules) molt gran, que té ales i pot llançar foc per la boca. Però, només això és un drac ? Entès d'eixa manera sembla ser una fera horripilant. Però no sempre és igual. La literatura els ha tractat sovint de forma diferent, conferint-los en ocasions sentiments bons. El llibre “La història interminable” del escriptor alemany Michael Ende (1929 – 1995) és una bona prova del que dic. En ella, Fuixur és un drac blanc de la sort que serveix de suport a Bastian, el nen protagonista, en les seues aventures per tal de protegir el regne de Fantasia. Però de segur que molts de nosaltres també haurem fet ús en alguna ocasió, d'aquests animalots fabul

Amb la lletra “d” podem declarar allò que sabem, pensem o sentim. Podem decidir en qüestions que ens afecten, declamar si diem en veu alta un text o un poema, declinar quan no acceptem alguna oferta que ens fan, decorar objectes per fer-los més bonics, o la nostra casa, o la nostra cambra. També posem una dedicatòria en fer un regal a un ésser estimat. Hi ha un munt, de vocables, fins i tot n'hi ha un que és definitiu: defunció. Però, d'aquest, no en parlarem ara. Cada lletra és un món que gravita en un univers que els és comú a totes les lletres. En aquest univers s'hi troben i combinant-se adequadament, formen els vocables que donen vida a l'idioma. Cada lletra és imprescindible per tal que l'idioma assolesca vida pròpia. Selecció de vocables amb la lletra “d”: -dipòsit: Fet de dipositar alguna cosa en algun lloc. -Allò que es diposita. Mercaderia que un fabricant deixa a un botiguer. -Lloc on es diposita alguna cosa (dipòsit per al

De vegades, en cercar paraules per fer la selecció i adaptar-hi un text que s'avinga a alguna o algunes d'elles, sol produir-se una tercera circumstància: es desperten determinats records d'altres temps llunyans. Avui ha ocorregut això. Repassant el llibre d'on he arreplegat el text, no he pogut evitar reviure aquells dies en què la meua iaia, o ma mare, em contaven contes per amenitzar el temps. Contes semblants als que l'autor d'aquest llibre ha recollit. En altra oportunitat, en pàgines anteriors, recorde que deia jo que no sempre el temps passat fou millor. No ho fou. Però també tenia els seus moments d'encanteri. Ens sentíem afortunats -i sens dubte ho vam ser- quan la iaia deia allò de, us dic un conte? I tots paràvem atenció per escoltar-la, malgrat que sempre eren els mateixos contes i els coneixíem de memòria. Però ens agradava eixa sensació de pau que ens oferia la narració, mentre les brases brillaven al braser on, de tant en tant, posaven, si

La lletra “d” ens permet afrontar-nos a situacions que exigeixen resposta i que ens poden fer dubtar o, per el contrari, actuar amb decisió. Dues alternatives de caire contrari però que són protagonitzades per la mateixa lletra. Dubtem en tenir un dèbit si la nostra economia és feble. Decididament afrontem el problema quan hi ha capacitat per a fer-ho. Coses de l'idioma. Segona relació amb la lletra “d”: -debades: Cosa feta inútilment. Cosa que es dóna sense pagar. -dèbit: Diners que algú deu. -de debò: De veritat, realment. -decenni: Conjunt de deu anys seguits. -decididament: Fet amb decisió. Elecció feta d'entre diverses possibilitats. -decrèpit: Persona que ha perdut gairebé totes les facultats físiques. -deessa: Divinitat femenina. -defugir: Intentar evitar algú o alguna cosa. -degà -degana: Persona escollida per presidir una institució o facultat. -dejorn: De matí, d'hora. Dues de les paraules de l'a